Hipòstasi (filosofia): diferència entre les revisions

El problema de l'hipòstasi es veu també en mirar a la confusió que hi ha entre el fet que coses o esdeveniments poden ésser dolents (o inconscients o bons), sense que necessàriament el «[[Satan|dolent]]», (o l'«[[inconscient]]» de la [[psicoanàlisi]] o el «[[Déu|bo]]») ha de ser una entitat activa, una mena d'homuncle o de principi actiu. La possibilitat gramatical de transformar un adjectiu en substantiu no permet de concloure apodícticament l'existència activa del substantiu derivat. La confusió és una conseqüència de la polisèmia del verb «ésser».<ref> Harley Shands, ''Op.cit'', p.98</ref>

 

 

Hipòstasi té en l’actualitat un sentit metafòric i fins i tot pejoratiu, sobretot en el seu derivat «hipostatitzar», en el sentit de donar personalitat o substancialitat a quelcom que només pot tenir-la en sentit impropi.<ref>{{ref-web |url= http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-801f.htm |títol= Hipòstasi |consulta= 13 de novembre del 2014 |cognom= Cortés Morató |nom = Jordi|obra= FiloXarxa, Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos | ref= FiloXarxa}}</ref> Etimològicament prové del [[grec antic]] ''ὑπόστασις'' (substància) de ''ὑπό'' (=sub) i στασις (=acció de posar, posició),<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pabón S. de Urbina|nom=José M. | cognom2=Reglà i Jiménez et alii|nom2=Vicenç | capítol= ὑπόστασις| títol= Diccionari manual grec clàssic-català| editorial=Larousse|lloc= Barcelona|data=2011| pàgines =610|isbn= 978-84-7153-909-0 }}</ref> i així és sinònim del llatí ''substantia''.