Het: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
La '''{{transl|sem|Ḥet o H̱et}}''' (anomenada també '''Khet''', '''Kheth''', '''Chet''', '''Cheth''', '''Het''', o '''Heth''') és la vuitena lletra de molts [[Abjad|abjads]] ([[alfabet|alfabets]]) [[semites|semítics]], incloent '''ḥet''' 𐤇 en [[Alfabet fenici|fenici]], '''ḥēṯ''' ܚ en [[Alfabet siríac|siríac]], '''het''' ח en [[Alfabet hebreu|hebreu]], '''ḥā''' ح en [[Alfabet àrab|àrab]] i '''ḥäwṭ''' ሐ en [[Alfabet amhàric|amhàric]].
 
La het està presenta en Unicode com a U+05D7 ח hebrew letter het (HTML ח).
 
Originàriament la het representava el so {{IPA|/[[Fricativa faríngia sorda|ħ]]/}}, o el so {{IPA|/[[Fricativa velar sorda|x]]/}} (ambdós fonemes [[semític nord-occidental|protosemítics]] es fusionaren al [[Llengües canaanites|cananeu]] en un sol fonema). En àrab, les dues lletres corresponents per a aquests sons són: la ''{{Transl|ar|DIN|ḥā}}'' {{Lang|ar|ح}} que representa el so {{IPA|/ħ/}}, i la ''{{Transl|ar|DIN|[[ẖā]]}}'' {{Lang|ar|خ}} que representa el so {{IPA|/x/}}. {{avís unicode}}
Línia 8:
==Origen==
 
Tal i com ja s'ha dit, al proto[[semític nord-occidental]] hi havia el so /{{AFI|ḫ}}/ i el so /{{AFI|ḥ}}/. Al [[Escriptura protosinaítica|protosinaític]] apareixen com a derivats dels [[Jeroglífic egipci|jeroglífics]] ''{{AFI|ḫayt}}'' («bri») i ''{{AFI|ḥasir}}'' («pati»). Al [[fenici]] ''{{AFI|ḫayt}}'' i ''{{AFI|ḥasir}}'' es convergiren en [[ḥet]] («mur»).<ref>{{ref-llibre|cognom=Jensen|nom=Hans|títol=Sign, Symbol, and Script|editorial=G.P. Putman's Sons|lloc=Nova York|any=1969|pàgina=262-263}}</ref>
 
La lletra fenícia ḥet <big><big>𐤇</big></big> va donar lloc a la [[Η|eta]] (Η) [[Alfabet grec|grega]], la [[H]] [[Alfabet llatí|llatina]] i les [[И]] i [[Й]] [[Alfabet ciríl·lic|ciríl·liques]].ciríl·lic|ciríl·lica]].
Línia 28:
 
==Alfabet àrab==
{{see also|Ḫā}}
 
[[Fitxer:06-H.a.png|||right|La ḥā en la seva forma aïllada]]
En [[alfabet àrab]] aquesta lletra es diu {{àrab|الزّي}} {{IPA|[a'zːaːj]}}. És l'onzena lletra de l'alfabet àrab (setena i amb un valor de 7 en l'ordre abjadí). És una lletra solar. Prové, per via dels alfabets [[nabateu]] i [[Alfabet arameu|arameu]],<ref>[http://www.proel.org/alfabetos.html {{es}} Genealogia dels alfabets] al web de la ''Promotora Española de Lingüística</ref> de la lletra [[alfabet fenici|fenícia]] zain.
 
En [[alfabet àrab]] aquesta lletra es diu {{àrab|الزّيالحاء}} {{IPA|[aal'zːaːjħaːʔ]}}. És l'onzenala sisena lletra de l'alfabet àrab (setenavuitena i amb un valor de 78 en l'ordre abjadí). És una lletra solarlunar. Prové, per via dels alfabets [[nabateu]] i [[Alfabet arameu|arameu]],<ref>[http://www.proel.org/alfabetos.html {{es}} Genealogia dels alfabets] al web de la ''Promotora Española de Lingüística</ref> de la lletra [[alfabet fenici|fenícia]] zainḥet.
Representa el so consonàntic {{IPA|/z/}}.
 
