|
web oficial = [http://www.castellersdevilafranca.cat www.castellersdevilafranca.cat]|
}}
ElsLa colla dels '''Castellers de Vilafranca''' sónés una institució[[organització culturalsense catalanaànim de lucre]] , amb la consideració d'entitat d'interès públic, que té com a principal objectiu fer [[castells]]. SónEs unava fundar el 1948, fruit de la gran afició, tradició i arrelament del fet casteller a [[organitzacióVilafranca sensedel ànimPenedès]], que es remunta als temps del [[Ball de lucreValencians]] i(s. tenenXVIII) laprecursor consideraciódels d'entitatcastells d'interès públicactuals.
Actualment formen part de la Colla més de quatre-cents castellers i castelleres, de totes les edats, de forma lliure i voluntària , i sense cap tipus de distinció social, política, cultural o religiosa. A tots els uneix la mateixa afició d'aixecar castells , els valors democràtics, la cooperació i el treball en equip, l'esperit de superació constant, i continuar estant al capdamunt del món casteller. La seu social dels Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via Raventós, adquirida l'any 1983. ▼La Colla es va fundar el 1948, fruit de la gran afició, tradició i arrelament del fet casteller a [[Vilafranca del Penedès]], que es remunta als temps del [[Ball de Valencians]] (s. XVIII) precursor dels castells actuals.
Els Castellers de Vilafranca són una de les entitats més importants i de més projecció de [[Vilafranca del Penedès]] i han representat el país i la cultura catalana en nombroses ocasions i a nombrosos països d'arreu del món. Compten amb el suport de més de cinc-cents socis, i la col·laboració de diverses institucions públiques i privades. A més de les actuacions castelleres que realitzen al llarg de la temporada, bàsicament entre els mesos d'abril i novembre, també organitzen activitats socials de tota mena obertes a tothom. La tasca que hanla colla ha dut a terme al llarg de seixanta -sis anys en l'àmbit de la cultura popular catalana i l'associacionisme ha estat reconeguda per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb la concessió de la ''Medalla de la Vila'', i per tot el país amb la ''[[Creu de Sant Jordi (premi)|Creu de Sant Jordi]]'' concedida el 1993<ref>DECRET 93/1993, de 9 de març, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya</ref> per la [[Generalitat de Catalunya]]. ▼
▲Actualment formen part de la Colla més de quatre-cents castellers i castelleres, de totes les edats, de forma lliure i voluntària sense cap tipus de distinció social, política, cultural o religiosa. A tots els uneix la mateixa afició d'aixecar castells, els valors democràtics, la cooperació i el treball en equip, l'esperit de superació constant, i continuar estant al capdamunt del món casteller. La seu social dels Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via Raventós, adquirida l'any 1983.
Els Castellers de Vilafranca són una de les entitats més importants i de més projecció de [[Vilafranca del Penedès]] i han representat el país i la cultura catalana en nombroses ocasions a l'estranger. Compten amb el suport de més de cinc-cents socis, i la col·laboració de diverses institucions públiques i privades. A més de les actuacions castelleres que realitzen al llarg de la temporada, bàsicament entre els mesos d'abril i novembre, també organitzen altres activitats culturals, esportives, educatives, socials i gastronòmiques obertes a tothom.
▲La tasca que han dut a terme al llarg de seixanta anys en l'àmbit de la cultura popular catalana i l'associacionisme ha estat reconeguda per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb la concessió de la ''Medalla de la Vila'', i per tot el país amb la ''[[Creu de Sant Jordi (premi)|Creu de Sant Jordi]]'' concedida el 1993<ref>DECRET 93/1993, de 9 de març, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya</ref> per la [[Generalitat de Catalunya]].
