Bellvitge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m encapçalaments
Línia 187:
L'altra versió es basa en una successió de documents, el més antic dels quals, de l'any 995, informa de l'existència del mas d'Amalvígia. Aquest nom de dona i d'origen germànic, va evolucionar cap a les formes del català naixent, i en l'any 1057 apareix en un contracte de venda com Mas de Malvitge. Aquest document, per cert, és el primer esment documental d'un edifici religiós annex al mas: allò que ara anomenem l'ermita.<ref>DD.AA. ''Història de l'Hospitalet,'' Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 1997, p. 45</ref> Aquest nom s'hauria anat transformant per la mateixa gent de la zona a causa de les referències negatives de Malvitge, que s'assemblava a "mal viatge".
 
== Bellvitge, avui. Equipaments i serveis. ==
El barri ara disposa dels equipamentsiequipaments i serveis més necessaris: llar d’infants, escoles i instituts, ambulatoris, mercats, poliesportiu'' ''amb piscina, labibliotecala biblioteca, centres associatius i recreatius... a més de l’Associació de Veïns.
 
Avui tenim un barri molt bonic que està ple de parcs, zones per passejar tota la família i per jugar els infants i trobar-se els grans.
 
=== CENTRESCentres EDUCATIUSeducatius DE de BELLVITGEBellvitge ===
Al començament, al barri, no hi havien escoles. S’havia d’anar caminant a altres llocs de l’Hospitalet. Al poc temps es van crear algunes “acadèmies” als altells dels locals comercials.
 
Fins al 1970 no es van
fer escoles com la '''Mare de Déu de''''' '''''Bellvitge,''''' ''que va ser la primera escola pública i la ''' Pare Enric dOssó d'Ossó'' que tots coneixem com''' ''“las
Teresianas”'' .'''
 
Llavors, també hi havia una escola-bressol als barracons de la primitiva església de Mare de Déu de Bellvitge i, més endavant, se’n va crear una altra a l’Avinguda Europa,  la '''Tintín ''' que es va convertir en l’actual llar d’infants pública '''El passeig.'''.
 
En un altells,començava l’escola '''Jericó''' que vadonarva donar pas a '''Joan XXIII'''. En'''  '''unpisun pis la primitiva escola '''Balmes.'''.
 
On està l’actual llard’infantsllar d’infants municipal '''l’Estel Blau,''' hihaviahi havia una escola d’educació especial anomenada '''Estel.''' Actualment està al barri de Can Serra.
 
Actualment, el barritébarri té:
 
-       QuatreescolesQuatre escoles públiques d’educació infantil i primària''' Mare de''' '''Déu de Bellvitge'', ''Bernat Metge, la Marina''' (l’edificiactuall’edifici actual l’han fet nou fa poc) i '''RamónRamon Muntaner''.'''''
Muntaner''.'''''
 
-       DosinstitutsDos d’ensenyamentsinstituts mitjansd’ensenyament mitjà:'' '''''l’IES Bellvitge '''i''' l’IES Joan Miró ('''abans'''  Europa).'''
 
-       Tres centres concertats'': '''''P. Enric d’Ossó, Joan XXIII i Balmes.'''
Linha 221 ⟶ 220:
 
-      
El '''Club Infantil Juvenil Bellvitge'',''''' ambunamb un edifici propi,
 
-      
Linha 237 ⟶ 236:
No podem oblidar '''l’Escola de Música '''al local sobre el '''M''ercat vell.'''''
 
=== Noms de carrers, espais, equipaments i monuments del barri. ===
Els noms dels nostres carrers són: Al "Bellvitge sud" Mare de Déu de Bellvitge, Ermita i Prat i al Bellvitge Nord: AvinguaAvinguda Europa, Avinguda América, Carrer França i carrer Portugal. També hi ha un petit carrer que va des d’una cantonada del parc a la part de darrera de l’hotel, entre un club esportiu i la Gran Via. És nou i es diu '''Jaume Ventura Tort '''pel compositor de l’Hospitalet que va viure entre 1911 i 1984 i va compondre moltes sardanes, balls..., i entre aquests el ''Ballet a Nostra senyora de Bellvitge.''
 
Hi ha un altre petit carrer que va de la Rambla Marina al carrer Ermita, passant pel consultori, no té nom i li diem '''''“Carrer sense nom”'''''
Linha 252 ⟶ 251:
del metro, l’anomenem '''''“mercat nou”.'''''
 
Hi ha dues parròquies: '''Mare de Déu de Bellvitge''' al carrer ermita i '''Sant Joan Evangelista''' a l’avinguda Europa. Des dels inicis s'han implicat en les lluïteslluites i reivindicacions dels veïns, donant aixopluc quan els veïns no es podien reunir en altres llocs i especialment en l'educació i l'atenció social, de elles han sorgit diverses entitats. Actualment continuen realitzant tasques socials. Els seus edificis són dels últims que es van fer al barri, perquè les comunitats no els volien fins que no es fessin els altres equipaments. Abans aquestes comunitats es reunien als “barracons”.
 
Als anys 80 hi havia dos cinemes: el '''Lumière ''' i el '''Marina. '''Actualment són dos centres comercials.