Ecosocialisme: diferència entre les revisions

Davant d'això, l'ecosocialisme propugna transformar la societat a partir dels valors de la [[justícia social]], la [[solidaritat]], la [[igualtat d'oportunitats]], el respecte i la defensa de les llibertats personals, la [[pacifisme|pau]], l'emancipació personal i la [[sostenibilitat]]; la seva aspiració és aconseguir una societat basada en la [[democràcia]] i el socialisme, de persones lliures i autònomes en una [[Terra]] habitable.

L'ecosocialisme recull del [[marxisme]] la crítica de les contradiccions internes del capitalisme, en el sentit que considera que l'acumulació de riquesa (el [[capital (economia)|Capital]], i per tant les minories que l'acumulen) se sustenta en l'explotació del [[treball (economia)|Treball]] de la immensa majoria de la humanitat. Tanmateix, per tal de seguir acumulant riquesa la minoria acumuladora de Capital, requereix incrementar successivament l'explotació sobre el Treball, fet que, -al seu torn,- acaba limitant la capacitat de [[Consum]] de la resta de persones; aquesta dinàmica pot acabar posant en crisi el mateix sistema capitalista atès que la manca de capacitat de Consum trenca la cadena d'acumulació del sistema i pot portar les majories explotades a revoltar-se.

L'ecosocialisme també denuncia que aquesta contradicció interna del capitalisme s'ha accentuat amb l'actual procés de [[globalització]] econòmica [[neoliberalisme|neoliberal]], atès que, en el [[capitalisme financer]] el Capital ''virtual'' (les [[accions bursàtilsborsàries]]) se separa cada vegada més del Capital ''real'' (els [[mitjans de producció]]).

Alhora, l'ecosocialisme també exposa una nova contradicció interna del capitalisme, segons la qual aquest no es pot estendre il·limitadament perquè resulta insostenible, ja que el ritme de destrucció dels [[recursos naturals]] és més ràpid que el de la seva regeneració. Els avenços [[tecnologia|tecnològics]] i [[ciència|científics]] no poden solucionar el problema que generen la sobreexplotació i el malbaratament dels recursos naturals, atès que aquests tenen caràcter limitat.

En aquest sentit, l'ecosocialisme aposta pel concepte de [[radicalitat democràtica]], ja que veu com un objectiu i una necessitat una major implicació i participació de la ciutadania en la gestió dels afers públics. Per aquest motiu considera que cal establir mecanismes de [[participació ciutadana]] en què les persones siguin les protagonistes i els principals actors de la vida política i de les decisions de les estructures de govern, en oposició a la situació actual de ''democràcia delegada'' o de ''baixa intensitat''. D'altra banda, aquesta defensa de la radicalitat democràtica també està fonamentada en el rebuig a les retallades de drets polítics o individuals.

"La Revolució", com preveuen els ecosocialistes, implica una immediata transició sociopolítica. Internacionalment, els ecosocialistes, creien en una reforma de la naturalesa dedels [[els diners]] i la formació d'una organització de "Comerç mundial Popular "(WPTO), que milloremillora i democratitzedemocratitza el món [[comercial]] a través del càlcul d'un" "Preu Ecològic»" (PE) per a les mercaderies. Aquest seria seguit d'una transformació de les condicions socioeconòmiques de la producció ecològica, [[comú]] la terra i les nocions d'[[usdefruit]] (que busquen millorar els béns comuns posseïts per la societat) per posar fi a la privada [[de propietat]]. Els ecosocialistes afirmen que això s'ha de dur a terme amb el compliment d'una política de [[no-violència]].

