José Olaguer-Feliú y Ramírez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula polític | nom = José Olaguer Feliú y Ramírez | data de naixement = {{data naixement|1857|10|25}} | lloc de naixement = Manila | data de...».
 
Línia 30:
Declarada la [[Guerra hispano-estatunidenca|guerra amb els Estats Units]], va romandre a [[Manila]] on va prestar inestimables serveis durant el lloc i bloqueig de la plaça. Com a Segon Cap d'Estat Major de la Capitania General de Manila, va ser un dels caps militars que va intervenir en la capitulació d'aquesta ciutat.
=== Retorn a la Península ===
En [[1898]] va tornar a la península amb el grau de Coronel i en [[1902]] fou designat Cap d'Estat Major de la [[Capitania General de Galícia]]. L'any [[1910]] va ser ascendit a general de Bbrigadabrigada i va ser nomenat Cap d'Estat Major de la [[II Regió Militar|Segona Regió]], càrrec que va exercir fins a [[1915]], en el qual va ascendir a General de Divisió conferint-se-li el comandament de la Segona Divisió. En [[1912]] va obtenir la [[Creus del Mèrit Militar|Gran Creu del Mèrit Militar]] i en [[1916]] la [[Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild|Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild]].
 
En [[1917]] fou designat Governador militar de [[Cadis]]. Estant aquest mateix any al comandament de la Novena Divisió. En [[1918]] va ser rebut com a membre acadèmic de la Reial Acadèmia Hispano-Americana de [[Cadis]].
 
En [[1921]] va ascendir al grau de Tinent General passant a exercir el càrrec de [[IV Regió Militar|Capità General de Catalunya]] fins a [[1922]] on va ser reemplaçat pel Tinent General [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], [[Marquès d'Estella]]. Al març de [[1922]] és nomenat [[Ministeri de Defensa d'Espanya|Ministre de Guerra]] per [[José Sánchez Guerra]], [[President del Consell de Ministres d'Espanya|President del Consell]]. Va ocupar la cartera en una època difícil i tèrvola tant en l'ordre militar com a polític: d'una banda la [[Guerra del Rif]] aguditzada pels titubejos del poder públic, després dels successos del [[desastre de d'Annual]], de juliol de [[1921]] i per un altre l'actuació de les juntes de defenses militars i en plena agitació de Premsa i parlamentària, el procés de responsabilitats derivats de l'[[expedient Picasso]], presentant a les Corts l'esmentat informe. Va renunciar al juliol de [[1922]].
 
{{start box}}