Pelargonium cucullatum

Pelargonium cucullatum és una espècie herbàcia perenne de la família de les Geraniaceae. Aquesta espècie fragant, arbustiva i de mida petita florent, proporciona bellesa i color durant tot l'any a qualsevol jardí àrid i rocós. Aquest pelargonium es conrea pel seu oli amb olor a roses.

Pelargonium cucullatum

Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Geraniales
Família	Geraniaceae
Gènere	Pelargonium
Espècie	Pelargonium cucullatum L'Hér., 1789
Nomenclatura
Basiònim	Geranium cucullatum

És el pare de molts híbrids de pelargonium moderns, és un arbust resistent i generalitzat, que creixen en els vessants de sorra i granit al llarg de la costa de la Bahía de Saldanha a Baardskeerdersbos. Quan estan en flor, les plantes estan cobertes d´un color rosat, porpra i són els geranis més conspicus (aparents) al sud del Cap Occidental, especialment quan creixen en masses denses. La planta va ser introduïda en el cultiu a Anglaterra per Bentick en 1690.

Descripció

Pelargonium cucullatum és un arbust bastant alt i en expansió que creix a una alçada de més de 2 m. L'arbust es ramifica amb la part inferior de la tija principal convertir-se en força llenyosa.

Fulles

Les fulles són més o menys rodones o amb forma de ronyó i de copa, de vegades suculentes. Quan aixafat les fulles d'algunes formes emeten una olor forta, dolça. Les fulles són d'aproximadament 5-8 cm d'ample, gira cap amunt, lleugerament incisió i tenir puntes vermelloses. Tant les tiges i les fulles són peludes.

Flors

Les flors vénen en molts tons, que van de la foscor a la llum malva i rosa; i de tant en tant, també es troben formes blanques. Les venes de les flors són ratllades porpra i són prominents en els cinc pètals. Estan lleugerament perfumades. Els pol·linitzadors com els sunbirds, ocells de la família dels ''Nectariniidae'', les papallones, les mosques de bec llarg i les arnes han estat tots observats visitant les flors.

Estat de conservació

És una espècie bastant comuna, i per tant no té cap estat de conservació establert.

Distribució i hàbitat

Pelargonium cucullatum és una espècie nativa de Sud-àfrica on hi té un ampli rang de distribució. El gènere Pelargonium pertany a una gran família d´ 11 gèneres i 800 espècies en el món tropical i subtropical. Pelargonium creix al Sud, Est i Nord-Est d'Àfrica, Àsia, Santa Helena, Tristan da Cunha, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda. El Pelargonium d´olor de roses es produeix a partir de la baia de Lamberts, al llarg de la costa, a través de la Província Oriental del Cap de KwaZulu-Natal. Creix bé en les dunes de sorra o en vessants baixes properes a la costa. Pot crèixer en àrees pertorbades.

Ecologia

La llavor de Pelargonium és força interessant: adjunt a la llavor en forma el·líptica, és una estructura de plomes, cua, que està enrotllada en espiral. Aquesta estructura de cua, permet a la llavor penetrar i protegir-se dins la terra si es torça pel vent o per un animal que passa.

Aspectes culturals i ús

Tradicionalment aquest pelargonium s'usa amb fins medicinals per curar els còlics, malalties renals, diarrea, tos i febre. Les fulles s'utilitzen com a cataplasma per contusions, picades i abscessos. Al segle XIX va ser utilitzat com a planta ornamental a Ciutat del Cap. També és útil com a flor de tall ja que les branques duren moltes setmanes a l'aigua..

Taxonomia

Pelargonium cucullatum va ser descrita per L'Héritier de Brutelle, Charles Louis i publicada a Hortus Kewensis; or, a catalogue . . . 2: 426. 1789. (Hort. Kew.)

Etimologia

• Pelargonium cucullatum deriva el seu nom per la semblança de la forma de la fruita al pic d'una cigonya (Pelargos en grec). El nom de l'espècie cucullatus provè d´una expressió llatina que significa "caputxa" i es refereix a la forma de les fulles buides.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelargonium cucullatum

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.