Ecosocialistes com [[Joel Kovel|Kovel]] utilitzen el terme "ecorevolució socialista" per descriure la transició a una societat mundial ecosocialista. A la immediata transició sociopolítica, ell creu que quatre grups han de sortir de la revolució -: els revolucionaris, aquells quinala "activitat productiva" dels quals "és directament compatible amb la producció ecològica" (com infermeres, mestres, bibliotecaris, agricultors independents i molts altres exemples),; els "pre-revolucionarirevolucionaris, que a la pràctica es vavan dedicar al [[Capitalisme|capital]]" (inclòsinclosa ella [[burgesia]], els executius de publicitat i molt més); i "els treballadors, on l'activitat afegeix valor als excedents de productes bàsics capitalistacapitalistes". En termes d'organització política, que advoca per una "assemblea provisional, format pels revolucionaris que poden" dissenyar incentius per assegurar que es mantinguin les funcions vitals " (com a curt termini la continuació del" "diferencial de remuneració " de mà d'obra)," "manejar la redistribució dels rols socials i els béns ", convocarà " en els llocs generalitzada generalitzats", i enviarenviarà als delegats regionals, estatals, organitzacions nacionals i internacionals, on cada nivell té un " executiu "que es gira i es pot recordar. Des d'allà, afirma que en "les comunitats productives" es "forma la política econòmica, així com de la societat", i "organitzarorganitza altres" per fer una transició a la producció ecosocialista, qui afegeix que les persones podran ser membres de qualsevol comunitat de la seva elecció amb "membremembres associatassociats" d'altres, com un [[mèdic|metge]], ja que hi ha d'haver principals membres de les comunitats en l'atenció sanitària [[mèdic|metge]], i membremembres associatassociats dea la criança dels fills, com un pare comunitatsde la comunitat. Cada localitat, en els ulls de Kovel, requereixenrequereix una comunitat que administraadministri les àrees de jurisdicció a través d'una assemblea elegida. Assemblees d'alt nivell que tétenen més "control" sobre els papers locals per supervisar el desenvolupament de l'[[ecosistema]], icla integritat, i l'administració de "tota la societat de serveis", com el transport. enEn "l'estat-com a funcions", abans de l'assemblea, pot transferir responsabilitats envers "el nivell de la societat en conjunt a través dels comitès de resposta i democràticament".

Part dels ecosocialistes veuen que la transició a un altre monmón millor, en els ulls de Kovel, és la reforma de d[[els diners]] per a mantenir el seu ús en "permetre l'intercanvi", mentre que la reducció de les seves funcions és com "una mercaderia en el seu propi dret" i "dipòsit de valor". Afirma la direcció dels diners amb la "millora del [[valor d'ús]]" a través d'una "subvenció de [[valor d'ús]]" que "preserva el funcionament bàsic de l'economia, mentre que es guanya temps o l'espai per a la reconstrucció de l'economia ". Internacionalment, creu en la cessació immediata de d'[[especulació]] de lales [[moneda|monedes]]. Se S'ha de "trencar amb la funció dels diners com a mercaderia, i la reorientació de fons en [[valor d'ús]] s"), la cancel ·lació del deute de l'[[hemisferi sud]] ("trencar la part de darrere de la funció de valor" de diners) i la reorientació de la "gran reserva de tot fals valor" a la reparació i "un desenvolupament ecològicament racional". Se suggereix al final de l'ajuda militar i altres formes de suport a les "elits comprador en el [[hemisferi sud|Sud]]" eventualment "dur aal la sevaseu col ·lapse".

En termes [[comercials]], Kovel advoca per una Organització Mundial de Comerç del Poble "(WPTO)," "responsable d'una confederació d'organismes populars ", en la qual" el grau de control sobre [[comercials]] és proporcional a la participació amb la producció; ",cosa la qual cosaque significa que " els agricultors tenen una especial paraula sobre el comerç d'aliments " i així successivament. Es postula que la WPTO elegitelegida ha de tenir un consell que supervisarà una reforma dels preus en favor d'un "preu ecològic" (PE), "determinat per la diferència entre el [[valor d'ús]] s i la plena realització d'uns",. perPer tant, amb baix [[arancelàries|aranzelàries]] s per les formes de producció ecològica com l'[[agricultura orgànica]], quion també es preveu l'alta d'[[aranzelàries]] s en la producció ecològica i no la concessió de subvencions a les unitats de producció ecològica. El PE també internalitzarinternalitza els costos de les actuals [[externalitat]]s (com a [[la contaminació]]) i "s'establiria en funció de la distància de comerç", la reducció dels efectes del transport de llarga distància -com [[de carboni emissions]]- i l'augment d'[[embalatge]] de mercaderies. Ell pensa que aquesta serà una "norma de la transformació" de les indústries no ecològiques, com la [[la indústria de l'automòbil]],; per tant, impulsarimpulsa els canvis cap a la producció ecològica.<ref Name=Kovel/>

