Santa Maria d'Oló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 150:
=== Edat contemporània ===
[[Pascual Madoz]] parla breument de Santa Maria d'Oló en el seu ''Diccionario geográfico...''<ref>
del 1845. S'hi refereix dient que està situat en un turó on la combaten lliurement els vents d'oest i d'est, amb clima temperat i sa. Comptava amb 150 cases. El terreny és de secà, resistent al conreu. El terme està molt poblat de pins i arbusts. Els camins hi estan en molt mal estat. S'hi produïa ordi, llegums i vi, i hi havia caça de perdius i conills. S'exportava fusta, llenya i vi. Tenia 132 veïns (caps de casa) i 519 ànimes (habitants). [[Sant Joan d'Oló]] hi té també un petit article.
El [[1860]] consten ja 100 cases a Santa Maria d'Oló, 14 al carrer del Raval, 28 al Raval de la Rovira i 27 al Raval de Santa Eulàlia. Aquestes extensions del nucli, esteses al llarg del camí d'[[Avinyó]], es van formar a finals del [[segle XVIII]] i començaments del [[Segle XIX|XIX]].
Vers [[1910]], [[Cels Gomis i Mestres|Cels Gomis]] descriu<ref>
A la primera meitat del [[segle XX]] la industrialització del poble, en el sector tèxtil, va fer que la població anés creixent constantment, malgrat l'abandonament del camp i el tancament de masies. En el darrer terç del mateix segle, però, la crisi general del sector tèxtil ha fet reduir molt l'activitat de les fàbriques, i la població se n'ha ressentit: 1.050 habitants el [[1986]], 1.015 el [[1991]] i 990 el [[1996]]. Els darrers anys s'ha experimentat una estabilització i fins i tot recuperació de la població: 1.044 habitants el [[2005]] i 1.079 el [[2010]].
| |||