Kurdistan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Wuindous XD (discussió) a l'última versió de Independència
Cap resum de modificació
Línia 24:
[[Fitxer:Zagros 1992.jpg|thumb|300px|Les muntanyes de [[Zagros]] des de l'espai. Foto [[NASA]].]]
 
El '''Kurdistan''' (literalment "la terra dels Kurdskurds") és una extensa [[regió històrica]] i cultural de l'[[Orient Mitjà]]. És una zona muntanyosa habitada principalment pels [[kurds]]. Hom pensa que coincideix amb el Corduene o [[Gordiene]] de l'Antiguitat.<ref>N. Maxoudian, ''Early Armenia as an Empire: The Career of Tigranes III, 95-55 BC'', Journal of The Royal Central Asian Society, Vol. 39, Issue 2, April 1952, pp. 156-163.</ref><ref name="A.D. Lee, 1991 pp. 366-374">A.D. Lee, ''The Role of Hostages in Roman Diplomacy with Sasanian Persia'', Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, Vol. 40, No. 3 (1991), pp. 366-374 (see p.371)</ref><ref>M. Sicker, ''The pre-Islamic Middle East'', 231 pp., Greenwood Publishing Group, 2000, (see p.181)</ref><ref>J. den Boeft, ''Philological and historical commentary on Ammianus Marcellinus XXIII'', 299 pp., Bouma Publishers, 1998. (see p.44) </ref><ref>J. F. Matthews, ''Political life and culture in late Roman society
'', 304 pp., 1985</ref><ref>George Henry Townsend, ''A manual of dates: a dictionary of reference to the most important events in the history of mankind to be found in authentic records'', 1116 pp., Warne, 1867. (see p.556)</ref><ref>F. Stark, ''Rome on the Euphrates: the story of a frontier'', 481 pp., 1966. (see p.342)</ref> La seva extensió total és d'uns 500.000 km², i la població total oscil·la entre uns 27 i 30 milions d'habitants.
 
El moviment independentista kurd lluita per aconseguir que el Kurdistan sigui un [[estat independent]]. Actualment, dels quatre estats ([[Iran]], [[Iraq]], [[Turquia]] i [[Síria]]) on els kurds representen una població considerable, només dos han reconegut de manera oficial alguns territoris kurds sota el nom de '''''Kurdistan''''' (a l'Iran es tracta d'una província i a l'Iraq d'una regió autònoma), tot i que són entitats amb graus d'autonomia molt diferents.
 
== Territori ==
Línia 33:
* [[Iran]], 125.000 km² a les províncies de [[província de Kurdistan|Kurdistan]], [[província de Kermanshah|Kermanshah]], [[província d'Īlām|Īlām]] i [[Província de l'Azerbaidjan Occidental|Azerbaidjan Occidental]].
* [[Iraq]], 76.000 km² a les governacions d'[[governació d'Arbil|Arbil]], [[governació de Suleimaniya|Suleymaniya]] i [[governació de Dahuk|Dahuk]], que formen la regió administrada pel [[Govern Regional del Kurdistan]], així com una part de la d'[[governació d'Al-Tamim|At-Ta'mim]].
* [[Turquia]], 215.380 km² a les províncies de d'[[província de Hakkâri|Hakkâri]], [[província de Bitlis|Bitlis]], [[província de Van|Van]], [[província de Muş|Muş]], [[província de Siirt|Siirt]], [[província de Diyarbakir|Diyarbakir]], [[província de Bingöl|Bingöl]], [[província d'Ağrı|Ağrı]], [[província de Tunceli|Tunceli]], [[província d'Erzincan|Erzincan]], [[província de malatya|Malatya]], [[província d'Elazığ|Elazığ]], [[província d'Erzurum|Erzurum]], [[província de Kars|Kars]] i [[província d'Iğdır|Iğdır]].
* [[Síria]], uns 19.000 km² a la [[governació d'Al Hasakah]].
* [[Armènia]] i en unes petites regions del sud de [[Geòrgia]] i [[Azerbaidjan]].
Línia 40:
 
== Geografia ==
El país és molt muntanyós, encara que també és travessat per molts rius, cosa que comporta una gran riquesa agrícola que ha marcat l'economia i la història del territori, puix que ha estat cruïlla de pobles, civilitzacions i imperis; compta ambconté les principals unitats de relleu:
* L’[[Mont Ararat|Ararat]] o ''Ciyayê Agirî'', en la frontera amb [[Armènia]], amb el [[Gran Ararat]] (5.165 m), el [[Petit Ararat]] (3.925 m) i els cims Gori, Culamerg, Cusha i Balburt.
* L’[[Antitaure]], a la part turca, que domina gairebé tot el país. Entre les alçàries més importants, cal destacar els Süphan Dağı (4.434 m), Tendürek Dağı (3.542 m), Armas Dağı (3.550 m) i Cito Dağı (4.168 m).
* A la part siriana i iraquiana, les ''Kurd Dagh'', zona semiàrida, on destaquen les muntanyes de Sinjar (1.400 m) i el Pusht-i-Kuh.
* Els turons de Kermansan, que constitueixen una prolongació dels [[Zagros]] (amb el l'Hasan-rost de 3.237 m) i arriba als 3.287 metremetres amb l'Elvend.
 
Els principals ''zeyk'' (rius), tots ells de gran cabal i amb gran capacitat aqüífera, són el [[Tigris]] (en [[kurd]] ''Dicle'') i [[Eufrates]] ([[kurd]] ''Firat'') (dels quals en dominen les fonts), així com els seus afluents Duzan, Gran Zab, Petit Zab, Diyala Occidentaloccidental, Khabour i Qareh Su. Pel que fa als llacs, no n'hi ha gaires, i els principals són el Van i Urmia, i d'altres menors com el Dêrxand-i Khan.
 
== Població ==
Les estimacions del nombre total de kurds de cada paísestat varien, ja que la gran major part de la població kurda no està censada, i aen conseqüència d'això, les xifres que donen els estats són menors ade la quantitat de kurds que en realitat habiten en diferents països. Les estimacions més acurades són:
* A Turquia, potser 25.000.000
* A Irak, uns 8.000.000
Línia 56:
 
==Vegeu també==
*[[Història dels kurds]].
*[[Soran]].
*[[Regne del Kurdistan]].
*[[República de l'Ararat]].
*[[República de Mahabad]].
*[[Banderes del Kurdistan]].
 
== Referències ==
Línia 69:
{{Projectes germans|commons=Kurdistan}}
* [http://www.kurdistanica.com/ Kurdistanica], enciclopèdia del Kurdistan.
* [http://www.justiciaipau.org/cirk Centre d'Informació i Recerca sobre el Poble Kurd (CIRK)].
* [http://www.mondivers.cat/spip.php?rubrique126 Kurdistan], Món Divers.
* [http://www.nationalia.cat/ca/fitxes/kurdistan Kurdistan], Nationalia.