Heinkel He 51: diferència entre les revisions

La fàbrica Heikel, va contractar els dissenyadors bessons Walter i Siegfried Günther, per dissenyar un nou avió, oficialment un entrenador avançat civil, però en realitat es tractava d'un assaig per a un futur avió militar. Així sorgí l'<nowiki/>'''Heinkel He-49'', que va envolar-se per pimer cop el novembre de [[1932]]. El febrer de [[1933]], va sorgir l'''He-49b'', que comptava amb un fuselatge més llarg, i posteriorment l'''He-49c'', amb un motor millorat.''' El quart model, es va denominar ja ''Heinkel He-51'', i el maig de [[1933]] ja formava part de la ''Luftwaffe'' en la ''Mitteldeutsche Reklamestaffel, ''que després passaria a ser ''Jadggeschwader'' ([[esquadró]] de [[Caça (aviació)|caces]]), i més tard ''JG 132 “Richthofen” ''el [[1935]]. La producció en sèrie es va iniciar el juny de l'any [[1934]].<ref> Guerra Civil Espanyola – Aviación el Heinkel He-51 - [http://www.guerracivil1936.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=204&Itemid=120 (web)] </ref>

El biplà era de fet un sesquiplásesquiplà,<ref>{{Ref-web|url = http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0124064|títol = Sesquiplà|consulta = |llengua = català|data = }}</ref> d'estructura metàl·lica recoberta de tela, equipat amb un [[Motor de combustió interna|motor]] en V ''[[BMW]] VI 7,3'' de 12 cilindres, amb uns escapaments verticals laterals molt peculiars, connectat a una hèlix de dues pales, formant un conjunt tradicional i de gran fiabilitat.

*'''Pes sense càrrega''': 1460 kg,
*'''Pes amb càrrega:''' 1895 kg

*'''Velocitat màxima''': 330 km/h (a 5000 m),
*'''Velocitat mitjana''': 280 km/h

*'''Sostre''': 7700 m,
*'''Autonomia''': 570 km

*'''Armament''': 2 [[metralladores]] sincronitzades '''Rheinmtall MG 17''' de 7,95 mm al morro, i capacitat per a 6 bombes de 10 kg.

El 6 d'agost de [[1936]] van arribar 6 aparells del model ''He-51A'', juntament amb 20 ''[[Junkers Ju 52]]/3m'', al port de [[Cadis]], a bord d'un vaixell de càrrega alemany. Conformaven l'ajut de la [[Luftwaffe]] a les forces reaccionàries. Des d'un principi es va demostrar que eren uns avions més moderns i efectius dels que disposava l'exèrcit de la [[Segona República Espanyola|República]]. Es dedicaven principalment a escortar els bombarders [[Junkers Ju 52]] i [[Savoia-Marchetti SM.81]] fins al mes de setembre, quan van començar a batre's amb els nous avions republicans, els [[Polikarpov I-15]] “''Xato''” i [[Polikarpov I-16]] “''Mosca''”, que eren superiors en velocitat i maniobrabilitat. Fins i tot el futur as de la ''Luftwaffe'', el pilot ''[[Adolf Galland|Adolph Galland]]'' comandant del llavors esquadró de ''He-51'', anomenat ''3/J88'', no va obtenir cap victòria a Espanya. A partirDes d'aleshores, es van dedicar a donar suport a terra, amb noves tècniques d'aviació per part de ''[[Wolfram von Richthofen]]'' que va provar les seves teories de suport proper. Tot i que van patir nombroses pèrdues, 79 de les 135 unitats, va seguir operant durant tota la guerra, i a quan aquesta va acabar, 61 d'aquests aparells, van seguir en servei fins al [[1952]].<ref> Guerra Civil Española -Aviación [http://www.guerracivil1936.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=204&Itemid=120 el Heinkel He-51 - ] </ref>

Dins de la ''Luftwaffe'', aquests avions es van incorporar al servei el juliol de [[1934]], per substituir els '''Arado Ar 65''', però poc després van coexistir amb l''''Arado Ar 68''', atès que aviat es va veure que era un avió antiquat, per manca de velocitat. No obstant això, va restar en servei com a entrenador avançat fins al començament de la [[Segona Guerra Mundial]].