Castell Formós: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 21:
Les ruïnes d'aquest castell són situades al nord del nucli antic de Balaguer, sobre uns turons que dominen la ciutat, al sud-est del [[Museu Comarcal de la Noguera#Pla d'Almatà|pla d'Almatà]], antiga ocupació urbana andalusina de Balaguer. El recinte del castell té una planta poligonal irregular, que s'adapta al terreny. Al costat est té la longitud màxima, uns 140 m, i l'amplada màxima és d'uns 70 m.
Les restes de la fortificació del final del segle IX, nomenades paraments pre-califals, es conserven millor en l'anomenat sector nord, que comprencomprèn la cara nord, amb cinc torres, i els trams que s'estenen des de les torres de cantonada (núms. 1 i 5) fins a les torres 9 (est) i 6 (oest). Només es conserven en bon estat les torres cantoneres, (núms. 1 i 5) doncs les altres han estat molt saquejades. La fonamentació és atalussada, excavada en la roca. Totalment massisses i fetes de carreus de gres. Les dues torres cantoneres són de planta quadrada d'uns 5,50 X 5,50 m. Les torres 2 i 4 són [[Torre#Torre albarrana|albarranes]], de planta rectangular d'uns 5 X 3,60 m. A la torre central (núm. 3) i possiblement en època feudal, es va practicar una obertura amb arc rebaixat i una amplada de 2,20 m. La base d'aquesta torre té 8,40 m d'amplada i 4,50 en la part més alta conservada. La torre núm 1, la més ben conservada, manté una alçada de 7,30 m i, pel que fa al parament pre-califal, se'n conserven 19 filades. La cara nord era la més feble; per aquest motiu hi calgué edificar cinc torres i un [[fossat]] retallat a la roca.
 
En la cara oest hi ha la torre núm. 7, de planta quasi quadrada, 3,50 m d'amplada per 3,70 m de fons que sobresurt uns 2 m del pany de muralla. És una torre pre-califal, de la qual es conserven 16 filades. Als extrems de la cara est hi ha les torres núm. 8 i 9. La torre núm. 8 es de planta rectangular, de 3,70 m d'ample per 2,50 de fons, d'una alçada aproximada d'uns 7 m, construïda amb carreus ben escairats lligat amb argamassa de guix. Es considera construïda o refeta el segle XI. La torre núm 9 fou completament refeta l'any 1973 i era una torre de planta quadrada de 3,50 X 3,50 m que tenia 8 filades de carreus originals.
Línia 35:
Amb la conquesta definitiva de la ciutat, per part dels [[comtat d'Urgell|comtes d'Urgell]] (segle XII), el castell es devia convertir en residència comtal si bé no es començà a reconstruir i organitzar la residència fixa dels comtes fins després de la conquesta de Lleida l'any 1149. El comte Ermengol VII donà [[carta de poblament]] de Balaguer l'any 1174.
 
Al llarg del segle XIII es produïren lluites entre els comtes d'Urgell i els comtes reis catalans. L'any 1280, el rei [[Pere el Gran|Pere II de Catalunya-Aragó]] en sortí vencedor ([[Setge de Balaguer (1280)]]). El castell fou saquejat i destruït per les tropes reials el 1413, després de la victòria de [[Ferran d'Antequera]] en la [[revolta del comte d'Urgell|revolta del darrer comte d'Urgell]] [[Jaume II d'Urgell|Jaume II el Dissortat]]. Les fortificacions --castell i muralla-- es reforçaren en l'època de la [[Guerra civil catalana|guerra civil]] contra [[Joan el Sense Fe|Joan II]] (1462-72) i en les guerres de [[Guerra de Successió a Catalunya|Successió (1701 – 1714)]] i del [[Guerra del Francès|Francès (1808-1814)]]. Després d'aquestes conteses i de les [[guerres carlines]] (segle XIX), el castell quedà molt malmès. L'any 1905 van ser adjudicades les obres per a la instal·lació del dipòsit d'aigües. L'interès per a la recuperació d'aquest important edifici balaguerí es mostrà a partir de la dècada dels anys seixanta.<ref name="patmapa"/> <ref name="catrom"/>.
 
Els vestigis trobats en les diferents excavacions que s'hi han realitzat poden veure's en el [[Museu Comarcal de la Noguera]] que disposa d'una col·lecció important de restes de la decoració en guix del palau [[taifa]] formada per 472 fragments de guix treballat, 3 fragments d'arc polilobulat i 111 fragments d'estuc pintats. Repertori d'execució idèntic al programa arquitectònic i decoratiu desenvolupat a l'[[Palau de l'Aljaferia|Aljaferia de Saragossa]], monument islàmic per excel·lència de la [[Frontera Superior|Marca Superior]].