Diferència entre revisions de la pàgina «Festos»

6 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
{{fusió|Festós|data=febrer de 2014}}
[[Fitxer:Map Minoan Crete-en.svg|thumb|300px|Mapa de la Creta Minoicaminoica.]]
[[Fitxer: PhaistosDiskLarge.jpg|thumb|right|300px|El disc de PhaistosFaistos.]]
 
'''Festos''' (potser ''PA-I-TO'' en lineal A;<ref>A l'article ''Linear A'' de la viquipèdia en anglès. http://en.wikipedia.org/wiki/Linear_A#Glossary. Paraula referenciada com a 'nom en una llista' a http://www.people.ku.edu/~jyounger/LinearA/lexicon.html</ref> [[grec]] '''Φαιστός''' [[Alfabet fonètic internacional|AFI]] [fes'tos]), també '''Faistos'''<ref>En l'entrada ''Faistos'' de l'Enciclopèdia Catalana (versió en-línia): http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025828</ref> i '''Fest''', fou un dels principals centres de la [[civilització minoica]] i la més rica i poderosa ciutat del sud de [[Creta]]. Està situada al sud de l'illa, prop de la costa, i al sud-oest de [[Càndia]]. Era propera també a [[Gortina]].
El seu nom, segons la llegenda, derivaria de ''Phaestos'', el fill d'Hèrcules que va emigrar de [[Sició]] a Creta. El seu port es deia ''Matalum'', situat a més distància de la que hi havia a la costa en línia recta. És una de les ciutats més antigues de l'illa.
 
Fou habitada des del neolític i va subsistir com a estat fins al període dels palaus minoics, al [[segle XV aC]]. La ciutat minoica ocupa una gran extensió, a la rodalia del palau. Aquest fou destruït al segle XV aC, però la ciutat va romandre habitada fins almenys elal [[segle VIII aC]]. Més tard, es va construir al sud del vell palau l'anomenat ''temple de Rhea'' i va sorgir una ciutat hel·lenística, que fou també molt pròspera; restes de cases d'aquest període encara es conserven a l'oest del palau. A la meitat del [[segle II aC]], la ciutat fou destruïda per la veïna [[Gortina]], que va annexionar-se'n el territori.
 
A la regió de Festos, queden algunes restes de la presència veneciana durant l'Edatedat Mitjanamitjana.
 
Ja en temps moderns, l'excavació arqueològica del lloc començà el [[1884]] a mans d'en F. Halbherr i fou continuada per l'escola arqueològica italiana d'[[Atenes]] (dirigida per en F. Halbherr i en L. Pernier) el [[1900]]-[[1904]] i per en Doro Levi el [[1950]]-[[1971]]. L'antic palau, el barri reial i els magatzems del palau nou foren descoberts. Les ciutats minoica i hel·lenística han estat trobades a Chalara i a Aghia Photeini, respectivament al sud-est i nord-est del palau. A l'oest del palau, hi ha l'església veneciana de Sant Jordi de Falandra, prop del lloc arqueològic d'Aghia Triada i de Matala.
 
== Referències ==
 
== Vegeu també ==
* [[Palau de Festos]].
* [[Disc de Festos]].
 
{{coord|35|03|05|N|24|48|49|E|source:enwiki_type:landmark_region:GR_scale:2000|display= title}}
20.254

modificacions