Partisans (Iugoslàvia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 20:
Els '''partisans''' [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|iugoslaus]] van ser la principal força de resistència contra les [[potències de l'Eix]] als [[Balcans]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Amb la denominació oficial d'''Exèrcit Popular d'Alliberament i Separació Partisana de Iugoslàvia'' (''Narodno-oslobodilačka vojska i partizanski odredi Jugoslavije''), els partisans iugoslaus van ser comandats directament per [[Josip Broz Tito]] i el politburó del [[Partit Comunista de Iugoslàvia]]. El seu objectiu principal era crear un estat [[Socialista]] a Iugoslàvia. El Partit Comunista de Iugoslàvia va intentar aglutinar diversos grups ètnics del país, per la preservació dels drets de cada grup. Els objectius del moviment de resistència rival, els [[Txètniks]], eren la permanència en el poder de la monarquia Iugoslava, així com garantir la seguretat de la població ètnica sèrbia, i la creació d'una [[Gran Sèrbia]]. Els dos moviments van estar enfrontats des de el principi, però a partir de l'octubre de 1941 les relacions van degenerar en un conflicte.
El nom comú del moviment és el de ''partisans'', mentre que l'adjectiu ''iugoslaus'' s'utilitza de vegades per a distingir-los d'altres moviments partisans sorgits en la guerra.
== Origen ==
Aquest moviment es va començar a gestar durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en la que van combatre 1.500 iugoslaus, integrats en les [[Brigades Internacionals]], amb el [[Bàndol republicà]].
Després de l'invasió de Iugoslàvia per part de les Potències de l'Eix el 1941, va sorgir el moviment, com a l'oposició militar contra les forçes de l'Eix.
== Caracteristiques i diferències amb els Txètniks ==
La crueltat de l'exèrcit de l'[[Alemanya nazi]], que podia assassinar de forma indiscriminada fins a 100 habitants locals per cada soldat de la [[Wehrmacht]] mort, i les autoritats del [[Estat independent de Croàcia]] van ser contraproduents, augmentant el suport als partisans. La tàctica de Hitler i els seus titelles va fracassar; la seva brutalitat va tindre com a conseqüència que la població nacional proporciones un extens suport als partisans. La propaganda partisana, oberta a totes les nacionalistes iugoslaves, va resultar més atractiva per la majoria de la població que la Txètnik. Els partisans accentuaven més la seva lluita en la alliberació nacional i l'acceptació de la diversitat iugoslava que en el [[Comunisme]].
Els partisans acceptaven a qualsevol home o dona que es vulgues unir-se a les seves files, a diferència dels Txètniks. Encara que ambdues formacions van estar constituïdes principalment per serbis fins ben entrat el 1943, els dirigents partisans no van aconseguir atreure reclutes croates i bosnians al començament.
== Vegeu també ==
|