EcosocialistesEls ecosocialistes han perseguit una visiovisió ecologicaecològica de la producció" que, d'acord amb [[Joel Kovel|Kovel]], va més enllà de la [[socialisme|socialista]] la visió de l'emancipació de la mà d'obra a "la realització del [[valor d'ús]] i l'apropiació de valor intrínsec ". Es preveu una forma de producció en la qual "la realització d'una cosa es converteix en part de la cosa feta" de manera que, mitjançant un dinar d'alta qualitat com una analogia ",s'obté per obtenirel plaer de la cuina del menjar". - perPer tant, les activitats "comsón reservatsreservades a les aficions en el capitalisme "que" formen el teixit de la vida quotidiana "a l'ecosocialisme". Això, per Kovel, s'aconsegueix si el treball és "lliurement elegit i desenvolupat amb una ... plenament [[valor d'ús]]" assolit per una "negació" de [[valor de canvi]], i un exemple de l'[[Alimentació Not Bombs]] per a l'adopció d'aquest projecte. Ell creu que amb la noció de "reconeixement mutu ... per al procés, així com el producte" s'evitarà [[explotació]] i [[jerarquia]]. Amb una producció que permeti a la humanitat a "viure de forma més directa i receptivelyreceptiva, incrustatincrustada ala la [[naturalesa]]", prediu que Kovel "una reorientació de la necessitat humana" i reconeix que es produiran [[ecologia|ecològica]]límits límitsecològics i veu la [[tecnologia]] com "participant pleplena en la vida de l'[[ecosistema]] s", eliminant així d'exercicis amb ànim de lucre.

En el curs d'una ecorevolució socialista, escriptors com el defensor Kovel afirmen una "ràpida conversió a la producció d'ecosocialistes" per a totes les empreses, seguit per "el restabliment de [[ecosistema]] ici la integritat en el lloc de treball" a través de mesures com la propietat dels treballadors. A continuació, creu que les noves empreses es poden construir "socialment desenvolupatdesenvolupant plans de producció per a les necessitats de la societat, com la llum eficients de transport ferroviari components. Al mateix temps, advoca per Kovel la transformació de essencial, però, sota el capitalisme, no el treball productiu, tals com la cura dels infants, en el treball productiu ", "cosa que fa que la reproducció del treball d'sigui un estatut equivalent al treball productiu". Durant aquesta transició, es considera que els ingressos s'hahan de garantir que els diners i seguirà sent utilitzada en virtut de "les noves condicions de valor ... d'acord al consum i al grau en què es desenvolupa la integritat dels ecosistemes i de la producció per qualsevol particular". Dins d'aquesta estructura, Kovel afirma que els mercats i es converteixi en innecessària - encara que "els fenòmens de mercat" en els intercanvis personals i altres petits casos podria ser aprovat - i de les comunitats i de les assemblees elegides democràticament, es decidirà sobre l'assignació de recursos. [[Istvan Mészáros]] creu que aquestes "realment planificat i d'auto-administració (en oposició burocràtica planificada des de dalt), les activitats productives" són essencials si l'ecosocialisme és per satisfer les seves "objectius fonamentals".<ref> Mészáros, I.,''Més enllà de capital'', 1996 (Nova York: Ressenya mensual de premsa) </ref>

Els ecosocialistes s'afanyen a afirmar que la seva concentració en la "producció" no vol dir que hi haurà un augment de la producció i mà d'obra en virtut de l'ecosocialisme. Kovel pensa que l'emancipació de la mà d'obra i la realització de [[valor d'ús]] permetrà que "els àmbits de treball i reintegrar-se a la cultura". Cita l'exemple de [[guaraní|paraguaiana Índia]], les comunitats (organitzades per [[Jesuïtes]]) en el segle XVIII que es va assegurar que tots els membres de la comunitat aprèsaprenguessin a tocar instruments musicals, i tenien els treballadors tenir els instruments musicals als camps, ia l'espera eldel seu torn per a la reproducció de música o la collita.