Representa el so consonàntic {{IPA|/zħ/}}.
 
{| border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center"
Linha 40 ⟶ 43:
|align="center"|'''Inicial'''
|-
|style="font-size: 200%;" align="center"|'''زح'''
|style="font-size: 150%;" align="left"|ـزـح
|style="font-size: 150%; color: red" align="center"|ـزــحـ
|style="font-size: 150%; color: red" align="right"|زـحـ
|}
 
La zāy noḥā es lliga a la següent lletra de la paraula. Sí que ho faTambé amb la precedent, sempre que aquesta no sigui [[àlif]], [[dāl]], [[ḏāl]], [[rā]], una altra [[zāy]] o [[wāw]], que mai no es lliguen a la lletra posterior.
 
=== Representació, transcripció i transliteració ===
 
Viquipèdia [[Viquipèdia:Transcripció_simplificada_dels_mots_àrabs|proposa]] de transcriure i transliterar la zāyḥā amb lales lletralletres "zh" i "ḥ".
 
A l'[[alfabetAlfabet de xat àrab]] iproposa alde [[SATTS]],transcriure zāyla esḥā transcriuamb comel anombre "z"7.
 
[[SATTS]] proposa de transcriure la ḥā amb amb les lletres "ħ" i "ḥ"
A la representació [[Unicode]] zāy ocupa el punt U+0632 amb el nom ARABIC LETTER ZAIN.
 
A la codificaciórepresentació [[ISO 8859-6Unicode]], ḥā ocupa el punt 0xd2U+062D amb el nom ARABIC LETTER HAH.
 
A la codificació [[ISO 8859-6]], el punt cd.
Com a entitat [[HTML]], es codifica com a &#1586;
 
Com a entitat [[HTML]], es codifica com a &#15861581;
 
=== Variants ===
 
Tot i ser molt semblant aque la [[jīm]] {{àrab||ر}}és molt similar, no n'éses unaconsidera derivadaque iaquesta té un origen diferentindependent.
 
De la ḥā es va fer derivar la forma i el nom la [[ẖā]], una de les sis lletres afegides a l'alfabet àrab bàsic a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
 
En la varietat [[paixtu]] de l'alfabet àrab s'usa una lletra com la ḥā amb un diacrític semblant a una [[hamza]] a sobre, {{àrab|ځ}} per a representar {{IPA|/dz/}}; i amb tres punts, {{àrab|څ}}, per a {{IPA|/ts/}}.
Els alfabets [[persa]] (i per herència l'alfabet àrab [[bielorús]]), [[urdú]], [[paixtu]] i [[uigur]] usen un símbol com el de la zāy però amb tres punts en comptes d'un, {{àrab|ژ}}, per a representar el so {{IPA|/ʒ/}}, passant el símbol de la [[jīm]] (que en àrab representa aquest mateix so) a representar el so {{IPA|/ʤ/}}. A l'alfabet [[xiao'erjing]] també es dóna això però el so representat depèn de la llengua que transcrigui. El [[shahmukhi]] i el [[soraní]] han heretat aquesta variant de l'alfabet persa.
 
==Alfabet hebreu==
 
En hebreu s'escriu com a <big>{{lang|he|זח}}</big>, nom complet en hebreu és <big>{{lang|he|זַיִןחֵית}}</big> i transcrit com Zayina o ZainHet.
 
<div style="float:right;margin-left:0.7em;">
Linha 78 ⟶ 85:
! Raixí
|- align=center
|style="font-size:300%"| {{Hebreu|זח}}
|align="center"|[[Fitxer:ZaynHeth-script.png|30px|Zain]]
|align="center" style="background-color:white"|[[Fitxer:Hebrew letter ZayinHet Rashi.png|31px|Zain]]
|}
</div>