Revisió del 13:50, 4 gen 2014 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot canvia ISBN incorrecte ← Edició anterior		Revisió del 20:43, 27 abr 2015 modifica desfés Medol (discussió \| contribucions) Administradors 152.173 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Aurembiaix d'Urgell''' (v. [[1196]] - [[Balaguer]] [[1231]]) fou [[comtessa d'Urgell]] (entre [[1209]]- i [[1231]]).<ref name="Dames, reines, abadesses">{{citar llibre \|cognom=Albertí \|nom=Elisenda\|títol=Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval\|url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 \|editorial=Albertí Editor\|data=2007 \|pàgines=p. 51-57}}</ref><ref name="Diccionari">{{citar llibre \|cognom=Mestre i Campi \|nom=Jesús (director)\|títol=Diccionari d'Història de Catalunya \|editorial=Edicions 62\|data=1998 \|pàgines=p. 78, entrada: "Aurembiaix d'Urgell"\|isbn=84-297-3521-6 }}</ref> == Família == Filla del comte [[Ermengol VIII d'Urgell]] i [[Elvira de Subirats]] (o Elvira Núñez de Lara).<ref name="Dames, reines, abadesses"/><ref name="Diccionari"/> Casada en primeres núpcies el [[1212]] amb [[Álvaro Pérez de Castro]], un casament anul·lat el [[1228]].<ref name="Diccionari"/> En segones es casà amb [[Pere I d'Urgell\|Pere de Portugal]], fill del [[rei]] [[Sanç I de Portugal]] el [[1229]]. D'aquesta unió no tingué fills.<ref name="Dames, reines, abadesses"/><ref name="Diccionari"/> ~~Aurembiaix era filla d'[[Ermengol VIII]] d'Urgell i d'[[Elvira de Subirats]].<ref name="Dames, reines, abadesses"/><ref name="Diccionari"/>~~ ~~El [[1212]] fou casada amb [[Álvaro Pérez de Castro]], però el casament fou anul·lat el [[1228]].<ref name="Diccionari"/>~~ El [[1229]] es casà en segones núpcies amb '''[[Pere I d'Urgell\|Pere de Portugal]]''', fill del [[rei]] [[Sanç I de Portugal]]. D'aquesta unió no tingué fills.<ref name="Dames, reines, abadesses"/><ref name="Diccionari"/> == Vida política == A la mort del seu pare, [[Ermengol IV]] el 1209, n’heretà el comtat, mentre que la regència quedava a mans del rei Pere I el Catòlic, a qui li cedí la seva mare, [[Elvira de Subirats]]. Indefensa davant les turbulències que se sobrevenien en el comtat, la seva línia hereditària fou qüestionada i se’n plantejà la substitució en benefici de la casa de Cabrera. Aquest buit de poder fou aprofitat per Guerau de Cabrera per apoderar-se’n. Alhora, la monarquia, afeblida, maldava per recuperar els seus drets davant la noblesa feudal.<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones\|id=1085\|nom=Aurembiaix, d'Urgell\|consulta ={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref> S’instal·là a terres castellanes fins molt més enllà de la mort de la seva mare, pressumiblement cap al 1220, que li cedí tots els drets sobre el comtat. Es casà en primeres núpcies el 1212 amb [[Álvaro Pérez de Castro]], cunyat de [[Guerau IV de Cabrera]] i instal·là segurament la seva residència a Toledo. [[Álvaro Pérez de Castro]], que actuà en diverses campanyes al costat de la monarquia castellana, i de [[Ferran III]], especialment, s’hagué de refugiar entre els musulmans del sud de la península a causa de les lluites intestines entre els nobles de les famílies Lara i Castro, en què aquest segons perderen poder en favor dels primers; aquest fet allunyà els cònjuges.<ref name="DbD"/> ~~Sembla que sent només una nena ja exercia com a comtessa d'Urgell el 1208 o el 1209;<ref name="Diccionari"/> però al ser casada amb Álvaro Pérez de Castro el 1212 va anar a viure a Castella.