La majoria d'ecosocialistes, inclosa la [[Ramachandran Guha|Guha]] i [[Juan Martínez-Alier|Martínez-Alier]], echofet de subsistència [[Ecofeminisme|ecofeministes]] com [[Vandana Shiva]] quan advoquen per el restabliment de la [[comú]] sobre la terra [[propietat privada]]. Ells culpen [[ecologia|ecològica]] sobre la degradació de la inclinació a curt termini, els beneficis inherents a les decisions inspirades en una [[mercat lliure|mercat]] sistema. Per a ells, la[[de privatització| privatització]] de la terra del seu poble tires locals dels recursos comunals en nom de la creació de mercats per [[neoliberalisme|globalització neoliberal]], que beneficia a una minoria. En la seva opinió, l'èxit de [[comú]] s'han creat sistemes de tot el món a través de la història per a la gestió de les àrees en cooperació, sobre la base de les necessitats a llarg termini i [[sostenibilitat]] en lloc dels beneficis a curt termini.<ref name = Guha />

Molts ecosocialistes se centren en una versió modificada de la noció de "d'u[[Usdefruit|sdefruit]] 'per substituir la visiovisió capitalista dels lloguers de la propietat privada capitalista. Com un terme jurídic, [[Usdefruit]] es refereix al dret legal d'utilitzar i obtenir el guany o benefici de la [[de propietat|propietat]] que pertany a una altra persona, sempre que la propietat no estàestigui corromputcorrompuda. D'acord amb l'ecosocialistes com Kovel, una interpretació moderna de la idea és "quan un fa servir, gaudeix - i per això, millora - la propietat d'un altre", ja que ella seuseva [[Llatina]]etimologia etimologiallatina "condensa els dos significats d'ús com en [[valor d'ús]], i gaudi - i com en la satisfacció expressada en el treball lliurement associat ". La idea, segons Kovel, té arrels en el [[Codi d'Hammurabi]] i s'esmenta per primera vegada en [[dret romà]] "quan s'aplica a les ambigüitats entre amos i esclaus pel que fa a la propietat", sinó que també funcions de [[Islam]] ici [[sharia]], [[Aztecz|Azteca]] i la llei [[Codi napoleònic]].

Crucial per a l'ecosocialistes, s'esmenta la idea de Marx quan afirmava que els éssers humans no són més que la del planeta "[[usdefruit]] Aries, i, igual que''boni Patras famílies'', que ha part de l'èxit en generacions en una millor condició ".<ref name=Capital3/> Kovel i altres han tingut en aquesta lectura, l'afirmació que, en un ecosocialista de la societat," "tota persona tindrà ... drets d'ús i propietat sobre els mitjans de producció necessaris per expressar la creativitat de la naturalesa humana ", a saber, " un lloc de la pròpia "per decorar a gust personal, alguns objectes personals, el cos i les seves relacions sexuals i el [[reproductiva drets]]. Tanmateix, veu Kovel [[de propietat]] com a "auto-contradictori" perquè els individus sorgeixen "en un teixit de relacions socials" i "incrustats cercles incrustats", amb l'acte en el centre i es va estendre en els cercles, "es plantegen qüestions de repartiment de la primera infància sobre el tema ". Ell creu que "la plena autonomia es veu reforçada per donar més que per prendre" i que l'ecosocialisme s'exerceix quan les possessions materials pesen "lleugerament" a la lliure - per tant, la restauració de [[valor d'ús]] permet que coses que s'han de prendre " concreta i sensualment ", sinó" la lleugera, ja que les coses es gaudeixen per si mateixos i no com contraforts d'un fràgil ego ". Això, per Kovel, inverteix veure el que els marxistes com el [[els fetitxisme]] i l'atomització dels individus (a través de la "unappeasable gust" per "tenir i excloent a altres d'haver") sota el capitalisme. En virtut de l'ecosocialisme, per tant, considera que la millora de [[valor d'ús]] donarà lloc a la diferenciació entre la propietat individual i el col·lectiu, on hi ha "clars límits en la quantitat de [[de propietat]] de control de les persones" i no -es pot prendre el control dels recursos que "permetria a l'alienació de [[els mitjans de producció]] d'una altra". A continuació, espera que la "arrogància" de la noció de "propietat del planeta" se substitueix per [[usdefruit]].

