Vori: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 2:
 
[[Fitxer:Mammoth ivory hg.jpg|thumb|Secció a través d'una dent de [[mamut]].]]
El '''vori''' o '''ivori''' és el terme emprat per a designar la part de la [[dentina]] coberta d'esmalt de les [[dent]]s i els [[ullal]]s dels animals, quan aquest material és usat per a manufacturar objectes, principalment artístics. La paraula ''ivori'' deriva en darrera instància del mot de l'[[antic Egipte]] ''âb, âbu'' "elefant", a través del [[llatí]] ''ebor-'' or ''ebur''.
 
De fet, el vori més apreciat és el d'[[elefant]], els ullals del qual poden arribar a pesar 70 quilos; altres voris de mesura notable són el dels ullals de la [[morsa]] i la defensa recaragolada del [[narval]]; l'ús d'ullals de [[senglar]] és habitual.
 
La naturalesa ebúrnia fa que sigui susceptible de ser treballat amb certa facilitat i permetent la talla de detalls exquisits. D'antuvi, se'l considerà apte, donada la seva raresa i caràcter magnificent, per a l'elaboració de diversos objectes amb finalitats específiques: contenidors, [[Criselefantí|criselefantines]], [[crucificat|crucifixo]]s, [[olifant]]s, mobiliari, peces per a incrustar... Avui dia s'utilitza per a fer boles de [[billar]], [[pinta (estri)|pintes]], tecles de [[piano]], peces de [[marqueteria]] i escultures.
 
[[Fitxer: Art Deco Sculpture.jpg|thumb|centre|700px|[[Criselefantina]] d'[[Art Déco|art decó]]. ]]
 
Fou molt preuat a l'[[Anticantic Egipte]] i després aen la Grècia clàssica. Es coneixen també objectes de vori dels romans. També a la Xina i l'Índia es feren treballs artístics en vori. A l'edat mitjana, es va utilitzar sobretot per a imatges religioses i jocs de taula. Al segle XVII, va passar a la decoració amb [[Pilastra|pilastres]] i [[Balustre|balustres]] i marqueteria; i al segle XVIII es van fer nombroses estàtues de petit format, però elal segle XIX gairebé va deixar d'usar-se. Al segle XX, va servir per a la joieria. A l'Àfrica negra, es treballava molt a [[Benín]] (per joieria) i elal [[República del Congo|Congo]].
 
{{galeria
Línia 29:
|línies=3
|peu=
|Fitxer: Olifante - Bargello.jpg | [[Olifant]], probablement obra d'artistes àrabs en l'àmbit de la cort [[normanda]]. Palerm (?), sss. XI-XII.
|Fitxer: Gunpowder flask India MBA Lyon L480.jpg | Contenidor per a pólvores. Índia, 1700~1900.
|Fitxer: BLW Oliphant.jpg | Olifant amb muntures de metall, possiblement del sud d'Itàlia, 1000~1100.
}}
 
Línia 40:
|línies=2
|peu=
|Fitxer: Elfenbeinkaestchen Cordoba 964.JPG | Caixa probablement cordovesa del 964.
|Fitxer: Pyxis Khalaf Met L2011.46.7.jpg | Píxide amb inscripció aràbiga, [[art omeia]] espanyol.
|Fitxer: Flat casket Cuenca Louvre OA2775.jpg | Caixa trobada a Conca (Castella - la Manxa).
}}
 
Línia 53:
|Fitxer: Egyptian - Plaque with Figural Scene - Walters 71562.jpg |Home corrent amb el seu gos molt realista, probablement part de la incrustació decorativa d'una peça de mobiliari d'Egipte durant l'època fatimita (909-1171).
|Fitxer: Egyptian - Plaque with Figural Scene - Walters 71563.jpg | Dues figures, una probablement músic, condueixen un elefant; part dels accessoris amb incrustacions d'una porta o un moble gran.
|Fitxer: Panel hunters Louvre OA 6265-1.jpg | Caçadors persegueixen i atrapen un animal mentre uns ocells volen, sss. XI-XII, [[Louvre]].
}}
 
== Vegeu també ==
* [[Vori de morsa]].
* [[Comerç del vori]].
 
{{commonscat}}