Diferència entre revisions de la pàgina «Transcripció dels jeroglífics»

cap resum d'edició
m (Ordena correcte)
 
==Qüestió fonètica==
El sistema d'escriptura dels [[jeroglífic]]s és conegut. No obstant això, encara que això pugui semblar contradictori, la manera com era pronunciada la llengua transcrita pels jeroglífics és difícil de reconstituir, perquè aquesta llengua no s'utilitza des de fa segles. Les úniques referències de què en disposem són:
* La llengua [[idioma copte|copta]], que deriva de l'antiga llengua egípcia;
* Els textos d'altres llengües, com el [[grec antic]], que citen, a vegades, noms o paraules egípcies;
* El [[Lingüística històrica|mètode comparatiu lingüístic]], que permet establir-hi possibilitats de pronunciació, en fonamentar concordances amb altres [[llengües afroasiàtiques]];
* El mateix sistema d'escriptura, mitjançant l'anàlisi de textos erronis, permet comprendre que si un signe ha estat confós amb un altre, és perquè tots dos denotaven fonemes pròxims.
 
Per tenir una idea de l'escassa fiabilitat de les cites gregues, només cal comparar la manera de transcriure el nom de la capital de la [[República Popular de la Xina|Xina]] {{IPA|[p ʰ eɪ t͡ɕiŋ]}} (''Pequín'') amb la [[romanització]] que utilitzen els mateixos xinesos (''Beijing''). Res no prova que les paraules emprades pels grecs fossin pronunciades a la manera egípcia. A més, tendien a adaptar-les al seu propi [[fonologia|sistema fonològic]], molt allunyat del dels egipcis. Així, molts termes egipcis corrents -com «faraó», «Wadjet», o els noms dels [[Llista de Déus egipcis|déus]]- provenen del [[llatí]] mitjançant els grecs. Podem imaginar-nos, aproximadament, com van poder ser deformats: de l'egipci al grec, del grec al llatí i, finalment, del llatí al català...
 
== Exemple de transcripció no científica ==
<div style="float:left; padding:10pt"> <hiero>-i-mn: * n-</hiero> </div> El nom del déu [[Amon|Ammó]] (vegeu jeroglífic) està compost per tres [[jeroglífic]]<nowiki/>s sobre els quals s'ha de comentar que es tracta de fonemes, elsles tres consonants: A, m, i n (cal indicar que aquest so ''A'', no existeix en català, i es considera una "consonant feble", probablement una "oclusiva glotal sorda" comparable a la ''hamza'' àrab; a més, aquest jeroglífic es transcriu com a ''i'' quan es troba a l'interior d'una paraula, i com a ''A'' o ''I'' quan n'està al principi).
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
<div style="float:left; padding:10pt"> <hiero>-i-mn: * n-</hiero> </div> El nom del déu [[Amon|Ammó]] (vegeu jeroglífic) està compost per tres [[jeroglífic]]<nowiki/>s sobre els quals s'ha de comentar que es tracta de fonemes, els tres consonants: A, m, i n (cal indicar que aquest so ''A'', no existeix en català, i es considera una "consonant feble", probablement una "oclusiva glotal sorda" comparable a la ''hamza'' àrab; a més, aquest jeroglífic es transcriu com a ''i'' quan es troba a l'interior d'una paraula, i com a ''A'' o ''I'' quan n'està al principi.
 
És evident que aquesta estructura de consonants és comparable a la d'arrel semítica, ja que no s'escrivia amb vocals. La col·locació d'aquestes vocals en l'arrel consonàntica s'anomena ''vocalització''. En l'escriptura jeroglífica, no hi ha aquesta vocalització, i això fa que només puguem reconstruir-la indirectament, i la substitució mateixa és més complicada per a les vocals que per a les consonants, ja que no són sempre clares. Per exemple, la ''i'' inicial s'hi estableix com una consonant feble, la pronunciació té poca incidència sobre la paraula i pot fer-se servir la vocal ''a'' (de la mateixa manera que l'[[alef|àlef]] del [[alfabet hebreu|hebreu]] o l'[[alif]] [[alfabet àrab|àrab]], que tenen la mateixa consonant i que van donar, a més, l'[[alfa]] del [[alfabet grec|grec]] pronunciada ''a''). Així, només hi quedaria l'estructura consonàntica, que es reduiria a ''mn''.
* '' ἰ '' per a l'oclusiva glotal sorda;
* '' i '' per oclusiva glotal sorda després d'una iod;
* '' i '' per a la'' ''iod pura (que es descompon en una successió de dues ''ii '', i és freqüent en l'[[escriptura jeroglífica]]).
 
En nombroses obres -i en certes enciclopèdies-, veiem escrites les dues formes d'oclusiva glotal sorda, ''ἰ '' i '' i'', de la mateixa manera: ''ἰr (i) ''(«fer»), ja que serà escrit ''ir (i) ''.
 
La consonant ''3 ''ha estat considerada durant molt de temps com oclusiva glotal sorda. No obstant això, investigacions més recents tendeixen a mostrar que és líquida, una ''l ''o una ''r '' vibrant.
Els signes ''d '' i '' d ''són probablement consonants emfàtiques (consulteu fonologia àrab).
 
Els símbols '' s''/''z ''i ''s''/''s '' s'utilitzen enparellatsemparellats. Un text que utilitzi ''z ''no utilitzarà pas ''s '', i viceversa. Quan un [[egiptòleg]] escriu ''Z3 '' correspon, doncs, al que un altre escriu com a'' S3''.
 
=== Convencions de lectura i d'escriptura ===
N'hi ha alguns convenis que cal conèixer. En primer lloc, convé assenyalar que les paraules egípcies mai no s'escriuen amb vocals: com hem vist, és un dels majors problemes de la transcripció. No obstant això, és habitual que es forci la vocalització, encara que no és possible determinar-la detalladament (la comparació amb el copte hi permet, però, alguns progressos) pronunciant ''3'', '' i'', ''ʿ '' i '' w '', respectivament, '' a'', '' i'', '' a ''(llarga), i '' o '' (de ''l '' o ''p'') després de les consonants. Aquest conveni, segurament, té sentit, perquè, en gran nombre de llengües afroasiàtiques, aquestes consonants també s'utilitzen per a denotar aquestes vocals (que després són ''mater lectionis''). Quan els fonemes ''i '' i ''w '' estan al costat d'altres semivocals,'' ''les pronunciem com a consonants en la posició inicial o mitjana, i com a vocals en els altres casos, alternant consonants i vocals. Per exemple, la paraula ''y3w '' serà llegida ''Yau, ''però ''yw3 '' serà ''IUA''. Quan una successió de consonants no té aquests signes, o estan en nombre insuficient, introduïm una ''i '' per facilitar-ne la pronunciació: ''nb.t '' «dama, senyora» podrà ser llegit '' nebet'', ''NFR'', «bell», ''nefer'', etc.
 
Finalment, hi ha tres signes auxiliars que s'utilitzen per a representar conceptes gramaticals i morfològics:
492

modificacions