== Història ==
[[Fitxer:4de9agulla 2.JPG|thumb|[[4 de 9 amb folre i l'agulla]] a la diada de Sant Fèlix del 2007]]
La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rossell, qui en va ser el primer cap de colla. La primera actuació de la colla va ser a [[Sant Cugat Sesgarrigues]], amb castells de sis.<ref name="fura">[http://lafura.cat/noticies/mor-oriol-rossell-fundador-dels-castellers-vilafranca Mor Oriol Rossell, fundador dels Castellers de Vilafranca ]</ref> Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb colles com els [[Nens del Vendrell]], amb qui compartien canalla, i la [[Colla Vella dels Xiquets de Valls]].<ref name="fura"/> Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rossell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955). i elEl color de la camisa va ser el rosat, i posteriorment el vermell, fins al [[1957]] en que adoptaren el verd.<ref>{{ref-web |url=http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/cultura/17731-els-castellers-de-vilafranca-celebren-laniversari-rescatant-la-camisa-rosada.html |títol=Els Castellers de Vilafranca celebren l'aniversari rescatant la camisa rosada |consulta=8∕8∕2011 |obra= |editor=RTV Vilafranca |data=23 de setembre de 2008 |llengua= }}</ref><ref name="fura"/>
El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar l'actual color de la camisa. Del 1957 al 1968 van aconseguir castells de set i la consecució més destacada va ser el [[5 de 7]], carregat per primer cop el 30 d'agost de 1965<ref name="1r 5de7(c)">{{ref-notícia|cognom=Solsona|nom=Lluís|títol=«La plaça més castellera»|publicació=Panadés|url=http://www.castellersdevilafranca.cat/index.php?option=com_castellers&view=premsadetall&id=495|consulta=2 de novembre del 2014|data=18 de setembre del 1965}}</ref> i descarregat el 26 de setembre del mateix any al [[II Gran Trofeu Jorba-Preciados]].<ref name="1r 5de7">{{ref-notícia|cognom=Solsona|nom=Lluís|títol=X Concurso de «Castells»|publicació=Panadés|url=http://www.castellersdevilafranca.cat/index.php?option=com_castellers&view=premsadetall&id=496|consulta=2 de novembre del 2014|data=2 d'octubre del 1965}}</ref> A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir la [[2 de 7|torre de 7]] i els primers castells de vuit: el [[4 de 8]], el [[3 de 8]], el [[pilar de 6]] i la [[2 de 8 amb folre|torre de 8 amb folre]]. El [[VII Concurs de castells de Tarragona|1972]] va guanyar el concurs de castells de Tarragona. Durant aquests anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1960), el Carles Domènech (1961-1962), el Joan Bolet (1963), el Gabi Martínez (1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974).<ref name="Caps de colla"/>
El 1975 la colla va fer un canvi important en l'estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment, cosa que va provocar una escissió. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb penes i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer [[5 de 8]]. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats:. elEl 1987 la colla va carregar els primers [[3 de 9 amb folre]] i [[4 de 9 amb folre]], el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech.<ref name="Caps de colla"/>
EntreA elspartir anysde l'any 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d'èxits que coincideix amb la consolidació de la incorporació progressiva de dones, iniciada a la dècada anterior, en una activitat queconsiderada tradicionalmenthistòricament haviacom estata masculina. Durant la citada dècada sS'aconsegueixen les màximesgrans fites: com descarregar la [[2 de 9 amb folre i manilles|torre de 9 amb folre i manilles]], el [[pilar de 7 amb folre]],o el [[pilar de 8 amb folre i manilles]] (el primer del segle XX), el [[4 de 89 amb folre i l'agulla]] (el primer delde seglela XXhistòria dels castells), el [[45 de 9 amb folre|5 ide l'agulla9 amb folre.]] (elHa primerestat del'única lacolla històriaque, delsdemostrant castells),un elpotencial [[5social dei 9tècnic ambenorme, folre]]ha ifet simultàniament el tres i quatre de 9 amb folre simultanis (per primer cop en tota la història castellera),. i carregarUna laaltra [[2destacada defita 8històrica senseha folre|torre de 8 sense folre]] (primera del segle XX), el [[4 de 9 sense folre]] iestat el [[3 de 10 amb folre i manilles]] (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. El 2005 la colla carrega la [[2 de 9 amb folre|torre de 9 amb folre]], que es considera el castell més difícil realitzat fins al moment.
