Diferència entre revisions de la pàgina «Molècula amfipàtica»

cap resum d'edició
(ortografia)
{{ortografia|data=desembre de 2014}}
[[Fitxer:Phospholipid.svg|thumb|240px|Els [[fosfolípids]] tenen un comportament amfipàtic.]]
Una '''molècula amfipàtica '''o''' anfifílica''' és aquella [[molècula]] que en la seva [[estructura molecular]] tenen un extrem [[hidrofília (química)|hidrofílic]], o sigui, -que és soluble en aigua- i un altre d'[[hidròfob]], és a dir, -que rebutja l'aigua. Així, per exemple, qualsevol tipus d'[[oli]] és hidròfob perquè no pot incorporar l'aigua. Comunament aquestes dues parts tendirien a separar si s'agreguen a una barreja de dues substàncies, una d'hidrofòbica i una d'hidrofílica, fet que no pot es pot complir perquè es troben unides per un [[enllaç químic]].
 
Aquests compostos que contenen grups simultanis fortament no polars i grups fortament polars, l'aigua els dispersa o els solubilitza formant [[micel·les]] sobre bicapes. Un exemple senzill de biomolècula anfifílica que tendeix a formar micel·les és la sal sòdica de l'[[àcid oleic]]; aquesta molècula té un sol grup carboxil que és polar i tendeix per això a hidratar amb facilitat, i una llarga cua hidrocarbonada, que és no polar i intrínsecament insoluble en l'aigua.
 
Un altre exemple són els fosfolípids, compostos per dos àcids grassos, els extrems hidròfobs, i un àcid fosfòric i un aminoalcohol (l'extrem hidròfil). Aquest també és el cas dels sabons, ja que les molècules de sabó s'adhereixen per d'una banda a les molècules d'aigua i per ld'altra banda, a les partícules de brutícia.
 
Els [[triglicèrids]] no són anfipàtics, no són solubles en aigua, és a dir, no compleixen amb la doble característica de ser solubles en solvents orgànics (no polars) i en l'aigua (polar). No és amfipàtic, ja que les parts polars de la [[glicerina]] i dels àcids grassos formen part dels enllaços èster. El triglicèrid, a diferència del [[fosfolípid]], no té el grup fosfat que és precisament el que li confereix aquesta característica amfipàtica.
== Micel·les ==
{{AP|micel·la}}
Quan s'agita una barreja d'aigua i àcid oleic en la seva forma -COOH, el resultat és una suspensió blanca i tèrbola que dura pocs minuts abans de tornar a separar-se en les dues fases origiinalsoriginals. Aquesta suspensió consta de partícules esfèriques, anomenades micel·les, les quals es formen per efectes hidrofòbics. Quan les molècules d'[[àcid oleic]] es barregen inicialment amb l'[[aigua]], algunes de les molècules d'aquesta última s'orienten al voltant de cada molècula d'àcid oleic, i entaulen amb ella interaccions de tipus dipol. En aquesta estructura la part no polar forma la part central, i cap a l'exterior se situa la part polar que per les seves característiques pot interaccionar amb l'aigua.
 
[[Fitxer: Micelle.png|230px|dreta|Estructura d'una micela]]
Els tensioactius s'utilitzen actualment en l'obtenció d'òxids metàl·lics mesoporosos; els tensioactius agregats a la solució normal de sol-gel, en l'obtenció d'aquests òxids, formen esferes i estructures hexagonals semblants a les [[bresca |bresques]] d'abella, que en afegir alcòxid formen un gel, de manera que el tensioactiu desapareix deixant un porus.
 
Aquest avenç es va aconseguir gràcies a les investigacions de la Universitat Autònoma Metropolitana.<ref> [http://www.invdes.siw.com.mx/activacioncathistorial.asp?YearID=9&Year=2006&MesID=2&Mes=Febrero&SubCategoriaID=1364&CategoriaID=1 Ciència i Tecnologia -:: Investigació i Desenvolupament:: Periodisme en Salut, Ciència i Tecnologia:: Mèxic <!-- Títol generat per un bot --->]</ref>
 
== Notes ==
492

modificacions