Jocs romans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
corregint enllaç |
→Els ludi romani: correccions |
||
Línia 75:
Al començament només duraven una jornada, però l'any 509 aC es va afegir un altre dia per commemorar l'expulsió dels reis<ref>[[Dionís d'Halicarnàs]], "Rhōmaikē archaiologia", VI, 95</ref> i un tercer dia després de la primera [[Secessio plebis|secessió de la plebs]] l'any 494 aC.<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" VI.42, 12</ref> A patir de l'any 191 fins al 171 van durar deu dies<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" XXXVI, 2, XXXIX, 22, 1; [[Mommsen]], "Römische Forschungen", II 54. </ref> i poc abans de la mort de Cèsar es creu que ja duraven quinze dies,<ref>[[Ciceró]] "In Verrem" I, 1. 0, 31.</ref> del 5 al 19 de setembre. Després de la mort de Cèsar es van allargar un dia més,<ref>[[Ciceró]] "Philippicae" II. 4. 3, 110</ref> probablement afegit al començament, el dia 4, doncs Ciceró diu que<ref>[[Ciceró]] "In Verrem" II 52, 130.</ref> es podien comptar 45 dies des de l'acabament dels ''Ludi Romani'' fins al començament dels ''Ludi Victoriae Sullanae'' que se celebraven el 26 d'otubre.<ref> Catàleg CIL,"[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'', I.401</ref>
[[Fitxer:Desultores, Pietro Santi Bartoli, Antiche Lucerne Sepolcrali, 1691, image 24.gif|thumb|right|200px|Imatge representant els ''desultores'']]
De vegades s'han fet servir les expressions ''ludi magni'' («jocs grans») i ''ludi romani'' com a sinònims ja que els ''ludi romani'' era el conjunt d'espectacles més important o més gran; Friedrich Wilhelm Ritschl,<ref>Friedrich Wilhelm Ritschl "Parerga zu Plautus", &c. p. 290</ref> va assenyalar que segons alguns textos de Titus Livi, hi ha una distinció. Els ''ludi magni'' s'aplicava als jocs celebrats de forma extraordinària en compliment d'un vot als déus, mentre que els ''ludi Romani'' s'aplica als jocs celebrats anualment i establerts com a jocs a càrrec de l'estat. L'expressió ''Ludi Romani'' apareix per primera vegada en ''Ab Urbe Condita
Segons diu [[Theodor Mommsen]],<ref>Mommsen, "Römische Forschungen", II 53</ref> això devia passar probablement amb ocasió del primer nomenament dels [[edil romà|edils curuls]] el 367 aC, els quals havien de ser encarregats dels jocs («curatores ludorum sollemnium»). Una prova d'aquesta teoria és que en els calendaris més antics, de l'època dels Decemvirs <ref>
El programa d'activitats generalment era el següent: Primer una desfilada solemne, després una cursa de carros a l'estil homèric, és a dir, amb un conductor i un guerrer que corria darrere el carro i saltava dins mentre estava en marxa (''pedibus ad quadrigam'').<ref>[[Dionís d'Halicarnàs]] VII 72</ref> Després hi havia una exhibició d'habilitats muntant a cavall en què cada participant portava dos cavalls,<ref>[[Sext Pompeu Fest]], s. v. Paribus Equis</ref> ja que segons sembla els cavallers (''equites'') acostumaven a portar dos cavalls a les batalles,<ref>[[Grani Licinià]], "Fasti", XXVI</ref> especialment els [[Tàrent|tarentins]],<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" XXXV 28, 8</ref> se'ls anomenava ''desultores''.<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" XXIII 29, 5</ref>
En acabar tot això hi havien curses de quadrigues i de ''bigae'', amb gran festeig pels guanyadors.
Des del 364 aC, les obres de teatre van formar part del programa d'activitats dels ''ludi Romani'',per eemple hi ha constància que el quart dia dels ''ludi'' del 214 aC es va fer una representació de ''ludi scenici''<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" XXIV 43, 7</ref> i que en els del 161 aC es va estrenar el [[Formió (Terenci)|Phormio]] de [[Terenci]].
==Referències==
{{Referències|2}}
| |||