Sant Sebastià màrtir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Referenciació i manteniment d'aquelles informacions sense referències no duplicades amb el que s'ha referenciat |
||
Línia 28:
==Vida i llegenda==
Hi ha molt poques dades sobre la seva vida. Pràcticament, la única font que en parla és el ''Depositio martyrum'', llistat de màrtirs contingut en la [[Cronografia_del_354]]. Aquesta, tanmateix, només diu que va ser enterrat a la [[Via_Àpia]]. D'acord amb sant [[Ambròs_de_Milà]] (c.[[340]]-[[397]]), Sebastià nasqué a [[Milà]],
<nowiki> </nowiki>com una mena de justificació a la veneració que rebia el sant a la
ciutat en la seva època, i després, durant el moment àlgid de la
persecució de Dioclecià, va anar a Roma, on fou martiritzat. Hi ha unes
actes de màrtir referents a Sebastià, no obstant això són escrits molt
posteriors, redactes molt probablement a principis del [[Segle_V]], i durant molt de temps atribuïdes erròniament a Ambròs.{{sfn|Delehaye|any = 1911}}{{sfn|Löffler|any = 1913}}
Aquestes actes cal contemplar-les com un relat hagiogràfic,
<nowiki> </nowiki>a totes llums fals, i, tanmateix, és una història que féu fortuna. La
història relata, amb gran detall, que Sebastià era un home originari de [[Narbona]] que esdevé soldat de l'exèrcit romà fins ascendir a capità, o un oficial de la guàrdia imperial, durant els regnats de [[Dioclecià]] i [[Maximià]].
<nowiki> </nowiki>Es va convertir en secret al cristianisme, esdevenint un home que
animava als seus coreligionaris en els moments més durs, realitzant
actes d'amor i caritat envers tots ells; en destaca el cas dels germans diaques [[Marc_i_Marcel·lià]]. Explica també que aconseguí convèncer a molts de convertir-se, però alguns dels quals acabaven sent martiritzats.{{sfn|Delehaye|any = 1911}}{{sfn|Löffler|any = 1913}}
El [[286]]
<nowiki> </nowiki>es descobreix que és cristià, Dioclecià acaba sent informat de les
actuacions de Sebastià i n'ordena la immediata captura, i tot els
intents de l'emperador que el soldat es retractés de la seva fe.{{sfn|Löffler|any = 1913}}{{sfn|Delehaye|any = 1911}}Empresonat, va coincidir a la presó amb dos germans, [[diaca|diaques]], Marc i Marcel·lià, que també havien estat acusats de cristians. Els pares d'aquests, Tranquil·lí i Màrcia, van visitar-los intentant persuadir-los que abandonessin la seva fe i salvessin la vida. Sebastià, llavors, va parlar amb ells i va acabar convertint-los també al cristianisme, com també va fer amb [[Sant Tiburci|Tiburci]], fill del prefecte romà, i amb el soldat Nicòstrat i la seva muller Zoè. La llegenda diu que Zoè, que per una malaltia havia quedat muda feia sis anys, va recuperar la veu en convertir-se. Nicòstrat, llavors, va portar altres presoners a Sebastià i setze més van abraçar el cristianisme. Cromaci, l'oficial a càrrec de la presó i també convertit, va alliberar els presoners i va renunciar al seu càrrec, retirant-se al camp a [[Campània]]. Amb el temps, Marc i Marcel·lià, Nicòstrat i Zoè i el mateix Tiburci moririen com a [[màrtir]]s.
Sebastià es mantingué impassible, inflexible davant de llurs demandes.
