Santa Maria d'Oló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 150:
 
=== Edat contemporània ===
[[Pascual Madoz]] parla breument de Santa Maria d'Oló en el seu ''Diccionario geográfico...''<ref>[[Pascual Madoz|MADOZ, Pascual]]. ''Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar''. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil ''Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz''. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.</ref>
del 1845. S'hi refereix dient que està situat en un turó on la combaten lliurement els vents d'oest i d'est, amb clima temperat i sa. Comptava amb 150 cases. El terreny és de secà, resistent al conreu. El terme està molt poblat de pins i arbusts. Els camins hi estan en molt mal estat. S'hi produïa ordi, llegums i vi, i hi havia caça de perdius i conills. S'exportava fusta, llenya i vi. Tenia 132 veïns (caps de casa) i 519 ànimes (habitants). [[Sant Joan d'Oló]] hi té també un petit article.
 
El [[1860]] consten ja 100 cases a Santa Maria d'Oló, 14 al carrer del Raval, 28 al Raval de la Rovira i 27 al Raval de Santa Eulàlia. Aquestes extensions del nucli, esteses al llarg del camí d'[[Avinyó]], es van formar a finals del [[segle XVIII]] i començaments del [[Segle XIX|XIX]].
 
Vers [[1910]], [[Cels Gomis i Mestres|Cels Gomis]] descriu<ref>[[Cels Gomis i Mestres|GOMIS, Cels]]. "Santa Maria d'Oló". A ''Geografia General de Catalunya. Pcua. de Barcelona''. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, sense data. No té ISBN.1914</ref> Santa Maria d'Oló de la manera següent, escrita en català prenormatiu: ''Poble de 101 cases amb 388 habitants de fet i 398 de dret, s 25 kilòmetres al NE. del cap de partit y a 20 de Vich, quina estació de ferrocarril és la que té més prop. És dalt d'un turó, a l'esquerra de la riera del seu nom, tributaria de l'esquerra del riu Gavarresa, y hi passa la carretera provincial de Moyà a Balsareny (...) forma un ajuntament de 277 edificis ab 1035 habitants de fet y 1061 de dret.'' Completa la descripció dient que Santa Maria d'Oló té dos estudis municipals i una costura de les Germanes Carmelites descalces, un Centre Catòlic, i fa la Festa Major el quart diumenge d'agost. Descriu el terme com a muntanyós, amb clima temperat i saludable; diu que hi ha lignit al Solei d'en Vilagut, i s'hi cull sègol, llegums i vi. Hi havia en aquell moment una fàbrica de cotó i dos molins fariners.
 
A la primera meitat del [[segle XX]] la industrialització del poble, en el sector tèxtil, va fer que la població anés creixent constantment, malgrat l'abandonament del camp i el tancament de masies. En el darrer terç del mateix segle, però, la crisi general del sector tèxtil ha fet reduir molt l'activitat de les fàbriques, i la població se n'ha ressentit: 1.050 habitants el [[1986]], 1.015 el [[1991]] i 990 el [[1996]]. Els darrers anys s'ha experimentat una estabilització i fins i tot recuperació de la població: 1.044 habitants el [[2005]] i 1.079 el [[2010]].