Castell Formós: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 21:
Les ruïnes d'aquest castell són situades al nord del nucli antic de Balaguer, sobre uns turons que dominen la ciutat, al sud-est del [[Museu Comarcal de la Noguera#Pla d'Almatà|pla d'Almatà]], antiga ocupació urbana andalusina de Balaguer. El recinte del castell té una planta poligonal irregular, que s'adapta al terreny. Al costat est té la longitud màxima, uns 140 m, i l'amplada màxima és d'uns 70 m.
Les restes de la fortificació del final del segle IX, nomenades paraments pre-califals, es conserven millor en l'anomenat sector nord, que
En la cara oest hi ha la torre núm. 7, de planta quasi quadrada, 3,50 m d'amplada per 3,70 m de fons que sobresurt uns 2 m del pany de muralla. És una torre pre-califal, de la qual es conserven 16 filades. Als extrems de la cara est hi ha les torres núm. 8 i 9. La torre núm. 8 es de planta rectangular, de 3,70 m d'ample per 2,50 de fons, d'una alçada aproximada d'uns 7 m, construïda amb carreus ben escairats lligat amb argamassa de guix. Es considera construïda o refeta el segle XI. La torre núm 9 fou completament refeta l'any 1973 i era una torre de planta quadrada de 3,50 X 3,50 m que tenia 8 filades de carreus originals.
Línia 35:
Amb la conquesta definitiva de la ciutat, per part dels [[comtat d'Urgell|comtes d'Urgell]] (segle XII), el castell es devia convertir en residència comtal si bé no es començà a reconstruir i organitzar la residència fixa dels comtes fins després de la conquesta de Lleida l'any 1149. El comte Ermengol VII donà [[carta de poblament]] de Balaguer l'any 1174.
Al llarg del segle XIII es produïren lluites entre els comtes d'Urgell i els comtes reis catalans. L'any 1280, el rei [[Pere el Gran|Pere II de Catalunya-Aragó]] en sortí vencedor ([[Setge de Balaguer (1280)]]). El castell fou saquejat i destruït per les tropes reials el 1413, després de la victòria de [[Ferran d'Antequera]] en la [[revolta del comte d'Urgell|revolta del darrer comte d'Urgell]] [[Jaume II d'Urgell|Jaume II el Dissortat]]. Les fortificacions --castell i muralla-- es reforçaren en l'època de la [[Guerra civil catalana|guerra civil]] contra [[Joan el Sense Fe|Joan II]] (1462-72) i en les guerres de [[Guerra de Successió a Catalunya|Successió (1701 – 1714)]] i del [[Guerra del Francès|Francès (1808-1814)]]. Després d'aquestes conteses i de les [[guerres carlines]] (segle XIX), el castell quedà molt malmès. L'any 1905 van ser adjudicades les obres per a la instal·lació del dipòsit d'aigües. L'interès per a la recuperació d'aquest important edifici balaguerí es mostrà a partir de la dècada dels anys seixanta.<ref name="patmapa"/> <ref name="catrom"/>.
Els vestigis trobats en les diferents excavacions que s'hi han realitzat poden veure's en el [[Museu Comarcal de la Noguera]] que disposa d'una col·lecció important de restes de la decoració en guix del palau [[taifa]] formada per 472 fragments de guix treballat, 3 fragments d'arc polilobulat i 111 fragments d'estuc pintats. Repertori d'execució idèntic al programa arquitectònic i decoratiu desenvolupat a l'[[Palau de l'Aljaferia|Aljaferia de Saragossa]], monument islàmic per excel·lència de la [[Frontera Superior|Marca Superior]].
|