Diferència entre revisions de la pàgina «Grans Llacs d'Àfrica»

cap resum d'edició
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
[[Fitxer:Rift.svg|thumb|280px|Els Gransgrans Llacsllacs d'Àfrica i les dues vessants de la g[[Gran Vall del Rift|ran vall del Rift]].]]
[[Fitxer:GreatLakesAfrica.jpg|thumb|280px|right|Els Gransgrans Llacsllacs d'Àfrica i la costa est africana. Pot veure's l'[[Oceàoceà Índic]] a la dreta.]]
Els '''Gransgrans Llacsllacs d'Àfrica''', o simplement els '''Grans Llacs''', són un sistema de [[llac]]s localitzats a la part centreoriental de l'[[Àfrica]]. Orientat en sentit nord-sud, aquest conjunt lacustre ocupa la part meridional de la [[vall del Rift]]. Comprèn el llac Victòria, el tercer llac del món per la seva superfície. Els Grans Llacs africans són, de nord a sud:
 
* el [[llac Victòria]]
 
== La regió dels Grans Llacs ==
El terme '''''Grans Llacs''''' també fa referència a la regió al voltant d'aquests llacs. InclouenInclou els estats sobirans de [[Rwanda]], [[Burundi]] i [[Uganda]], igual com una part significativa de la [[República Democràtica del Congo]], [[Tanzània]] i [[Kenya]]. Normalment, no es considera que en formin part els estats riberencs del llac Malawi, ni tampoc [[Zàmbia]], a la riba sud del llac Tanganyika.
 
És una de les àrees més densament poblades del món, amb una població estimada de 107 milions d'habitants a la regió dels Grans Llacs. A causa de l'activitat volcànica que hi hagué en el passat, aquesta part de l'Àfrica conté una de les millors i més fèrtils terres de conreu del món. La seva altitud també li atorga un clima més aviat [[Clima temperat|temperat]], malgrat trobar-se a la ratlla de l'[[Línia equatorial|equador]]. Això fa que fos una zona lliure de malalties, on es va desenvolupar significativament la [[ramaderia]], especialment de [[ramaderia bovina|bovins]] i [[cabres]].
 
A causa de la densitat de població i la producció agrícola, la regió es va organitzar ja de bon començament en un seguit de petits estats. Les més poderoses d'aquestes monarquies foren Rwanda, Burundi, [[Buganda]] i [[Bunyoro]]. Fet únic a l'Àfrica subsahariana, els poders colonials hi van mantenir gairebé sempre les fronteres tradicionals.
 
Llargament cobejada a la recerca de les fonts del [[Nil]], la regió va desvetllar des d'antic l'interès dels europeus. Els primers a arribar-hi en un nombre important foren els [[missioners]], que no van acabar de reeixir en la conversió de la població local, però que, en canvi, van obrir la porta a la posterior colonització. El contacte cada vegada més sovintejat amb la resta del món va dur una sèrie d'[[epidèmia|epidèmies]] devastadores que van afectar tant la gent com el bestiar. Arran d'això, la població de la regió va disminuir de formamanera dramàtica, en algunes àrees en més d'un 60%. No es va arribar a la població de l'època precolonial fins a la [[dècada del 1950]].
 
Tot i que després de la independència dels diversos estats es considerava que la regió tenia un gran potencial, en els darrers anys s'ha vist sotraguejada per la guerra civil i una violència brutal, cosa que ha comportat una extrema pobresa de què només se n'han escapat Kenya i Tanzània.
20.993

modificacions