Diferència entre revisions de la pàgina «Transport a l'Antic Egipte»

cap resum d'edició
m (Ordena correcte)
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
{{MT|data=febrer de 2013}}
[[fitxer: Tomb of Menna - funeral boat 200dpi.jpg|200px|thumb|Vaixells egipcis. Tomba de [[Menna (escriba)|Menna]].]]
El '''transport en l'Antic Egipte''' utilitzava principalment la via fluvial: el [[Nil]]. El riu era el nexe d'unió de les diferents ciutats des de la segona cataracta a la [[Baixa Núbia]] fins al [[Mediterrani]], i, costejant aquest, a [[Biblos]]. Per terra estaven units als països de l'[[Orient Mitjà]] per la [[Via Maris]], mentre que els camins terrestres de l'interior s'utilitzaven per accedir als diferents [[oasi|oasis]] i a les mines i pedreres, així com per salvar les cascades.
 
Aquest sistema de transport eminentment fluvial dificultardificultà l'entrada d'invasors estrangers, en ser un territori que amb prou feines tenia vies de comunicació per terra i que estava defensat pel desert i la zona pantanosa del [[Delta del Nil|Delta]].
 
El transport era primordial per al comerç, i aquest per a l'economia egípcia, ja que una de les característiques primerenques delde l'[[Antic Egipte]] fou el gust dels seus ciutadans pels objectes de luxe exòtics, des d'or i pedres precioses d'Orient fins als animals, ivori i banús de l'Àfrica negra, que pagaven amb les seves exportacions de blat, orfebreria, perfums, papir i, fins i tot, vi.
 
Com la resta de les activitats econòmiques, el transport estava controlat pel [[faraó]], que delegava la seva gestió en una eficaç administració els funcionaris eren els [[Escriba a l'Antic Egipte|escribes]]. Les caravanes o vaixells estrangers havien de pagar aranzels.
== Transport terrestre ==
[[fitxer:Ancient Levant routes.png|thumb|280px|La Via Maris (violeta), el [[Camí dels Reis]] (vermell) i altres rutes comercials antigues, c. 1300 aC]]
El trànsit terrestre estava organitzat a base de caravanes que creuaven Núbia, paral·leles al Nil, i per rècues que unien els oasis amb el riu. Quan es construïen canals, s'utilitzava el material extret per fer un dic longitudinal, que una vegada piconat constituïa un [[camí de sirga]] paral·lel, tant per a circular homes i animals, com per a la sirga de les barques.
 
Les rutes que comunicaven les mines i pedreres amb les ciutats de destinació i els ports del [[mar Roig]] seguien el curs dels diferents [[uadi]] <nowiki/>s que unien les muntanyes amb la vall del Nil, fàcils de recórrer per es amples i de fons pla.<ref>{{ref-web |autor = Bolaños González, José| data = 2004|url = http://www.egiptologia.com/content/view/621/142/1/3/|títol = La Vall del Nil: de la geografia al mite | consulta = 10, 03 2008|idioma = espanyol}}</ref>
 
Existien cossos de vigilants de camins, dependents dels governadors encara que la seguretat total mai es va arribar, i els assalts eren quotidians.<ref Name= "Montet">{{ref-llibre |autor = Montet, Pierre|títol = La vida quotidiana a Egipte en temps dels Ramsès|any = 1993|isbn = 84-7880-281-9|editorial = Temes d'avui}}</ref> Una de les rutes més vigilada i cuidada era l'anomenat [[camí d'Horus]], que unia Egipte amb Àsia, des del braç [[Pelusium|pelusiac]] fins a la ciutat de Rafah, a [[Gaza]]. Estava equipat amb un sistema de magatzems i pous situats a una jornada de distància els uns dels altres, el que permetia a les caravanes i l'exèrcit creuar el [[desert del Sinaí]]. Entre 1560 i 1081 aC es van construir fortaleses militars per protegir tant el camí com els pous. Un ramal d'aquesta ruta portava fins a les mines de coure i turquesa del sud del Sinaí. La seva prolongació era l'anomenada [[Via Maris]].
 
D'entre els animals de tir, l'ase constituïa el més utilitzat des que va ser domesticat al [[IV mil·lenni aC]]. Fins a la invasió dels hicsos no hi va haver cavalls a Egipte, que es van reservar per als carros de guerra. El camell era conegut des de l'[[Imperi Nou]], però no va ser utilitzat com a mitjà de càrrega i desplaçament al desert fins al [[Període tardà d'Egipte|Període Tardà]], al segle VII aC .
 
