Escolàstica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0180429|escolàstica}}
Retoc mínim
Línia 6:
Per altra banda, s'ha reprotxat a l'escolàstica una excessiva dependència de l'[[argument d'autoritat]] i les doctrines emeses per la jerarquia de l'[[església catòlica]]. Van preferir la deducció a partir de texts, considerats com fixos per sempre i desdenyar l'observació de la realitat. Aquest abandó dels mètodes de les ciències naturals i l'experiència [[empirisme|empírica]] són les principals raons del seu rebuig per part dels investigadors i savis des del renaixement.<ref>Jordi Tremosa, [http://webs.racocatala.cat/filosofia/fil-escolastica.htm «Escolàstica»], ''La pàgina de filosofia'', ,'s.d.''</ref> Els escolàstics es van adherir amb major intensitat i sense cap crítica en admetre les opinions d'[[Aristòtil]] en matèria de ciències empíriques, com la física, l'astronomia i la biologia.
 
Filosofia no ési teologia van estar lligats durant tota l'edat mitjana. Com que tenir fe era sinònim de conèixer, l'Escolàstica era, en el fons, la comprensió de la fe. Durant l'edat mitjana, la filosofia va desenvolupar-se tenint com a objectiu establir un equilibri entre el racionalisme grec i el nou pensament medieval. Calia posar sobre la mateixa taula els principis de la lògica i el raonament amb la revelació divina. Pot l'home, a través de la raó i els sentits, arribar al coneixement i a la veritat de Déu? Aquest enfrontament entre [[dogma]] i [[dialèctica]] marcaran els inicis del pensament filosòfic medieval.<ref name="romànicobert">{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/mon_segles_ciencia?globalArticleId=13044|consulta=6 gener 2014|títol=Filosofar a l'Edat Mitjana|editor=Romànic Obert}}</ref>
 
Al segle XI, la fe s'ajudarà de la intel·ligència. [[Anselm de Canterbury|Sant Anselm]] farà els primers passos cap a una teologia racional, sent dels primers a intentar reflexionar sobre la pròpia fe utilitzant la lògica del seu temps. Va ser també un dels primers a intentar demostrar l'[[existència de Déu]]. La idea fonamental de la seva tesi era que la noció de perfecció pressuposa l'existència d'un ésser perfecte, Déu.<ref name="romànicobert"/>