Diferència entre revisions de la pàgina «Volsinii»

13 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Correcció de format: aC, dC)
'''Volsinii''' o ''Vulsinii'' (etrusc ''Velzna'') fou una antiga ciutat d'[[Etrúria]] a la vora del llac del mateix nom (''lacus Volsiniensis'') i a la [[Via Clòdia]], entre ''[[Clusium]]'' i ''Forum Cassi''. La seva situació exacta no està establerta, i uns la situen al sud del llac, a Monte Fiascone, i d'altres a [[Orvieto]], però probablement fou molt propera al lloc on va estar la ciutat romana posterior.
 
Fou una de les dotze ciutats de la Lliga etrusca i seu del temple, o lloc de reunió de la [[Lliga Etrusca]] a la vora del llac. No s'esmenta abans de la caiguda de [[Veïs]], quan els volsinis van quedar exposats a l'expansionisme romà. Es van aliar als salpinats (habitants de [[Salpinum]]) i, en ocasió d'una pesta i fam que va assolar Roma vers el [[391 aC]], van atacar la ciutat, però foren rebutjats amb moltes pèrdues i van deixar vuit mil presoners, haventi hagueren de pactar una treva de 20 anys i restituir el botí que havien fet pel camí i pagar a l'exèrcit romà durant 12 mesos.
 
Ja no es torna a parlar de la ciutat fins al [[310 aC]], quantquan, aliada a les altres ciutats etrusques menys ''[[Arretium]]'' (Arezzo), va assetjar ''[[Sutrium]]'', ciutat aliada a Roma, guerra que va acabar el [[309 aC]], amb la completa derrota etrusca aen la batallaBatalla del Lacus [[Vadimonis]] (llac Vadimone). El [[307 aC]], el cònsol romà P. Decius Mus va capturar diverses fortaleses que pertanyien a Volsinii. El [[295 aC]], L. Postumius Megellus va assolar el seu territori i va derrotar a la ciutat sota els seus murs, matanti amatà 28002.800 guerrers; la ciutat va negociar llavors, juntament amb ''Arretium'' i ''[[Perusia]]'', una pau de quaranta anys i el pagament d'una indemnització. Però, al cap de 14 anys, van tornar a fer la guerra als romans ([[281 aC]]) fins que el [[280 aC]] fou sotmesa. El grec Metrodorus Scepsios diu que l'objectiu romà en atacar la ciutat eren les dues mil estàtues que allí hi havia. Valerius Maximus diu que eren tanttan rics que s'havien "efeminat" i no van poder lluitar amb èxit amb els romans i, finalment, el poder fou usurpat pels esclaus, de la tirania dels quals els van lliurar els romans. De fet, els romans van ocupar la ciutat, però la van arrasar i van expulsar alsels habitants, que es van establir no gaire lluny, aen una segona ciutat de ''Volsinii'' (Volsinii romana), que va existir com a ciutat provincial durant la república i l'imperi i es va despoblar el segle IV.
 
A Volsinii, va néixer [[Sejà]] (''Seianus''), el cap de la guàrdia pretoriana, marit d'[[Apicata]] i favorit delde l'emperador Tiberi, i Juvenal diu que la sort de Sejà va esdevenir gràcies a la deessadea [[Núrsia]] (''Nursia'' o ''Norsia''), una deessadea etrusca molt adorada a Volsinii. Plini diu que a la ciutat va passar algunun fetsfet sobrenatural: un llamp es va aparèixer al cel per anunciar al rei Porsenna la destrucció del monstre anomenat ''Volta'' que assolava el territori.
A Volsinii va néixer, també, Ruf Fest Aviè (s. IV dC) que, en la seva ''Ora Marítima'', va descriure la costa d'Hispània, des de les illes Casitèrides (illes Britàniques o nord de GaliciaGalícia, segons diverses opinions) fins a Marsella. Aviè és el primer autor conegut que descriu la costa catalana, encara que el periple en sigui còpia d'altres anteriors (s. IV aC).
 
Les restes de la ciutat romana es poden veure a l'actual vila de [[Bolsena]], però les de la ciutat etrusca no sse n'han trobattrobades. Les restes principals són un temple conegut per ''Temple de Nórsia'', però que era un temple romà i no etrusc; l'amfiteatre, els banys, tauletes sepulcrals, sarcòfags i alguns relleus.
 
{{cal coor}}
20.713

modificacions