Aleshores, l'emperador va ordenar la seva execució, i ordenà que
lliguessin al cristià en una post i que els arquers, d'origen maurità,
li disparessin fletxes fins a la mort. Quan els arquers van donar-lo,
finalment, per mort, apareix una dona vídua, [[Irene de Roma|Irene]],
<nowiki> </nowiki>que venia a recollir el cadàver per enterrar-lo però, per a la seva
sorpresa, trobà al sant miraculosament viu i se l'endugué a casa per guarir les seves
ferides. Tan aviat com s'hagué recuperat en la seva totalitat, Sebastià
va anar a trobar a l'emperador per enfrontar-s'hi i li reprotxà la seva
conducta impia. Sense fer cas a les acusacions del cristià, Dioclecià va
<nowiki> </nowiki>ordenar la seva captura a l'instant, i manà que se l'enduguessin i que
fos executat, aquesta vegada a bastonades. El nou càstig significa
finalment la mort de Sebastià.{{sfn|Delehaye|any = 1911}}{{sfn|Löffler|any = 1913}}
Després de la seva execució, el seu cadàver és llençat a
les clavegueres; aleshores l'esperit de Sebastià s'apareix en el somni
d'una matrona pietosa, Lucina, que es l'encarrega de trobar el cos del
sant i enterrar-lo en les catacumbes prop d'on hi havia els vestigis
d'època apostòlica, a la Via Àpia.{{sfn|Delehaye|any = 1911}}{{sfn|Löffler|any = 1913}}
<gallery>
Fitxer:José de Ribera 044.jpg|Pintura per Josep de Ribera, 1651 (Nàpols, Museo di Capodimonte)
Linha 46 ⟶ 75:
== Veneració ==
La festivitat de Sebastià és celebrada el [[20_de_gener]] a les esglésies occidentals, i el [[18_de_desembre]] a les orientals.{{sfn|Delehaye|any = 1911}}
D'acord amb el testimoni d'[[Ambròs_de_Milà]], relatat en el seu salm 118, la veneració a sant Sebastià és molt antiga, car afirma que a la seva època, al [[Segle_IV]],
<nowiki> </nowiki>era venerat a la ciutat de Milà. Així mateix, al costat del suposat
lloc d'enterrament de Sebastià, a la secció de la Via Àpia a Roma, el
367 va ser construïda la [[Basílica de Sant Sebastià Extramurs|Basílica de Sant Sebastià]], on es van guardar les relíquies del sant, i que esdevingué un lloc de peregrinació molt popular durant l'[[Edat_mitjana]]; l'edificació actual fou completada el 1611, sota el patronatge del cardenal [[Scipione_Borghese]]. L'any [[826]], part de les relíquies són traslladades a l'església de Saint Medard de la ciutat francesa de [[Soissons]], que van convertir aquesta localitat en un nou centre del seu culte.{{sfn|Delehaye|any = 1911}}{{sfn|Löffler|any = 1913}}El crani és venera a la basílica dels Quattro Santi Coronati de Roma. Una tradició diferent diu que el cos del màrtir va ser porta a [[Soissons]], a l'abadia de Saint-Medard. Arreu d'Europa, durant l'Edat mitjana i moderna va ser invocat com a advocat i protector contra la [[pesta]]. Això va fer que fos proclamat patró de moltes viles i ciutats que havien fet vot de fer-ho en ocasió d'alguna epidèmia. [[Barcelona]], per exemple, va fer-ho al segle XVI, per la qual cosa Sant Sebastià és un dels sants protectors de la ciutat, amb altres com [[Roc de Montpeller|Sant Roc]] o [[Sant Antoni Abat]].
Sebastià és, o fou, un invocació popular contra la [[Pesta]]. Algunes pregaries conegudes al sant són la del [[680]] a [[Roma]], la del [[1575]] a [[Milà]] i la del [[1599]] a [[Lisboa]].{{sfn|Löffler|any = 1913}}Aquesta advocació de Sant Sebastià com a protector contra les epidèmies és encara avui ben viva a la tradició del Pelegrí de [[Tossa de Mar]], consistent en l'elecció d'un representant del municipi (el "Pare Pelegrí") que realitza a peu el trajecte fins a la capella de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners, cada 20 de gener, seguit de nombrosos acompanyants.
