Diferència entre revisions de la pàgina «Mitridates VI Eupator»

afegint referències
m (Removing Link FA template (handled by wikidata))
(afegint referències)
{{millorar estructura|data=abril de 2013}}
[[Fitxer:Mithridates VI Louvre.jpg|thumb|Bust romà ([[segle I]]) de Mitridates amb els trets d'Heracli]]
'''Mitridates VI Eupator''' ('''Mitridates VIII''') també esmentat com '''Mitridates VI Dionís'''{{efn|Segons una dedicatòria inscrita en un temple a [[Delos]].{{sfn|McGing|1986|p=64}}}} i modernament com '''Mitridates el Gran''', fou rei del [[Regne del Pont|Pont]] del [[121 aC]] al [[63 aC]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William |títol=Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology |capítol=Mitridates |url=http://books.google.cat/books?id=uXpJ8ewJmg4C&pg=PA1099&dq=memnon+Mithridates&hl=ca&sa=X&ei=Dw4qUfaeNIbDtAaEyYCICw&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=memnon%20Mithridates&f=false |llengua=anglès |editorial=Taylor, Walton, Maberly |data=1846 |pàgines=p.1102 |isbn=}}</ref> fill i successor de [[Mitridates V Evergetes]]. Quan fou proclamat rei tenia 11 anys segons [[Estrabó]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dueck |nom=Daniela |títol=Strabo of Amasia: Greek Man of Letters in Augustan Rome |url=http://books.google.cat/books?id=MRYltKtElCEC&pg=PA5&dq=Mithridates+VI+Eupator+13+years&hl=ca&sa=X&ei=qLvxUOnlFObL0AXfqIHgDQ&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q=Mithridates%20VI%20Eupator%2013%20years&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2000 |pàgines=p.5 |isbn=0415216729}}</ref>La seva ànsia per ampliar els seus dominis el va fer entrar en disputa amb Roma. Es va enfrontar successivament als generals: [[Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)|Luci Valeri Flac]], [[Gai Flavi Fímbria (militar)|Fímbria]], [[Sul·la]], [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]], [[Luci Licini Murena (cònsol)|Luci Murena]], [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Cotta]] i [[Gneu Pompeu]]. Després de tota una vida guerrejant es va suïcidar en veure que havia perdut el suport d'un fill seu, rei dels escites. Mitridates va admirar l'organització i l'entrenament de l'exèrcit romà, el qual va imitar, però finalment no li va servir per als seus propòsits expansionistes.
 
==Ascens a poder==
Els regents, autors de la mort del seu pare, van voler controlar el país però sembla que se'n va sortir eludint els intents de ser enverinat mitjançant antídots{{efn|Segons [[Plini el Vell]], espantat per la mort que havia tingut el seu pare, va idear un antídot compost per 54 verins en petites quantitats i el qual es va acostumar a prendre des de llavors. Aquest antídot va ser descrit per [[Aule Corneli Cels]] en la seva obra ''De Medicina''<ref>Cels, ''De Medicina'' [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Celsus/5*.html Llibre V,p.23]</ref>La seva malfiança va arribar al punt que dormia envoltat d'un cavall, un brau i un cérvol, que renillaven o belaven cada vegada que algú s'acostava al llit reial.{{sfn|Mayor|2003|p=148}}}} i va aconseguir finalment el poder.{{sfn|Mayor|2009|p=69}} La seva afició preferida era la cacera. Es va criar a [[Sinop]]e i va tenir una educació probablement del tipus grec. Es diu que dominava unes 25 llengües i que feia els tractats amb les tribus que li estaven sotmeses a cadascuna en el seu propi llenguatge o dialecte.<ref>[[Plini el Vell]], ''Naturalis Historia'', VII, 24</ref>
A la mort de la seva mare va aconseguir el poder que va assegurar amb l'assassinat del seu germà.{{sfn|Mayor|2009|p=394}}
 
==Relació amb els territoris veïns==
A la mort de la seva mare va aconseguir el poder que va assegurar amb l'assassinat del seu germà. Els romans van recuperar [[Regió de Frígia|Frígia]] que feia uns anys havia estat cedida al Pont i aquest regne abraçava llavors el Pont, [[Paflagònia]] (que era un regne vassall), part de [[Capadòcia]] i una petita part de Frígia. Volia sotmetre als veïns però el [[regne de Bitínia]] i el [[regne de Capadòcia]] gaudien de la protecció de Roma i es va dirigir a l'est, on vivien tribus bàrbares: els colquis, i tribus caucàsiques o escites fins al riu [[Tanais]].
 
El rei de l'[[Armènia Sofene|Armènia Menor]], Antípater, li va cedir el seu regne. El rei [[Parisades V]] del [[Regne del Bòsfor|Bòsfor]] i les ciutats gregues d'[[Astacos de Bitínia|Òlbia]] i [[Quersonès Traci|Quersonès]] es van sotmetre voluntàriament a la seva autoritat per rebre el seu ajut contra els [[sàrmates]] i [[roxolans]].
 
