José Sánchez Guerra y Martínez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 35:
Durant les diverses crisis que van afectar al Partit Conservador, Sánchez Guerra va tractar de mantenir-se al marge, encara que va tornar a acceptar encarregar-se del Ministeri de Governació en [[1913]]-[[1915|15]] i [[1917]], en els governs presidits per [[Eduardo Dato]]. A la mort d'aquest se succeïren diversos governs conservadors. Un d'ells ho presideix entre març i desembre de [[1922]]), José Sánchez Guerra. En aquest govern s'agrupaven mauristes, conservadors i membres de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]]. Va tractar d'acabar amb el [[pistolerisme]] patronal a [[Barcelona]] amb la destitució del governador civil, [[Severiano Martínez Anido]] responsable de la tolerància cap a aquests pistolers i repressor dels grups [[anarquisme|anarquistes]] barcelonins. L'assassinat de Dato havia donat ales a Martínez Anido, que s'havia convertit en un dels principals obstacles per a la recuperació de la pau social. Però la discussió del [[expedient Picasso]] que informava sobre el [[Desastre d'Annual]] va precipitar la seva caiguda.
Amb la instauració de la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]], Sánchez Guerra va passar a l'oposició. Crític primer, va acabar exiliant-se a [[França]] en [[1927]]. Va tornar a Espanya i el [[29 de gener]] de [[1929]] va encapçalar a [[València]] una conspiració militar contra el dictador, que va resultar un rotund fracàs. Es va negar a fugir, i fou detingut, però els tribunals el van absoldre al novembre. La seva ferma postura a favor de la constitució va ser un dels factors que va contribuir al desprestigi de la dictadura i de la monarquia, còmplice d'aquella. A pesar de la seva postura crítica cap a la postura d'[[Alfons XIII]], després de la caiguda del govern de [[Dámaso Berenguer]], va acceptar l'encàrrec del rei i va tractar de pactar amb els membres del [[Comitè Republicà]] que estaven detinguts a la Presó Model.<ref>[http://www.xtec.cat/~jrovira6/bio/sanchez3.htm Sánchez Guerra] a xtec.es</ref> Encara que va sortir escollit diputat per Madrid dintre del grup conservador de "suport a la República" a les eleccions a [[Corts Constituents]] el [[28 de juny]] de [[1931]], la seva delicada salut li va obligar a abandonar la política.▼
▲Amb la instauració de la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]], Sánchez Guerra va passar a l'oposició. Crític primer, va acabar exiliant-se a [[França]] en [[1927]]. Va tornar a Espanya i el [[29 de gener]] de [[1929]] va encapçalar a [[València]] una conspiració militar contra el dictador, que va resultar un rotund fracàs. Es va negar a fugir, i fou detingut, però els tribunals el van absoldre al novembre. La seva ferma postura a favor de la constitució va ser un dels factors que va contribuir al desprestigi de la dictadura i de la monarquia, còmplice d'aquella. A pesar de la seva postura crítica cap a la postura d'[[Alfons XIII]], després de la caiguda del govern de [[Dámaso Berenguer]], va acceptar l'encàrrec del rei i va tractar de pactar amb els membres del [[Comitè Republicà]] que estaven detinguts a la Presó Model. Encara que va sortir escollit diputat per Madrid dintre del grup conservador de "suport a la República" a les eleccions a [[Corts Constituents]] el [[28 de juny]] de [[1931]], la seva delicada salut li va obligar a abandonar la política.
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}▼
* [http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/viewFile/158/153 José Sánchez Guerra. Conservador, a fuer de liberal] per Miguel Martorell Linares, UNED
{{Inicia taula}}
Linha 48 ⟶ 50:
{{Govern Sánchez Guerra}}
{{PresidentGovEspanya}}
▲{{commonscat}}
{{ORDENA:Sanchez Guerra Martinez, Jose}}
| |||