~~ Mentre, amb un Jaume I encara infant - amb qui Aurembiaix havia estat compromesa -, els seus consellers van reconèixer l’apropiació del comtat per part de [[Guerau de Cabrera]], com s’indica en el [[Conveni de Montsó]] de 1217. El 1222, tot i que l’herència materna, en l’àmbit jurídic, no deixava lloc a dubte sobre els drets d’Aurembiaix envers el comtat d’Urgell, el comte rei mateix li reconeixia a [[Guerau de Cabrera]] l’ocupació de fet del comtat, en virtut del [[conveni de Terrer]], sempre que no fos reivindicat per Aurembiaix, cas en què hauria d’acceptar la decisió reial.<ref name="DbD"/> Quan el 1222 al [[Conveni de Terrer]] s'hi va pactar que era ella qui havia d'heretar l'important [[comtat d'Urgell]],<ref name="Diccionari"/> la causa d'Aurembiaix es reforçà: Per aquest motiu el [[1228]] va abandonar [[Toledo]] per tal de reivindicar els seus drets de successió enfront del seu rival [[Guerau IV de Cabrera]].<ref name="Diccionari"/> Immediatament va rebre el suport del rei [[Jaume I el Conqueridor]], amb qui va signar un contracte de concubinatge a [[Agramunt]] aquell mateix any.<ref name="Diccionari"/> El rei emprengué algunes accions de força contra ''[[Cabrera (llinatge)\|els Cabrera]]'' cosa que espantà la noblesa, temorosa d'una possible unió matrimonial entre les ja poderoses cases d'Urgell i de Barcelona: per això urgiren el sobirà a trobar una solució de compromís.<ref name="Diccionari"/> Finalment Aurembiaix li fou reconegut el títol de comtessa d'Urgell el [[1229]] al casar-se amb [[Pere I d'Urgell\|Pere de Portugal]].<ref name="Diccionari"/> El 1228 el matrimoni, sense fills, era anul·lat a causa del parentiu entre els cònjuges, consins segons per part de les respectives mares. Llavors, aconsellada pel seu padrastre [[Guillem de Cervera]], es traslladà a Lleida i vindicà els seus drets a la corona comtal davant el rei, a la ciutat de [[Lleida]]. Després de la negociació i el pacte entre les parts, que implicava que Aurembiaix en el futur tingués el comtat en feu, fou necessari que el rei emprengués una campanya militar que retornà a la família Cabrera al vescomtat d’Àger. De fet, a finals d’aquell mateix any, se signava un controvertit contracte de concubinatge entre el monarca i la comtessa a Agramunt, per bé que tot just el 1229, Aurembiaix es casava a Valls amb [[Pere de Portugal]], fill del rei [[Sanç I de Portugal]], emparentat amb els Castro i els Cabrera.<ref name="DbD"/> ~~No obstant això, va morir a [[Balaguer]] al cap de dos anys sense descendència i el comtat va acabar passant a mans del seu espòs.<ref name="Diccionari"/>~~ Dos anys després, el 1231, Aurembiaix moria sense descendència, i deixava el comtat a mans del seu marit, que més tard l’intercanviaria amb el mateix [[Jaume I]] pel feu del regne de Mallorca. I novament els Cabrera tornarien a fer-se amb el comtat, amb el suport de la noblesa del territori, i s'encetava una nova dinastia urgellenca.<ref name="DbD"/> {{Inicia taula}} Linha 27 ⟶ 24: == Bibliografia == {{ref-llibre\|cognom=Albertí i Casas\|nom=Elisenda \|títol=Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval\|url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874\|any=2007\|editorial=Albertí Editor\|ref=albertí\|pàgines=p.51-57\|isbn=978-84-7246-085-0}} Lleida és femení. Dones per a la història (2009). Lleida: AlfaZeta Edicions, p. 19-29. Domingo, Dolors (2007). A la recerca d'Aurembiaix d'Urgell, Lleida: UdL-IEI. Montfar-Sorts Cellers, Dídac (1853). Historia de los Condes de Urgel. Barcelona: Establ. Tip. y Litográfico de D. José Eusebio Monfort. [[Categoria:Comtes d'Urgell de la primera dinastia]]

Aurembiaix d'Urgell: diferència entre les revisions