== Navegació fluvial ==
A Egipte es preferia la navegació a qualsevol altre mitjà de transport, i la comunicació entre les diferents ciutats era possible utilitzant el Nil i els seus braços i fins i tot algun dels nombrosos canals que van construir els diferents faraons, com el '' Bahr Yusuf '', que unia el Nil amb l'oasi de [[El Fayum]]. També era la navegació el sistema d'unió entre les ribes mitjançant petites embarcacions públiques, ja que amb prou feines es van construir ponts, de fet no es coneix cap paraula egípcia amb aquest significat.
Viatjar pel Nil és senzill: a rem cap al nord a favor del corrent, o vela al sud a favor dels vents, i els egipcis van navegar des de l'època prehistòrica. I no només ho van fer pel riu, sinó pels canals navegables que van construir. Així, [[Senusret III]] va construir un canal paral·lel a la Primera Cataracta per poder arribar per vaixell al [[regne de Kush]].<ref>{{ref-llibre|autor = Vandersleyen, Claude|títol = L'Égypte et la Vallée du Nil: De la fi de l'Ancien Empire à la fin du Nouvel Empire|any = 1995 |editorial = Premsa Universitària de França}}</ref>
Els egipcis tenien diferents classes d'embarcacions:
; Naus de passatgers o de càrrega
De diverses mides, tenien en comú la semblança entre proa i popa, una espelma quadrada i rems. Com àncora s'utilitzava un bloc de pedra i dos llargs rems subjectes a la popa servien de timó. Fabricats amb fusta d'acàcia o cedre importat del [[Líban]], decorats els de la noblesa, es feien servir per als viatges d'inspecció, desplaçament de tropes o transport de mercaderies, inclòs el dels blocs de pedra per a construcció traslladats des de les pedreres de l'[[Alt Egipte]]. Aquests últims avançaven gràcies a rems i veles, encara que de vegades necessitaven ajuda i eren arrossegatarrossegades des de la riba amb cordes.
; Barques reals
[[fitxer:Barque Solaire.JPG|left|thumb|Barca de [[Keops]] trobada a [[Gizeh]].]]
Utilitzades per als viatges del faraó, inclòs el del seula [[mòmia]] fins a la tomba, es coneixen per les imatges i maquetes que han deixat en elsles seusseues sepultures i perquè alguns faraons van enterrar barques per als seus viatges pel [[Duat|Més Enllà]] per imitar allà a [[Déu Ra|Ra]], que tenia una per al dia i una altra per a la nit, les anomenades '' barques solars ''.
 
Entre les més conegudes hi ha les dues trobades al costat de la [[piràmide de Keops]]. Una d'elles, de 43,3 m d'eslora i 5,6 de mànega i composta per més de mil peces, es va reconstruir i està exposada al '' Museu de la Barca Solar ''.<ref>{{ref-llibre |autor = Jenkins, Nancy|títol = The Boat Beneath the Pyramid: King Cheops'Royal Ship|any = 1980|isbn = 0-500-05035-X|editorial = Thames and Hudson}}</ref> A la necròpolis de d'[[Abidos]], [[David O'Connor]] va trobar el 1991 una sèrie de fosses revestides de maons de [[tova]] que contenien barques similars d'entre 18 i 24 m. d'eslora. Pendents de datació exacta, la data més antiga que es baralla és la corresponent al regnat de [[Aha]] (3007-2975 aC).<ref>{{ref-llibre |autor = O'Connor, David|títol = Ancient Egyptian Kingship|any = 1995|isbn = 90-04-01780-1|editorial = Brill Archive}}</ref><br style="clear:both;">
<br style="clear:both;">
[[fitxer: Tomb of Usheret 01.jpg|thumb|Pot elaborat amb [[papir]] s.]]
; Pots
Fabricats amb manats de [[papir]] <nowiki/>s lligats, s'utilitzaven per a la pesca o la caça d'aus aquàtiques. Generalment anaven en elles dues persones a peu i es s'impulsaven amb perxes.
; Naus religioses
Luxosament acabades, eren utilitzades durant els festivals en honor dels diferents déus, celebrats tant al riu com en els llacs artificials construïts en els temples.
== Navegació marítima ==
[[fitxer: Wells egyptian ship red sea.png|thumb|Nau de càrrega per navegar per mar. (1250 aC)]]
Els egipcis utilitzaven la navegació de cabotatge, és a dir, costejant de port en port. Les naus eren grans vaixells amb rems i veles quadrades, es van utilitzar per les expedicions marítimes comercials que portaven resina i fusta del Líban, ('' Escales de l'avet '') i ivori i encens del [[país de Punt]] (escales de l'encens). El seu principal destí era Keben (Biblos), i els vaixells utilitzats a la Mediterrània es van anomenar ''kebenit'', i eren comprats a Biblos o construïts en les drassanes egipcisegipcies amb fusta importada i seguint el model fenici: un llarg casc corbat amb esperó a la proa i una popa elevada, amb dues casetes a cada extrem. Una soga passava per quatre suports i unia els extrems, i en el centre es lava{{què}} un pal que portava una espelma rectangular. En popa hi havia dos timons, un a cada costat. Quan el vent amainava, la tripulació prenia els rems. A més dels marins en els vaixells viatjaven soldats i els sempre presents escribes, encarregats de registrar qualsevol aspecte del viatge.<ref Name="Holmes">{{citar ref|autor = Holmes, George CV|títol = Ancient and Modern Ships V1 : Wooden Sailing Ships|data= 2006|isbn= ISBN 1-4286-4751-1|editorial = Kessinger Publishing, LLC}}</ref>
 