Els [[Comunisme|conservadors]] han criticat la percepció d'oportunisme [[d'esquerra política|esquerrà]] dels grups que han augmentat la seva atenció als problemes des de la caiguda del [[comunisme]]. [[Fred L. Smith]] Jr, President de la [[Institut d'Empresa Competitiva]] -un grup de reflexió-, posa un exemple de la crítica conservadora dels Verds, l'esquerra, atacant el "panteisme", el moviment dels Verds i conflating "[[Ecopaganisme]] "amb l'ecosocialisme. Igual que molts conservadors crítics, Smith utilitza el terme "ecosocialisme" als atacs no socialistasocialistes [[Ecologisme|ambientalistes]] per promoure la limitació de la [[mercat lliure]], encara que ell reconeix i condemnar la influència dels ideals socialistes en molts en el moviment verd que rebutgen [[propietat privada]], i en el seu lloc advoca per [[el mercat lliure|mercat]] a base de solucions als problemes ecològics. Tanmateix, erròniament afirma que l'ecosocialistes recolzemrecolzen "la [[malthusianismo|maltusiana]] vista de la relació entre l'home i la natura", i afirma que [[Al Gore]], ex [[Partit Demòcrata (Estats Units)|Democràtica Part]] [[Vice President dels Estats Units]] i ara una [[canvi climàtic]] militant, és un ecosocialista, malgrat que [[Al Gore|Gore]] mai ha utilitzat aquest terme i no és reconegut com a tal per un altres seguidors de la política, ja sigui verd o el socialisme.<ref name=SmithCritic> [Política http://www.policycounsel.org/46101/48601.html advocat -''Ecopaganisme - Ecosocialisme: Greu Amenaces per a la el futur d'Amèrica del'']</ref>

Alguns [[Ecologisme|ambientalistes]] i [[moviment Conservació|conservació]] periodistes han criticat l'ecosocialisme des de dins del moviment verd. En una revisió de la [[Joel Kovel]] a l's''El enemic de la Natura'', [[David M. Johns]] critica l'ecosocialisme per no oferir "suggeriments sobre curt termini i [[moviment Conservació|conservació]] política, "i se centra exclusivament en el llarg termini de transformació social". John creu que [[l'extinció d'espècies]] "va començar molt abans" que el capitalisme, i suggereix que l'ecosocialisme, deixa de banda el fet que en una [[ecologia|ecològica]] la societat haurà de transcendir la destrucció, es troba en "totes les societats a gran escala". Johns es pregunta si no jeràrquica dels sistemes socials pot preveure milers de milions de persones, i critica l'ecosocialistes de descuidar les qüestions de [[L'excés de població|població pressió]]. A més, Johns Kovel descriu l'argument que la jerarquia es basa en l'aplanament de robar la dona com a "arcaic". En general, considera que Johns ecosocialisme demana "moltes de les preguntes correctes" i fomentarà la [[moviment Conservació|conservació]] ISTAS "per comprendre millor els obstacles a la conservació que són estructurals", però considera que l'ecosocialistes pateixen d'per intentar "per adaptar-se als processos ecològics i els problemes en categories llargllargues, utilitzatutilitzades per a descriure la societat humana",<ref name=NPSCritic> [http://www.ingentaconnect.com/content/routledg/cnps/2003/00000025/00000001/art00009?crawler = ''verdadero''Nueva Ciència Política, Volum 25, Número 1, de març de 2003 - Comentaris] </ref> la tendència queon ellel mateix Kovel diu que hi ha atacs entre capitalistes i tradicionals d'esquerra que tracten de reduir la naturalesa a models "lineallineals" models humans.<ref name = Kovel/>

L'ecosocialisme com a ideologia política, tot i que es nodreix d'uns antecedents històrics determinats (el socialisme i l'ecologisme) es tracta d'un corrent recent, encara en fase d'estructuració i d'autoidentificació; existint encara diversos graus de desenvolupament ideològic entre les forces que assumeixen com a propi aquest concepte. En aquest sentit, es tracta d'un concepte que genera debats ideològics importants en alguns partits -anteriorment comunistes o socialistes- que pretenen incorporar en el seu ideari el concepte transversal de [[sostenibilitat]]; però també en alguns partits [[verd]]s que -paulatinament- es plantegen incorporar una visió més social als seus postulats.

Aquest tipus de debat nominatius són especialment importants en els països [[europa|europeus]] i a l'[[Amèrica del Nord]]; mentre que, -en general,- als països del sud, les forces que defensen un ideari similar (i que en alguns casos tenen més desenvolupades les concrecions pràctiques d'aquesta ideologia) no se solen autodefinir com a ecosocialistes.