La guerra contra aquestosaquests pobles fou encarregada per Mitridates als seus generals [[Diofant (general)|Diofant]] i [[Neoptòlem (general)|Neoptòlem]], que van tenir un èxit complet i van portar els exèrcits del Pont del riu Tanais al ''Tyras'' ([[Dnièster]]), van derrotar els roxolans i van establir el [[Quersonès Tauric]] com a tributari del Pont. Una fortalesa coneguda com la Torre de Neoptòlem a la boca del ''Tyras'' fou segurament el límit oriental de les seves conquestes; amb els [[getes]] i altres tribus va tenir amistoses relacions. i laLa seva influència arribava fins a la frontera de [[Tràcia]] i [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. A la mort de Parisades V del Bòsfor ([[108 aC]]) l'escita Saumac va intentar usurpar el tron però fou derrotat per Mitridates, quequi va annexionar el regne (va regnar com a '''Mitridates I del Bòsfor'''). En aquesta època el regne vassall de [[Paflagònia]] fou unit també al Pont be per deposició o bé per extinció de la dinastia local (Mitridates al·legava que li havia deixat el darrer rei en testament); una part del regne fou cedida a Bitínia però de fet va romandre sotaen mans de reis locals sota pressió dels romans, que protegien al príncep Astreodó.
 
==La qüestió d'Armènia==
En aquestosaquests anys Mitridates va reforçar les seves aliances especialment amb [[Tigranes II d'Armènia]] al quequi va donar a la seva filla Cleòpatra en matrimoni. També va fer aliança amb el [[Regne d'Ibèria]] del Caucas i amb els [[Imperi Part|parts]].<ref>[[Quint Asconi Pedià]] "Comentri a Ciceró: Pro Milone"</ref> Capadòcia fou objecte de la seva ambició i [[Ariarates VII]] va morir jove el [[99 aC]] suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator de nom [[Gordi]], i el va succeir el seu germà [[Ariarates VIII]] sota regència de la mare Laodice del Pont, germana de Mitridates, però aquesta es va posar sota protecció de [[Nicomedes III]] de [[Regne de Bitínia|Bitínia]]. El [[97 aC]] Mitridates VI Eupator va entrar al país suposadament per ajudar al seu nebot contra Bitínia però en realitat amb intenció d'ocupar-lo. Ariarates VIII se'n va adonar aviat i li va declarar la guerra, però després d'unes setmanes de lluita ambdós reis es van reunir a una tenda per negociar la pau; en aquesta tenda Mitridates, ajudat pel seu fidel Gordi (''Gordius''), va assassinar a Ariarates VIII i amb ell es va extingir la línia de reis de Capadòcia originada en [[Datames]]. Mitridates va proclamar rei a un dels seus propis fills amb el nom d'[[Ariarates IX]], sota la regència de Gordi. El [[96 aC]] els nobles capadocis van elegirescollir rei a [[Ariobarzanes I]] Filoromà, i van enviar una ambaixada a Roma per demanar un rei, doncs consideraven que només un rei podia assegurar l'estabilitat; mentre que Mitridates al·legava davant els romans que el seu fill era descendent per línia materna de d'Ariarates VI.
 
El Senat romà va donar permís al poble de Capadòcia per governar-se en la forma que lliurement escollissin. Així fou reconegut Ariobarzanes I. Mitridates VI el va combatre i amb l'ajut del rei Tigranes II d'Armènia el va foragitar del país,. i vaVa tornar a proclamar rei al seu fill Ariarates IX (vers [[94 aC]]), però el [[92 aC]] Ariobarzanes I fou restaurat per [[Luci Corneli Sul·la]]. El [[88 aC]] Mitridates va ocupar el país i va tornar a proclamar rei a Ariarates IX, però l'any següent va proclamar l'annexió de Capadòcia al Pont. A la mort de Nicomedes III de Bitínia ([[91 aC]]) el va succeir el seu fill gran [[Nicomedes IV]] però Mitridates va donar suport a la revolta del seu germà [[Sòcrates de Bitínia|Sòcrates]], quequi va assolir el poder ell'any [[90 aC]]. El senat romà va aprovar un decret ordenant la restitució de Nicomedes IV i d'Ariobarzanes I i se li va encarregar la feina a [[Mani Aquil·li el Jove|Mani Aquil·li]]<ref>[[Apià]], "Història de Romma: Guerres mitridatiques", 19</ref> mentre el governador de la província d'Àsia, [[Luci Cassi (procònsol)|Luci Cassi]], havia de donar-li suport. Mitridates va haver de permetre el restabliment de Nicomedes IV i d'Ariobarzanes I ([[89 aC]]). Sòcrates es va refugiar a la cort de Mitridates.
 