Ambdues línies marítimes podien unir-se: els vaixells arribats de la Mediterrània pujaven pel braç Tanit fins a [[Bubastis]] i es desviaven per un canal fins a arribar al [[uadi]] Tumilat, que era navegable en èpoques de grans crescudes per naus de poc calat. Travessant els «llacs amargs» la via arribava al [[golf de Suez]].<ref Name= "Montet"/>
Els viatges pel mar Roig tenien com a destinació ''pwnt'' (Punt) per aconseguir banús, mirra, [[electre]] (un aliatge d'or i plata) i animals exòtics, que pagaven amb objectes d'adornament, miralls i armes. La seva existència està documentada des de l'any [[2500 aC]], durant el regnat de [[Sahure]]. A partir de l'[[Imperi Nou]] els faraons van encarregar portar arbres vius, per plantar als jardins de palaus i temples.
 
Els beduïns del desert àrab van intentar tallar aquesta ruta, competència directa de les seves caravanes, i sembla que es va interrompre durant el regnat de [[Pepi II]] i durant la dominació hicsos. [[Hatshepsut]] va tornar a recuperar-la, enviant una expedició de cinc vaixells que van portar.{{cita|[...] totesTotes les bones fustes aromàtiques de la Terra del déu,<ref> ''Ta nech'', la terra del déu: es refereix al [[Déu del sol|sol naixent]] </ref> munts de resina de [[Mirra (planta) |mirra]], joves arbres de mirra, [[banús]], [[ivori]] pur, or verd de Amu, fusta de mèlia, fusta-hesyt, encens-ibemut, [[encens]], pintura d'ulls, micos, babuïns, gossos, pells de pantera del sud, i diversos servents amb els seus fills.<ref> El viatge a Punt està descrit en els relleus del pòrtic sud-est del temple de Hatshepsut a [[Deir el-Bahari]] </ref>}}
 
Ramsès II, que residia al Delta, restaurar el canal entre els dos mars, passant per les ciutats de [[Pi-Ramsès]], [[Bubastis]] i [[Pi-Atum]], i en els seus marges aixecar esteles de granit que proclamaven la seva glòria.
{{Frase|Vaig sortir de Coptes pel camí traçat. (...) Els exploradors obrien la marxa, els fills del desert formaven la rereguarda. Tots els escribes de Sa Majestat estaven a les meves ordres.
'' Vaig sortir amb un exèrcit de tres mil homes, transformar el camí en riu, el país vermell en un prat. Di cada dia un bot, un bastó, dues gerres d'aigua i vint pans a cada home. (...) Vaig fer 12:00 pous al uadi, dos a Iaheteb, un altre al punt en què s'uneixen les aigües. (...) Arribi al Gran Verd, vaig fer el vaixell i el l'equip. (...) Vaig portar tots els productes que vaig trobar en les dues ribes de Tonutir (...) Vaig tornar per UAG i Rohanw ''.<ref Name="Traducción"/>}}
 
=== Viatge de Hatshepsut ===
Realitzat l'any 1464 aC, aquest viatge a Punt es va realitzar sota el comandament de Nehesi, portador del segell reial. L'expedició tenia una doble missió: el tradicional comerç de fustes precioses, or i encens i la realització d'un estudi sobre el país, tant sobre les condicions geogràfiques com polítiques i socials.
 
