Harvey Keitel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix PAGENAME pel nom de la pàgina. |
enllaços |
||
Línia 38:
Posteriorment va intervenir a algunes cintes del mateix director com ara ''Street Scenes'', ''Mean Streets'' i ''[[Taxi Driver]]'', en aquestes dues últimes compartint protagonisme amb el també debutant [[Robert de Niro]]. Uns anys més tard la seva carrera va patir un dur cop quan va ser substituït per ''Martin Sheen'' al paper protagonista d'''Apocalypse Now''. A partir de llavors els papers importants van ser pocs i va intervenir a un gran nombre de pel·lícules de dubtosa qualitat. Aquesta situació va ser definida per l'actor com "humiliant" i va pensar fins i tot a deixar la professió.
A partir de llavors va treballar a Europa, arribant a col·laborar amb directors tan eminents com ''[[Bertrand Tavernier]]'', ''[[Ettore Scola]]'' o ''[[Ridley Scott]]''. Tot i el seu bon fer interpretatiu, no va ser fins ben entrada la maduresa, els anys 90, quan va assolir un cert reconeixement i més popularitat obtenint alguns premis de la crítica i una nominació als [[Oscar]], com a [[Oscar al millor actor secundari|millor actor secundari]] a ''Bugsy''.
Durant aquesta etapa ha intervingut a pel·lícules tan conegudes com ara ''Reservoir Dogs'', ''The Piano'', ''Thelma & Louise'', ''Smoke'' o la controvertida i duríssima ''Bad Lieutenant'', que van marcar un abans i un després a la seva trajectòria. Encara que ha treballat en títols purament comercials, els seus millors treballs es mouen al terreny del cinema independent, del que és un ferm defensor. El seu físic poderós li ha ajudat a encarnar papers de "home dur" a moltes de les seves pel·lícules, corrent el risc de ser encasellat, però la seva gran versatilitat li ha permès fer personatges d'exquisida sensibilitat, com el de George Baines de ''The Piano'' o d'una humanitat commovedora com el del protagonista de "La Mirada d'Ulisses".
| |||