==Guerra contra Roma==
Nicomedes IV amb el suport dels romans va envair el Pont ([[88 aC]]). Mitridates no va oferir resistència i Nicomedes va arribar fins [[amasra|Amastris]]. i vaVa enviar a Pelòpides com ambaixador als romans per demanar explicacions; com que no se li van donar va esclatar la guerra ([[88 aC]]). El primer que va fer fou envair Capadòcia que va ocupar fàcilment i va quedar annexionada; els seus generals [[Neoptòlem (general)|Neoptòlem]] i [[Arquelau (general)|Arquelau]] van expulsar a Nicomedes IV de Bitínia amb un exèrcit de 250.000 homes i 40.000 cavallers, després de derrotar-lo junt amb els seus aliats romans Aquil·li i Mancí a la vora del riu Amneius a [[Paflagònia]]; Sòcrates fou restaurat. Nicomedes va fugir del país cap a [[Pèrgam]] i Aquil·li fou perseguit per Neoptòlem i va haver de presentar batalla en situació desavantatjosa sent altre cop derrotat. Mitridates es va apoderar de [[Regió de Frígia|Frígia]] i [[Galàcia]] i va envair la província romana d'Àsia on el descontentament general dels habitants per les exaccions dels governadors romans li van posar les coses fàcils i va dominar la província quasi sense oposició; Quint Oppi o Aquil·li, els principals caps romans, van caure en mans de Mitridates (tardor del [[88 aC]]).
 
El senat romà va nomenar a finals d'any a Sul·la per dirigir la guerra. Mentre Mitridates acabava de sotmetre els territoris ocupats, i només la ciutat de [[Magnèsia del Sipilos]] i algunes ciutats de [[Lícia]] romanien lleials a Roma; entre les illes, [[illa de Rodes | Rodes]] i [[Kos]] van romandre al camp romà i Mitridates va decidir atacar-les. CosKos fou ràpidament sotmesa, però els rodis tenien una flota poderosa i estaven disposats a resistir. Mitridates va agafar el comandament de la flota personalment i va intentar la conquistaconquesta de Rodes però va haver d'abandonar el setge; tot seguit va fer un atac a [[Patara]] a Lícia també sense èxit i finalment va deixar el comandament al seu general [[Pelòpides]] i va anar a passar l'hivern a Pèrgam.
 
==Retirada a Pèrgam==
Allí va desplegar un gran luxe i es va casar amb [[Monima]], una dona grega d'[[Estratonicea]]. Fou en aquest temps quan Mitridates va ordenar matar a tots els residents romans ia Italiansdiferents aciutats d'Àsia en un solmateix dia.<ref>[[Pau Orosi]] ''Historiae adversum paganos'' 6.2.2-3</ref><ref>[[Eutropi (historiador)|Eutropi]], "Història de Roma" 5.5.2.</ref>Memnó i Valeri diuen que van morir unes vuitanta mil persones i Plutarc eleva la quantitat a cent cinquanta mil. Això creava una barrera per una futura reconciliació i Mitridates no va descuidar els preparatius per un futur enfrontament. Abans de l'arribaarribada de Sul·la va aixecar tropes i va reunir vaixells. i aA la primavera del [[87 aC]] va poder enviar alel general Arquelau a Grècia amb un poderós exèrcit i flota.
 
==Continuació de la guerra==
Durant les operacions a Grècia d'Arquelau el rei li va enviar contínuament reforços i va enviar un segon exèrcit sota el comandament del seu fill [[Arcàties]], amamb bordesordres d'avançar per Tràcia i Macedònia, però aquest intent va quedar diluït per la mort d'Arcàties.
 
El [[86 aC]] el general [[Taxiles (general)|Taxiles]] va seguir el mateix camí amb un exèrcit de 110000110.000 homes que es van poder ajuntar a les forces d'Arquelau, però els exèrcits del Pont foren derrotats per Sul·la a [[Queronea]]. Quan Mitridates va tenir notícia de la derrota va fer noves lleves i va poder enviar un altre exèrcit de 8000080.000 homes cap a [[Eubea]], dirigit per [[Dorilau (general)|Dorilau]]. Però la derrota va produir una forta desmoralització entre els seus aliats, i ciutats com [[Efes]] i [[Tral·les]] i l'illa de [[Quios]], entre d'altres, van expulsar als governadors pòntics. Mitridates havia fet matar als tetrarques de [[Galàcia]] on havia establert com a governador al grec Èumac, però ara els gàlates es van revoltar i un dels principals caps, [[Deiotarus I]] va derrotar a Èumac i va entrar en contacte amb els romans,. i deDe fet, això va suposar la pèrdua de la regió per Mitridates.
 