Va ser descrit com una gran odissea a les parets de la primera terrassa del seu temple de [[Deir el-Bahari]], l''' Dyeser-Dyeseru ''. El resultat va ser un enriquiment de les arques reals.<ref>{{ref-web |autor = Galán, José Manuel|url = http://www.egiptomania.com/literatura/punt.htm |títol = Expedició a Punt (transcripció)|obra = | consulta = 08, 05 2008|idioma = espanyol}}</ref>
 
=== Viatge d'Unamon ===
Relatat en el papir 120 de Moscou, el viatge demostra la pèrdua de poder i influència d'Egipte a través dels menyspreus infringits a [[Història d'Unamon]], que va viatjar a Biblos circa 1050 aC per comprar fusta (probablement de [[cedre]]) per a un nou vaixell sagrat. Després d'haver visitat Esmendes I en [[Tanis]], unimUnim-nos s'atura al port de '' Dor '', governat pel príncep '' Tyeker Bedera '', on va ser desballestat.
 
En Biblos, unim-nos va visitar el rei '' Zakar-Baal '', aquest últim es va negar que li lliuren la fusta perduda, demanant que el sacerdot pagués per obtenir notícies, una pràctica contrària a la tradició. Unim-nos llavors va haver de demanar a Esmendes més or, un gest humiliant. Després d'un any d'espera en Biblos, unimUnim-nos es va dirigir a Alashiya ([[Xipre]]), on van voler matar-lo, abans de rebre la protecció de la reina '' Hatbi ''. La història s'atura aquí perquè falta la resta del papir.<ref>{{ref-web |autor = López, Francisco|any = 2006|url = http://www.egiptologia.org/fuentes/papiros/moscu120/|títol = Papir de Moscou 120|obra = La Terra dels Faraons | consulta = 08, 05 2008 |idioma = }}</ref><ref> Traducció:{{ref-web |autor = Torre Suárez, Juan de la |url = http://www.egiptomania.com/literatura/aventuras_unamun.htm|títol = Les aventures de Unamon|obra =| consulta = 08,05 2008|idioma = cattellà}}</ref>
 
=== Viatge a Bactriana ===
Ramsès II va ordenar un viatge amb un destí més llunyà que Punt: [[Bactriana]], d'on procedia el [[lapislàtzuli]], inexistent a l'Àfrica.<ref>{{ref-llibre| cognom = Lucas, A.|títol = Ancient Egyptian Materials and Industries|any = 2003| isbn = 0-7661-5141-7|editorial = Kessinger Publishing}}</ref> En general, els egipcis ho adquirien en tefraTefra, una ciutat situada al canal que unia el [[Tigris]] amb el [[Eufrates]]. En tefra, possiblement [[Sippar]], compraven també una altra pedra a la quequal donaven el nom de la ciutat (''tefra '') i que no ha estat identificada.<ref> El lapislàtzuli de Tef-rer es cita a l'[[Imperi Mitjà]], en una inscripció sobre el viatge de Khety, a la tomba de Psusennes s'ha trobat un collaret de lapislàtzuli amb una inscripció cueniforme. (Montet, Pierre, obra citada.)</ref>
 
Una de les esposes de Ramsès era filla del rei de Bactriana, i va rebre avís de quequè la seva germana estava molt malalta. El faraó va enviar un dels seus millors metges, però la princesa no guaria: després delde l'inútil viatge d'un altre metge, es va decidir enviar al déu [[Khonsu]], protector dels malalts i regulador de les destinacions. Una flota composta per un gran vaixell i cinc petits com escorta va trigar un any i cinc mesos a arribar al seu destí després de vorejar [[Aràbia]] i remuntar el l'[[Indus]]. Khonsu romandre al palau reial gairebé quatre anys, fins que el rei el va tornar amb grans regals. El missatger havia arribat a Tebes l'any XV de Ramsès i el déu va tornar l'any XXIII, després dels cinc viatges entre Bactriana i Tebes.<ref> Aquests viatges es narren en ''L'estela del príncep de [[Bactra]]'', conservada al [[Museu del Louvre|Louvre]] i traduïda el 1893 per [[Gaston Maspero]] en ''Études de Mythologies et d'Archéologie Egyptienne''</ref>
 
== Notes ==
492

modificacions