Diferència entre revisions de la pàgina «Trieste»

98 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Removing Link FA template (handled by wikidata))
}}
 
'''Trieste''' (en [[vènet]], ''Tarieste;'', en alemany, ''Triest;'', eslovè, ''Trst'') és una ciutat situada en el nord d'[[Itàlia]], als marges del [[Mar Adriàtic]] i gairebé a la frontera amb [[Eslovènia]]. Té 209.520 habitants i gaudeix d'un clima suau i soleiatassolellat. És la capital de la [[província de Trieste]], en la regió amb estatut especial del [[Friül-Venècia Júlia]]. Limita amb els municipis de [[Duino-Aurisina]] (''Devin Nabrežina''), [[Hrpelje Kozina]], [[Monrupino]] (''Repentabor''), [[Muggia]], [[San Dorligo della Valle]] (''Dolina''), [[Sežana]] i [[Sgonico]] (''Zgonik'').
 
== Història ==
Es pensa que va ser fundada pels romans el segle II aC amb el nom de ''Tergeste'' (''terg'' és un terme cèltic que significa '[[mercat]]<nowiki/>'). Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'[[Àustria]] dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] des dedel [[1382]] fins a la caiguda de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] després de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]], [[1919]]), del qual era el seu principal port marítim. DegutA acausa de l'ús del [[dialecte venecià]] com a llengua franca als ports de l'adriàticAdriàtic, durant el segle XVIII l'antic dialecte del [[furlà]] de la ciutat, el [[tergestí]], va ser progressivament substituït pel nou dialecte de base [[vènet]]a que encara es parla a la ciutat, el [[triestí]]. Durant l'existència de les [[Províncies Il·líriques|províncies il·líriques]] ([[1809]]–[[1815]]), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'Ìstria.
 
El 1920, després de la primeraPrimera guerraGuerra mundialMundial, va integrar-se al regneRegne d'Itàlia.
El 1945, va ser atacada per partisans iugoslaus.
Entre 1947 i 1954, va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la república italiana.
 
Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població majoritàriament italiana i de la minoria eslovena ( 5 % ), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos.
 
== Trieste aen la literatura ==
A aquesta ciutat, enclavada en el punt més al nord del [[Marmar Mediterrani]], lloc convertit enel [[1719]], per voluntat de l'emperador [[Carles VI d'Àustria]], en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap a l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperiimperi]], es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra. També és el punt queen què el cel triestí comparteix el vent denominat [[Bora (vent)|bora]] glacial del NE amb el febril [[xaloc]] que bufa des del sud. Estadísticament, Trieste no té més vent que totes les altres ciutats mediterrànies, però durant l'hivern la ''bora,'' de vegades, pot bufar bastant fort en la costa adriàtica.
 
El [[1912]], [[Rainer Maria Rilke|Rilke]], buscant el lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la [[Thurn und Taxis|princesa de Thurn und Taxis]], en elal [[Duino|castell de Duino]], a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:
«ésÉs com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia i, en un altre, dels italians».
 
Aquesta successió de contrastos va ser captada per [[Stendhal]], el qual va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:
 
«Bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno ''gran vent'' quan un està constantment ocupat ena subjectar-se el barret, i ''bora'' quan un tem trencar-se un braç. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoctà en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a [[Catalunya]], però passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...».
 
En l'actualitat, [[Claudio Magris]] (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, "''Microcosmos"'', repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.
 
Trieste ha estat important també en la literatura alemanya, amb autors com [[Veit Heinichen]], [[Theodor Däubler]], [[Julius Kugy]], i eslovena, amb [[Alojz Rebula]] i [[Boris Pahor]].
 
== Administració ==
* [[Susanna Tamaro]], escriptora i realitzadora de documentals.
* [[Dimitri Macridimas]], compositor de música d'origen grec.
* [[Virgilio Giotti]] (1885 – 1957), poeta.
 
== Galeria d'imatges ==
<gallery>
Fitxer:Trieste_003.jpg|<center>Vista del centre de la ciutat</center>.
Fitxer:Vista1.jpg|<center>Centre de la ciutat</center>.
Fitxer:Trieste01.jpg|<center>Vista des de la muntanya Grisa.
Fitxer:Stadtzentrum Triest.jpg|<center>Vista de la ciutat.
</gallery>
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Trieste|Trieste}}
* [http://www.retecivica.trieste.it Web municipal {{it}}].
* [http://www.youtube.com/watch?v=uz1v74l9g34&feature=related La Catedral de Sant Just de Trieste a [[YouTube]]].
* [http://sites.google.com/site/triestepratica/ Guia de Trieste - (Italià) (pdf)].
 
{{Municipis Trieste}}
20.435

modificacions