Felip Font Trullàs: diferència entre les revisions

Va cursar la carrera de dret a Reus i Barcelona, i més tard la de ciències a Madrid doctorant-se el [[1846]]. Va treballar amb el químic [[Josep Roura Estrada|Roura Estrada]] qui li va encomanar entre altres fets, l'encesa del primer llum de gas de l'estat (a la [[Llotja de Mar|Llotja de Barcelona]]). Es va dedicar a l'advocacia exercint a Reus. El [[1871]] fou elegit [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde]], càrrec que va mantenir fins al [[1875]]. Quan el general carlí [[Joan Francesch i Serret]] va entrar a Reus el 1872, va aconseguir que la ciutat no fos saquejada, negociant el pagament d'una quantitat i va retardar la negociació fins que les forces lliberals es van reorganitzar i van expulsar els carlins, morint el general Francesch.<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=272|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref> El febrer de [[1873]] va proclamar la [[Primera República Espanyola|República]] des del balcó principal de l'ajuntament, i va salvar la [[Prioral de Sant Pere de Reus]] dels revolucionaris que volien cremar-la. Va ser destituït com a alcalde després del cop d'estat del general [[Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque|Pavía]] i substituït a mitjans de febrer de 1874 per [[Marià Pons i Espinós|Marià Pons]], que no va poder prendre possessió i va ser substituït al seu torn per [[Antoni Soler i Clariana]] fins que el 2 de gener de 1875 prenia possessió un nou ajuntament presidit per Marià Pons.<ref>Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: ''Història general de Reus''. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 126-127. ISBN 8489688206</ref> Amic de [[Güell i Mercader]], i de [[Castelar]], va presidir el Comitè Democràtic [[Partit Demòcrata Possibilista|Possibilista]] a la comarca el 1879, i va ser elegit diputat provincial el 1884.<ref>{{ref-llibre|cognom=Iglésies|nom=Josep|títol=Don Pau Font de Rubinat dins l'àmbit reusenc|pàgines=13-14|lloc=Reus|editorial=Associació Excursionista de Reus|any=1961}}</ref> Va ser President de la "Sociedad Hidrofórica" i membre de la Junta del [[Carrilet de Reus a Salou]]. Va ser també soci capitalista de la refineria de petrolis "La Pensilvània", fundada per [[Joan Vilella i Llauradó]].<ref>{{ref-llibre|títol=Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948): vida i actuacions d'un bibliòfil catalanista|pàgines=13|lloc=Reus|editorial=Museu Comarcal Salvador Vilaseca|any=1997|isbn=8492083182}}</ref>. Va morir a Reus el [[1889]].