Nova Zembla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 8:
|num_illes = 3|capital = [[Belúixia Gubà]]}}
 
L'arxipèlag de '''Nova Zembla''' (en [[rus]], Новая Земля, ''Nóvaia Zemlià''), també conegut tradicionalment en català com a '''''Nova Terra''''' (traducció literal del nom rus), consta de dues illes a l'[[oceà Àrtic]], al nord de [[Rússia]], separades per l’[[estret de Màtotxkin]] i una sèrie d'illes menors. Les dues illes principals es diuen ''óstrov Sèverni'' (о́стров Се́верный, que significa "illa del Nord") i ''óstrov Iujni'' (о́стров Южный, és a dir, "illa del Sud"). La seva àrea total és de 90.650 km² i té una població de 2.716 habitants ([[2002]]), dels quals 2.622 resideixen a [[Belúixia Gubà]] (Белу́шья Губа́), la capital. Administrativament, pertany a la [[província d'Arkhànguelsk]].
 
== Geografia ==
L'[[arxipèlag]] conforma la frontera més septentrional d'[[Europa]] a l'[[oceà Àrtic]]. Així mateix, és la frontera oriental del [[mar de Barentsz]] i l'occidental del [[mar de Kara]]. En aquest últim, es troben les desembocadures de dos dels rius [[Sibèria|siberians]] més importants, l'[[Obi]] i el [[Ienissei]], cosa que té una clara influència en el clima humit de les illes.
 
Nova Zembla, arxipèlag gairebé deshabitat, consisteix principalment deen dues grans illes (la del Nord i la del Sud) i algunes illes menors. En total, té una superfície de 90.650 km². La longitud màxima aproximada entre els extrems d'ambdues illes és de gairebé 900 km i aquests es troben a una distància de 470 km i 1.175 km del [[Cercle Polar Àrtic]] respectivament.
 
* L’'''illa del Nord''' o ''Sèverni'' es troba entre els 73º i els 77º de latitud nord. Amb els seus 48.904 km², és la quarta illa més gran d'Europa i arriba fins als 1.590 m d'altura a l'extrem nord. Està totalment coberta de [[glaceres]].
 
* L’'''illa del Sud''' o ''Iujni'' es troba entre els 71º i els 73º de latitud nord. És amb els seus 33.275 km² la sisena illa més gran d'Europa i arriba fins als 1.342 m d'altitud. En comparació amb l'illa del Nord, presenta glaceres només en les seves majors altituds i la resta són zones de [[tundra]].
Línia 22:
 
== Clima ==
El [[clima]] està influït pel mar de Kara i pels corrents dels rius que hi desemboquen. Presenta, en general, hiverns llargs amb temperatures polars, tempestes de neu i constants precipitacions. Tan sols durant algunes setmanes d'estiu la costa occidental de Nova Zembla roman lliure de neu.
 
== Economia i recerca ==
Sense comptar el centre administratiu del districte, Belúixia Gubà, les illes tenen poc més de 100 habitants, que pertanyen a la raçal'ètnia dels [[samoiedes]]. La [[pesca]] i la [[caça]] d'animals de pells apreciades (guineu polar, llop polar i ós polar) tenen un paper important en l'economia de l'arxipèlag. A més, hi ha un parell de mines d'on s'extreu carbó i coure.
 
Se sap que l'[[URSS]] (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) hi havia instal·lat una planta de prova de míssils nuclears a la fi de la [[Segona Guerra Mundial]]. Allí és on es va provar la [[bomba termonuclear]] més potent que s'hagi fabricat, la [[Bomba del Tsar|bomba del tsar]].
 
A més, hi ha diverses estacions de recerca a les illes, que es dediquen a estudiar fenòmens [[meteorologia|meteorològics]] i [[Geofísica|geofísics]], sobretot els relacionats amb els corrents del [[vent]] i els [[corrent marí|marins]], el [[camp magnètic terrestre]] i les [[aurora boreal|aurores boreals]].
 
== Història ==
Els russos coneixen Nova Zembla des del [[segle XII]], malgrat la seva posició tan septentrional. Però no va ser fins al [[segle XVI]] que els europeus van començar a deixar la seva petja a l'arxipèlag en la recerca d'un possible pas entre l'Europa septentrional i l’[[oceà Pacífic]]: és el [[1553]] que el primer europeu, [[Hugh Willoughby]], toca terra insular. Entre el [[1594]] i el [[1597]], va explorar les illes l'holandès [[Willem Barentsz]], que hi va morir a la fi del 1597.
{{commonscat}}