D'altra banda mentre Sul·la era a Grècia, el partit popular que governava a Roma sota [[Luci Corneli Cinna]], va enviar un exèrcit a Àsia dirigit per [[Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)|Luci Valeri Flac]], que després fou suplantat per [[Gai Flavi Fímbria (militar)|Fímbria]], quequi el va assassinar. Fímbria va avançar cap a Bitínia ([[85 aC]]) i Mitridates va enviar contra ell un poderós exèrcit dirigit pel seu fill [[Mitridates el Jove]], però aquest fou totalment derrotat per Fímbria que va prosseguir el seu avanç i va assetjar Pèrgam.
 
Mitridates, el rei, va fugir d'aquesta ciutat cap a [[Pitane]] on fou assetjat per Fímbria. Si aquest hagués obtingut la cooperació de [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]], qüestor de Sul·la i comandant de la flota romana de la [[mar Egea]], hauria capturat al rei i hauria posat fi a la guerra, però Lucul·le no va voler cooperar amb un general del partit popular i el rei va poder escapar cap a [[Mitilene]]. AllíAllà va rebre notícia de la destrucció dels seus exèrcits a Grècia, prop d'[[Orcomen (Beòcia)|Orcomen]], i aquest desastre i els progressos a Àsia de Fímbria el van impulsar a demanar la pau mentre els romans encara restessin dividits. Va encarregar les negociacions al general Arquelau, que era a [[Eubea]], i es va signar un tractat preliminar pendent de l'aprovació reial; però el rei va refusar rendir la flota (un dels pactes) i Sul·la es va preparar per renovar les hostilitats.
 
==Negociacions de pau==
A la primavera del [[84 aC]] Sul·la va creuar l'Hel·lespont però Arquelau va gestionar una entrevista personal entre el general romà i el rei del Pont a [[Dardanos]] a la [[Troade]] i allí finalment els termes de la pau foren definitivament establerts en l'anomenat [[tractat de Dardanos]]. Mitridates consentia abandonar les seves conquestes a Àsia, Ariobarzanes I era restablert a Capadòcia, Galàcia restaria sota influència romana, Bitínia tornava a Nicomedes IV i en general Mitridates conservaria només els territoris que tenia al començar la guerra i pagaria dos mil talents com a despeses de guerra; setanta vaixells de la flota del Pont totalment equipats s'havien d'entregarde lliurar als romans. Això fou el final de la [[primera guerra mitridàtica]]. Sul·la va derrotar tot seguit a Fímbria, va restablir als reis de Capadòcia i Bitínia ([[Sòcrates]] es va refugiar altra vegada a territori del Pont on Mitridates va ordenar la seva execució), i va deixar encarregat a Luci [[Luci Licini Murena (pretorcònsol)|Luci Murena]] de l'administració d'Àsia, retornant a Roma, on un mesos després va derrotar políticament els populars i va assolir la dictadura.
 
==Mort del seu fill a la Còlquida==
A partir d'aquell moment Mitridates va dirigir la seva atenció a les províncies més llunyanes: la [[Còlquida]] i el [[Bòsfor Cimmeri]]. Els colquis s'havien revoltat però es van sotmetre quan Mitridates els va donar un rei propi en la persona del seu propi fill [[Mitridates el Jove]]. Quan va sospitar que el seu fill es volia fer independent, el va cridar a la cort i, el va empresonar i després el va fer matar, iDesprés va encarregar el govern, amb àmplia autonomia, a diversos aristòcrates locals fidels, cadascun en un districte. El [[regne del Bòsfor]] estava també revoltat.
 
==Segon enfrontament amb Roma==
Progressivament va reunir exèrcits i una flota per sotmetre les províncies rebels. Aquest preparatius van despertar l'alarma dels romans que van sospitar que anaven dirigides contra ells i amb aquest motiu i amb el pretext de què els pònticpòntics encara no havien abandonat tota Capadòcia, Murena va envair el Pont ([[83 aC]]). Murena es va apoderar de [[Comana del Pont]] i, va creuar l'[[Halis]] i va assolar la regió. Murena estava ara assessorat pel general Arquelau, que havia passat al servei dels romans després de sospitar que el rei el volia fer matar. Mitridates, que no estava preparat per reprendre la lluita, no va oferir resistència i va enviar a Roma ambaixadors per queixar-se; el [[82 aC]] va arribar un llegat romà que tenia autoritat sobre Murena i el rei esperava que la lluita s'acabaria, però contràriament Murena va continuar els atacs; Mitridates va haver de respondre. L'exèrcit reunit per Mitridates va xocar contra els romans a la vora de l'Halis i els romans foren totalment derrotats. Murena es va retirar amb dificultat cap a Frígia deixant Capadòcia en mans de Mitridates que es va apoderar de part del país i l'haguera ocupat totalment si no hagués arribat el llegat [[Aule Gabini (militar 81 aC)|Aule Gabini]] amb ordesordres de Sul·la a Murena de parard'aturar la guerra; Mitridates va consentir la retirada de Capadòcia i va acabar així la [[segona guerra mitridàtica]].
 