Francesc Moreno "Melilla" va ser el cap de colla del 19951999 al 2003 i el, Lluís Esclassans ho ha estat del 2004 al 2007. El [[David Miret i Rovira|David Miret]] va ser elegitel nousegüent cap de colla, elfins a la desembreincorporació de 2007l'actual, Pere Almirall.
L'[[1Ha deestat novembre]]l'única deagrupació [[2010]]castellera esque vanha convertir en la primera colla en descarregar la torre de 8 sense folredescarregat, a Vilafranca ena la [[Diada de Tots Sants 2010|diada de Tots Sants]] del 2010.<ref>vilaweb.cat, 01.11.2010, [http://www.vilaweb.cat/noticia/3797394/castellers-vilafranca-descarreguen-bestia-indomable.html Els Castellers de Vilafranca descarreguen la 'bèstia indomable']</ref> , una construcció catalogada tradicionalment com a impossible, la [[2 de 8 sense folre|torre de 8 sense folre.]] A més, ha aconseguit carregar la [[2 de 9 amb folre|torre de 9 amb folre]], que es considera el castell més difícil realitzat fins al moment. Al llarg dels darrers anys la colla ha incorporat al seu repertori qualsevol de les estructures més ambicioses del món casteller, com[[5 de 9 amb folre| el ]][[4 de 9 sense folre]] o el 9 de 8. I ha estat capaç de crear, totalment de nou, estructures d'extrema dificultat, com el 3 de 9 amb folre i l'agulla o el 7 de 9 amb folre .Aquest mateix 2015 els Castellers de Vilafranca han fet les primeres proves de castells amb bases de 8 i 10 components.
== Diades ==
ElTradicionalment, calendariles actuacions dels Castellers de Vilafranca técomencen diversesa diadesla destacades,primavera algunesi acaben l'1 de lesnovembre, qualstot sóni que la dimensió i projecció actuals d'aquesta agrupació fan que tingui compromisos i activitats pràcticament durant tot l'any . La primera diada relativament significativa és la de lesFires mésde importantsMaig a Vilafranca, en la que s'hi fan els primers castells grossos de la temporada castellera. LesEl trescalendari mésdiades importantsespecialment sóndestacades: la [[diada de Sant Fèlix]], que té lloc cada any el 30 d'agost durant la [[Festa Major de Vilafranca del Penedès]], el [[concurs de castells de Tarragona|concurs de Castells de Tarragona]], que se celebra bianualment el primer diumenge d'octubre, i alla qual[[Diada hande assistitTots en vint-i-una ocasions, i laSants 2010|diada de Tots Sants]], celebrada anualment l'1 de novembre i que representa l'última diada important de la temporada. A banda d'aquestes tres actuacions, moltes de les diades en què actuen estan consolidades i són fixes en el seu calendari any rere any.
Tradicionalment, la temporada dels Castellers de Vilafranca comença entre el març i l'abril i acaba al novembre. La primera diada significativa és la de Fires de Maig, celebrada a Vilafranca del Penedès a mitjans de maig, i en què normalment hi fan els primers castells de nou de la temporada.
== Castells ==
La taula de continuació mostra la data, la diada i la plaça en què per primera vegada s'han descarregat, i en què s'han carregat, en cas d'haver succeït amb anterioritat, cadascuna de les construccions que la colla ha assolit a plaça, ordenades cronològicament. Un asterisc (*) indica castells assolits per primera vegada al segle XX o XXI i dos (**), que fou el primer assolit de la història.
{{Galeria dinàmica d'imatges
|