<gallery perrow=6>
Fitxer:Roma-sansebastiano5.jpg|Altar de Sant Sebastià, sobre les catacumbes on va ser enterrat (Roma, San Sebastiano fuori le Mura)
Linha 60 ⟶ 94:
</gallery>
===Veneració per la comunitat homosexual===
El
<nowiki> </nowiki>sant ha esdevingut una icona de la comunitat homosexual, hi ha hagut un
<nowiki> </nowiki>veritable culte homoeròtica a la seva imatge artística, també
literària, que ha sigut modelada per la tradició homosexual. La seva
figura va viure una revitalització a principis del [[segle XX]] dins del moviment [[Decadentisme|decadentista]],
<nowiki> </nowiki>que l'utilitzà com una icona de l'eròtica homosexual, de fet també fent
<nowiki> </nowiki>una reivindicació artística de l'estètica pura i una forma de celebrar
l'ambigüitat sexual i, fins tot, hi ha un renovat interès per allò
eclesiàstic.{{sfn|Aliaga|any = 2001|pp = 201-203}}
Els motius que van portar al reconeixement de la figura de
sant Sebastià fou el potencial evocador i metafòric de la seva figura i
martiri. Les representacions artístiques rememoren la bellesa clàssica,
hi impera la puresa i l'harmonia; la bellesa masculina fou una de les
reivindicacions del segle XX, n'és un exemple la pel·lícula de [[1976]] ''Sebastiane'' de [[Dereck_Jarman]],
<nowiki> </nowiki>on reivindica la bellesa de l'home amb una mirada homosexual, que troba
<nowiki> </nowiki>en el cos d'un altre home el plaer i el desig, defugint de les visions,
<nowiki> </nowiki>de caràcter moral, polític i social, que mostraven l'homosexualitat com
<nowiki> </nowiki>un cas clínic, fins i tot des dels sectors mèdics. El mateix martiri és
<nowiki> </nowiki>una metàfora de la força davant del sofriment, com Sebastià lluny de
morir o de semblar esgotat, apareix usualment vigorós, quelcom que ha
afavorit construccions de caràcter ideològic i artístic, de fet creant
un sincretisme cultural i geogràfic entre la tradició i l'avantguarda,
la religió i l'ateisme, la norma i l'heterodòxia. Hi ha artistes que
fins i tot han recreat les seves vides en la simbologia homoeròtica del
sant, un dels més és el japonès [[Yukio_Mishima]], conegut per haver retut culte al cos masculí, en el seu llibre primerenc ''Confessions d'una màscara, considera autobiogràfica, ''el
<nowiki> </nowiki>protagonista reconeix haver tingut la seva primera masturbació davant
d'una imatge de sant Sebastià. La figura del sant va despertar l'interès
<nowiki> </nowiki>de molts altres artistes, com Federico García Lorca i Salvador Dalí,
que intercanviaren papers i dibuixos sobre el màrtir romà, però fins i
tot va interessar a les dones, i serviria per reclamar la figura d'una
santa Sebastiana sense prejudicis, mostrant trets de feminisme.{{sfn|Aliaga|any = 2001|pp = 201-203}}
Popularment conegut com el sant protector i guaridor dels
empestats, aquesta característica seva va ser extrapolada a la malaltia
que ha sigut anomenada, curiosament, «la pesta del segle XX», és a dir
la sida. Hi ha artistes que han explorat aquest vessant, i per exemple
l'homosexual [[Ron_Athey]] ha utilitzat el mite del martiri en una ''[[Performance]]'',
<nowiki> </nowiki>amb una visió totalment renovada i fins i tot una mica esgarrifosa,
utilitzant el seu cos tatuat essent travessant per agulles
hipodèrmiques, amb la seva sang infectada pel virus.{{sfn|Aliaga|any = 2001|pp = 207-208}}
Per la seva banda, l'Església Catòlica s'ha mantingut al
marge, amb una actitud d'indiferència, no s'ha mostrat a favor ni en
contra de la visió profana que ha adquirit el sant.{{sfn|Aliaga|any = 2001|p = 207}}
== Obres sobre la seva llegenda ==
En 1911, [[Claude Debussy]] va estrenar el misteri musical ''Le martyre de Saint Sébastian'', amb llibret de [[Gabriele D'Annunzio]], al Théâtre du Châtelet de París.
Linha 71 ⟶ 148:
== Bibliografia ==
{{Projectes germans |q=Sant Sebastià}}
* {{Ref-llibre|cognom = Aliaga|nom = Juan Vicente|títol = Miradas en la sexualidad en el arte y la literatura del siglo XX en Francia y en España|url = https://books.google.es/books?id=zx2mT_aTMfMC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|edició = |llengua = castellà|editorial = Universitat de València|lloc = València|pàgines = |isbn = 84-370-4572-X|any = 2001}}
* {{ref-llibre|cognom = Delehaye|nom = Hippolyte|títol = Encyclopædia Britannica|lloc = Cambridge|editorial = Cambridge University Press|any = 1911|url = https://en.wikisource.org/wiki/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica/Sebastian,_St|editor = [[Wikisource]]|capítol = Sebastian, St|llengua = anglès|volum = Volum 24}}
* {{ref-llibre|cognom = Löffler|nom = Klemens|títol = Catholic Encyclopedia|lloc = Nova York|editorial = Catholic Encyclopedia Press|any = 1913|url = https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_%281913%29/St._Sebastian|editor = [[Wikisource]]|capítol = St. Sebastian|llengua = anglès|volum = Volum 13}}
* Martirià Brugada ''Sant Sebastià, ardit i lluminós''. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2003 (Col·lecció Sants i Santes n. 75)
{{Autoritat}}
| |||