Tal i com ja s'ha dit, al proto[[semític nord-occidental]] hi havia el so /{{AFI|ḫ}}/ i el so /{{AFI|ḥ}}/. Al [[Escriptura protosinaítica|protosinaític]] apareixen com a derivats dels [[Jeroglífic egipci|jeroglífics]] ''{{AFI|ḫayt}}'' («bri») i ''{{AFI|ḥasir}}'' («pati»). Al [[fenici]] ''{{AFI|ḫayt}}'' i ''{{AFI|ḥasir}}'' es convergiren en ḥet («mur»).<ref>{{ref-llibre|cognom=Jensen|nom=Hans|títol=Sign, Symbol, and Script|editorial=G.P. Putman's Sons|lloc=Nova York|any=1969|pàgina=262-263}}</ref>
La lletra fenícia ḥet <big><big>𐤇</big></big> va donar lloc a la [[Η|eta]] (Η) [[Alfabet grec|grega]], la [[H]] [[Alfabet llatí|llatina]] i les [[И]] i [[Й]] [[Alfabet ciríl·lic|ciríl·liques]].ciríl·lic|ciríl·lica]].