==L'ocupació el Bòsfor==
Mitridates va preparar llavors la submissió del Bòsfor, que després del [[84 aC]] s'havia re-voltatrevoltat. El [[81 aC]] el regne fou ocupat militarment i Macares, fill de Mitridates, fou establert com a rei. Després va fer una expedició contra una tribu guerrera de les muntanyes del Caucas anomenada pels romans ''achaeanus'' (potser els [[aghuans]]), però allí fou derrotat. Mitridates no va descuidar reforçar el seu exèrcit per una eventual nova guerra amb els romans, i dotar al seu exèrcit d'ununa ferma disciplina com l'exèrcit romà. Així va reclutar milers de bàrbars i els va entrenar a la manera romana, ajudat per antics militars del partit popular com [[Luci Magi]] i [[Luci Fanni]], antics companys de Fímbria quequi, alen ser aquest derrotat per Sul·la s'havien refugiat amb el rei del Pont. Mitridates va enviar també (a instanciainstància de Magi i Fanni) una ambaixada a [[Hispània]], on [[Sertori]] mantenia la lluita pels populars, i es va concretar una aliança. El rei va tractar d'obtenir una ratificació del senat romà a l'acord signat amb Sul·la però formalment aquesta ratificació mai es va produir.
 
A la mort de Sul·la el [[78 aC]] Mitridates va descartar que la pau es pogués mantenir. Llavors va instigar a [[Tigranes II d'Armènia]] a envair Capadòcia; l'expedició de Tigranes va fer nombrosos captius que foren portats a poblar la nova capital armènia [[Tigranocerta]]. El [[74 aC]] va morir el rei Nicomedes IV de Bitínia sense hereus i va deixar el regne a Roma. Mitridates va al·legar que la reina Nisa, l'esposa de Nicomedes IV, tenia un fill legítim, i en suport d'aquest fill va envair el país i va ocupar el regne annexionant la costa fins a [[Heraclea del Pont]], deixant només sense ocupar la península de [[Calcedònia]] on van arribar milers de refugiats que fugien dels pòntics. Mitridates disposava d'un exèrcit de 120000120.000 infantsunitats d'infanteria ben entrenats, de 1600016.000 cavallers i un centenar de carruatges escites. Tenia també milers d'auxiliars de les tribus dels [[calibis]], aqueans, armenis, escites i sàrmates. La flota de Mitridates tornava a ser poderosa i dominava la mar. Quan els consolscònsols [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Cotta]] i [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]] van estar preparats i Cotta va poder presentar batalla a les portes de Calcedònia, fou greument derrotat per terra i mar i es va haver de tancar darrere les muralles de la ciutat.
 
==Enfrontament a Cotta i Lucul·le==
Mitridates inicialment el va assetjar però després va canviar de d'idea i va marxar contra [[Cízic]] que va assetjar per terra i mar; els enginys de setge, dirigits per Nicònides, eren innovadors i hàbilment utilitzats. Però Lucul·le, que venia de Frígia en suport de Cotta, va agafar una avantatjosa posició prop del camp de Mitridates i li va impedir rebre subministraments per terra quedant dependent dels subministraments per mar. Els atacs dels pòntics a la ciutat van fallar i quan la gana va afectar a les tropes, el rei va haver d'abandonar el setge ([[73 aC]]); una part de l'exèrcit fou atacat i destruït per Lucul·le, i la resta es va retirar per la costa patint contínuament els atacs de Lucul·le i va tenir fortes baixes quan van creuar els rius ''Aesepus'' i ''Granicus''.
 
El rei va marxar per mar a ''Parium'' on va reunir noves forces; va deixar part de la seva flota sota el comandament de Vari (''Varius'') per mantenir posicions a l'[[Hel·lespont]] i la [[mar Egea]], i es va retirar amb la resta, en direcció a [[Perint]], que va atacar sense èxit i després cap a Nicomèdia però fou tallat per l'exèrcit romaromà de Cotta que havia rebut reforços de Lucul·le dirigits per [[Luci Valeri Triari|Triari]] i [[Voconi Barba]]; aquestosaquests darrers havien ocupat [[Prúsies]] i [[Nicea de Bitínia]] i estaven disposatdisposats a assetjar al mateix Mitridates a Nicomèdia;. mentreMentrestant la flota de Vari fou derrotada a [[Ténedos]], i per seguretat va abandonar la zona i es va dirigir per mar al Pont; durant el viatge una violenta turmenta li va fer perdre uns quants vaixells i es va haver d'escapar en la galera lleugera d'un capità pirata. Va capturar per sorpresa la ciutat d'[[Heraclea del Pont]], que s'havia declarat neutral, i que va haver d'acceptar guarnició pòntica. Després va retornar a Sinope.
 
Destruït el seu exèrcit ara no tenia medismitjans per oposar-se a l'avanç dels romans de Lucul·le però va desplegar altre cop la seva energia inesgotable i va aixecar un altre exèrcit, iperò encara que va deixar la zona costanera oberta als romans, es va fer fort a l'interior, amb seu a [[Cabeira]] on progressivament va anar rebent tropes de tots els districtes. Va demanar ajut al seu fill Macares del Bòsfor i al seu cunyat Tigranes II d'Armènia. Mentre Lucul·le va assetjar sense èxit [[Amisos]] i a la primavera del [[72 aC]] va abandonar la zona per anar cap a l'interior i es va situar en posició oposada a Cabeira. Com que Mitridates tenia millor cavalleria, Lucul·le va evitar la batalla a la plana i durant un temps es va lliurar una guerra estratègica entre les dues parts per tallar una a l'altrealtra els subministraments;. finalmentFinalment un fort destacament reial fou destruït i Mitridates va decidir abandonar el seu camp cap a una altra posició, però aquesta ordeordre fou interpretada com una derrota. i elEl seu exèrcit, en pànic, es va dispersar i Lucul·le va poder fàcilment eliminar a nombrosos grups separats.
 
==Fugida cap a Armènia==
Mitridates es va poder escapar d'un tumult en el que va estar a punt de caure en mans dels romans. Per dissuadir als seus perseguidors va tirar monedes o objectes valuosos al seu darrere que els romans es van entretenir a agafar. Mitridates va arribar sa i estalvi a Comana on va poder reunir 20002.000 cavallers. Lucul·le el perseguia i Mitridates va enviar al seu fidel eunuc Bacquides a matar a les seves dones i germanes que havia deixat a [[Farnàcia]], i ell mateix va fugir cap a [[Armènia]] (finals del [[72 aC]]). Així va acabar la [[tercera guerra mitridàtica]].
 
Tigranes va rebre a Mitridates amistosament però poc disposat a entrar en guerra contra Roma. Li va assignar residència i servidors però no el va voler rebre personalment. [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Appi Claudi Pulcre]] fou enviat al rei armeni a demanar l'entrega de Mitridates, iperò la seva arrogància va molestar a Tigranes, quequi es va decidir a preparar la guerra. Després d'un any i vuit mesos sense veure al rei armeni, Mitridates fou portat a la seva presencia i els dos homes van preparar la lluita ([[69 aC]]). Mitridates va aconsellar evitar un enfrontament decisiu amb Lucul·le però Trigranes no el va escoltar i fou derrotat a [[Tigranocerta]]. Aquesta derrota va fer veure a Tigranes que els consells de Mitridates eren bons i de fet l'estratègia de la guerra va passar a Mitridates. Al hivern del 69 al [[68 aC]] es va aixecar un nou exèrcit armeni, es va introduir la disciplina a la manera romana, i es va demanar el suport del rei dels parts.
 
==Retorn al Pont==
El [[68 aC]] Lucul·le va creuar el [[Muntanyes del Taure|Taure]] i va entrar al cor d'Armènia ion va derrotar a Tigranes i Mitridates al sud d'[[Artaxata]], però a mesura que avançaven va arribar a l'hivern i les condicions es van fer dures, els soldats romans van amenaçar amb el motí. i elEl general romà es va haver de retirar a [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] on va assetjar als aliats de Mitridates a [[Nisibis]]. Aquesta fortalesa es va demostrar ser quasi impossible de conquerir i. Mitridates mentrementrestant se'n va anar al Pont amb un exèrcit i fàcilment es va apoderar dels seus antics dominis defensats pel romà Fabi, lloctinent de Lucul·le;. elEl poble, descontent de l'opressió dels romans, li va donar suport i milers de persones es van unir al rei en la lluita;. finsFins i tot els mercenaris tracis al servei de Fabi es van passar a Mitridates i aquest va derrotar a Fabi i va quedar assetjat a Cabeira. Triari, un altre general romà, va avançar en suport de Fabi amb un exèrcit de reserva i el rei es va retirar cap a Comana on va passar l'hivern (68 a [[67 aC]]).
 
A la primavera del [[67 aC]] es va reprendre la guerra i Triari va voler atacar a Mitridates abans de l'arribada de Lucul·le i fou completament derrotat;. laLa destrucció de l'exèrcit romà hauria estat completa si el rei no hagués estat ferit en la persecució, que per aquesta causa es va aturar. Els romans van perdre set mil homes entre els quals nombrosos oficials; el seu campcampament fou capturat.
L'arribada de Lucul·le des de Mesopotàmia va impedir a Mitridates seguir el seu avanç i es va retirar a l'[[Armènia Sofene|Armènia Menor]] on es va establir a una fortalesa anomenada Talaura, esperant les forces de Tigranes. S'esperava que Lucul·le continuaria l'ofensiva, però l'actitud propera al motí entre les seves tropes ho va impedir. Així a l'arribada de Tigranes, els dos reis van poder ocupar fàcilment el Pont i Capadòcia sense oposició. Al final de l'any, Mitridates tornava a ser amo del seu antic regne.
 
==Enfrontament amb Pompeu==
El [[66 aC]] la guerra fou confiada pels romans a un general destacat: [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]]. Aquest va prendre com a primerprimera mesura assegurar l'amistat del rei [[Fraates III de Pàrtia]], elcosa que podia obligar a Tigranes a haver de lluitar a la seva frontera oriental. En aquestes condiciones Mitridates va fer propostes de pau, però Pompeu no les va voler escoltar, excepte la rendició incondicional i l'entrega de tots el desertors romans. El rei del Pont no va acceptar. Disposava d'un exèrcit de trenta mil homes i dos mil cavallers amb el quequè no es podia enfrontar als romans. Així que es va retirar cap a la frontera d'Armènia; però en tot el camí fou atacat pels romans pels passos que ja havien estat ocupats per forces romanes; la major part de l'exèrcit de Mitridates fou aniquilat. i elEl mateix rei es va escapar només amb uns quants cavallers i la seva concubina Hipsicratea, podent arribar a la fortalesa fronterera de Sinòria on se li van anar unint les forces que havien estat dispersades. Però en aquest moment Tigranes II, que sospitava que Mitridates fomentava les intrigues del seu fill per enderrocar-lo va refusar acceptar-lo al seu regne i. Mitridates va haver d'entrar a la [[Còlquida]] des d'on podria marxar al [[Palus Maeotis]] i al [[Regne del Bòsfor]]. Ja segur, va passar de [[Fasis (Còlquida)|Fasis]] cap a [[Dioscúria]] o Dioscúries (la ciutat grega més oriental) on va passar l'hivern (66 a [[65 aC]]) dedicat a reclutar soldats i una petita flota.
 
Amb aquestes forces va poder creuar, per la força o per persuasió, a través pelsdels territoris de les tribus bàrbares entre el [[Caucas]] i el [[Bòsfor Cimmeri]], i va poder arribar a la ciutat de [[Fanagòria]]. AllíAllà el seu fill Macares, que era el rei, havia fet submissió a Lucul·le, i ara, en arribar el seu pare, va fugir i poc després es va suïcidar. Mitridates es va establir com a rei a [[Panticapea]], la capital del Bòsfor.
 
MentreMentrestant Pompeu estava ocupat lluitant contra Tigranes i per aquest costat Mitridates no tenia res a témer. Pompeu va derrotar a Tigranes i va conquerir [[Síria]]. El [[64 aC]] Mitridates va enviar ambaixadors a Pompeu demanant la pau que acceptaria en termes similars als concedits a Tigranes (possessió dels seus dominis hereditaris sota protectorat romà). Pompeu va exigir que el rei anés en persona a fer acte de submissió i Mitridates s'hi va negar. Mentre Pompeu establia la província del Pont (una part la va cedir a [[Deiotarus I]] de [[Galàcia]]), Mitridates començava els preparatius per una altra guerra.
 
==La pausa del terratrèmol==
Mitridates planejava avançar pel nord de l'[[Euxí]] a través del país dels [[sàrmates]] i els [[getes]] que estaven en bons termes amb Mitridates i havien ja havien estat contactats pels seus generals Diofant i Neoptòlem,. iVolia envair territori romaromà començant per [[Il·líria]] capfins a la [[Itàliapenínsula itàlica]]. Els seus projectes es van veure aturats per un violent terratrèmol que va destruir moltes ciutats i viles dels seus dominis, terratrèmol al que va seguir una malaltia del rei. Finalment al 63 aC estava preparat per la guerra amb 36000 homes i una bona flota.
 
==Mort de Mitridates==
Fou en aquell moment quan una revenja privada va derivar en revolta a Fanagòria. Els fills de Mitridates, que dominaven la ciutadella, es van haver de rendir i la revolta es va traslladar a altres ciutats. Mitridates va renovar la seva aliança amb les tribus escites de la regió als quequals va enviar alguna de les seves filles com a garantia sota la custòdia d'alguns eunucs; aquestosaquests van trair al seu rei i van entregar a les filles del rei als romans. Una conspiració més important, dirigida per Farnaces, fill favorit i príncep hereu, fou descoberta i els seus principals organitzadors executats, però Mitridates va perdonar al seu fill; aquest immediatament es va revoltar i bona part de l'exèrcit se li va unir;. teniaTenia també el suport popular a ''Panticapeum'' on els plans militars del rei es veien com un afer perillós. Farnaces fou proclamat rei ('''Farnaces I del Bòsfor''', després també [[Farnaces II del Pont]]) mentre Mitridates es refugià a una torre;. elEl seu fill li va enviar diversos missatges i el vell rei, que sàviasabia que només podia esperar el captiveri o la mort, va escollir aquesta i es va enverinar, però com que havia acostumat el seu cos al verí, aquest no va fer efecte, i va ordenar a un dels seus mercenaris gals que el matés;.{{sfn|LeGlay|2009|p=100}} elEl mercenari el va matar amb la seva pròpia espasa. El seu cos fou enviat per Farnaces a Pompeu a [[Amisos]] com a prova de submissió, i Pompeu el va enterrar amb els honors deguts al mausoleu dels seus ancestres a [[Sinop]]e.<ref>[[Apià]], "Història de Roma" XVI, §111</ref>Però segons una altra versió van ser els partidaris del seu fill qui el van matar.<ref>[[Cassi Dió]],"Història de Roma" XXXVII, capítol 13</ref>
 
Va tenir nombroses dones i concubines de les que se'n coneixen només algunes: Laodicea (executada aviat), Berenice, Monima (assassinades a Farnàcia per evitar que caiguessin en mans dels romans), Estratonicea, i [[Hipsicratea]]. Entre els fills [[Arcàties]] (mort a Grècia); [[Mitridates el Jove]] (rei de [[Còlquida]], executat per odre del pare), Xifares (executat per orde del pare), [[Macares]] (Rei del Bòsfor que es va suïcidar abans de ser executat), Artafernes, Cir, Darios, Xerxes, Oxatres (els cinc van caure en mans de Pompeu) i Farnaces, el seu successor. De les filles es coneixen Cleòpatra (esposa de Tigranes II d'Armènia), Dripetina (assassinada per l'eunuc Menòfil), Cleòpatra Menor, [[Mitridatis]], Nisa (les tres es van enverinar amb el seu pare el [[63 aC]]), [[Orsabaris|Orsabaria]] i Eupatra (presoneres de Pompeu).
 
==Descendència==
Mitridates deia ser descendent de [[Cir II el Gran]], [[Darios I el Gran]] de Pèrsia, [[Alexandre el Gran]] i [[Seleuc I Nicàtor]], per aquest motiu el seu primer matrimoni va ser amb la seva germana Laodicea, per preservar la puresa de sang.{{sfn|Cohen|1996|p=387}} Malgrat tot la va executar aviat igual com no li va importar fer-ho amb tots els que se li oposaven, fossin família o no.{{sfn|McGing|1986|p=11}}
Va:Després va tenir nombrosesaltres dones i concubines de les quequals se'n coneixen només algunes: Laodicea (executada aviat), Berenice, Monima (assassinades a Farnàcia per evitar que caiguessin en mans dels romans), Estratonicea, i [[Hipsicratea]]. Entre els fills [[Arcàties]] (mort a Grècia); [[Mitridates el Jove]] (rei de [[Còlquida]], executat per odre del pare), Xifares (executat per orde del pare), [[Macares]] (Rei del Bòsfor que es va suïcidar abans de ser executat), Artafernes, Cir, Darios, Xerxes, Oxatres (els cinc van caure en mans de Pompeu) i Farnaces, el seu successor. De les filles es coneixen Cleòpatra (esposa de Tigranes II d'Armènia), Dripetina (assassinada per l'eunuc Menòfil), Cleòpatra Menor, [[Mitridatis]], Nisa (les tres es van enverinar amb el seu pare el [[63 aC]]), [[Orsabaris|Orsabaria]] i Eupatra (presoneres de Pompeu).
==Notes==
{{notes}}
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències|2}}
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom=Mayor|nom=Adrienne|títol="The Poison King: The Life and Legend of Mithradates, Rome's Deadliest Enemy"|editorial=Princeton, PUP|any=2009}}
*{{ref-llibre|cognom=Cohen|nom=Getzel M|títol="Hellenistic settlements in Europe, the islands, and Asia Minor"|editorial=University of California Press|any=1996|isbn=9780520083295}}
*{{ref-llibre|cognom=McGing|nom=B.C.|títol="The Foreign Policy of Mithridates VI Eupator, King of Pontus (Mnemosyne, Supplements: 89)"|lloc=Leiden|editorial=Brill Academic Publishers|any=1986|isbn=90-04-07591-7}}
*{{ref-llibre|cognom=LeGlay|nom=Marcel|cognom2=i altres|títol="A History of Rome"|editorial=Blackwell|any=2009|isbn=978-1-4051-8327-7}}
 
{{Governants hel·lenístics}}
{{Autoritat}}
4.992

modificacions