Diferència entre revisions de la pàgina «IEEE-488»

37 octets eliminats ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
m (→‎Història de GPIB: ortografia (intitute -> Institute))
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
{{Fitxa de connector
|name = IEEE-488/HP-IB/GPIB
El IEEE-488 permet que fins a 15 dispositius intel·ligents comparteixin un simple bus paral·lel de 8 bits, mijançant connexió en cadena, amb el dispositiu més lent determinant la velocitat de transferència. La maxima velocitat de transmissió està sobre 1 Mbps en l'estàndard original i en 8 Mbps amb IEEE-488.1-2003 (HS-488).
 
Les 16 línies que componen el bus estan agrupades en tres grups d'acord amb les seves funcions: 8 de bus de dades, 3 de bus de control de transferència de dades i 5 de bus general. Algunes d'elles tenen retorns de corrents comúcomunes i altres tenen un retorn propi, el que provoca un augment del nombre de línies totals (8 masses).
 
El Bus d'Interfaç de Propòsit General (GPIB) és un estàndard de la indústria publicat per l'Institute of Electrical and Electronic Engineers (IEEE) com a Estàndard 488 ANSI/IEEE. GPIB defineix les especificacions elèctriques, mecàniques, funcionals i de software d'un sistema d'interfície per connectar PC's a instruments programables.
 
== Història de GPIB==
El GPIB original va ser creat a finals de 1960 per Hewlett-Packard (on el van anomenar HP-IB) per connectar i controlar instruments programables fabricats per Hewlett-Packard. Amb la introducció de controladors digitals i equip de proves programables, va sorgir la necessitat d'una interfaz estàndard i d'alta velocitat per establir comunicació entre instruments i controladors de diferents proveidors. El 1975, l'Institute of Electrical Electronic Engineers (IEEE) va publicar l'estàndard ANSI/IEEE 488-1975, interfície standard digital per instruments programables IEEE. El 1975 va ser revisat per aclarir editorials i agregar anexosannexos. El bus s'utilitza actualment en tot el món i es coneix amb els noms de:
* Bus d'Interfaç d'ús General (GPIB)
* Bus d'interfície Hewlett-Packard (HP-IB)
 
== Aplicacions==
Al principi, els dissenyadors d'HP no van planejar l'IEEE-488 com un estàndard d’interfície de perifèrics per a ordinadors de propòsit general. A 1977 la família Commodore PET / CBM d'ordinadors educatius / domèstics / personals connectaven les seves unitats de disc, impressores, mòdems, etc., mitjançant el bus IEEE-488. Tots els equips de 8 bits posteriors de Commodore l'{{què}} VIC-20 l'Commodore 128, Utilitzen un bus serial IEEE-488 propietari (també anomenat bus serial Commodore) Per als seus perifèrics, amb connectors DIN-6 En lloc dels resistents connectors HP-IB o un connector de vora de targeta a la placa mare (per als ordinadors PET). En ell els dispositius connectats a l'ordinador parlaven (talking) Ii escoltavaescoltaven (listening) Lesles línies per realitzar les seves tasques. Els ordinadors d'HP també han usat aquest bus amb un protocol anomenat CS-80.
Hewlett-Packard i Tektronix també van usar el IEEE-488 com a interfície de perifèrics per connectar unitats de disc, Unitats de cinta, impressores, plotters, etc. a les seves estacions de treball i als miniordinadors HP 3.000. Mentre que la velocitat del bus s’incrementava a 10 MB per a aquests usos, la manca d’un protocol de comandaments estàndard va limitar els desenvolupaments de tercers i la interoperabilitat, i posteriorment, estàndards oberts més ràpids com SCSI van acabar superant a IEEE-488 per a la connexió de perifèrics.
A més, algunes de les calculadores / ordinadors avançats d'HP a la dècada de 1980, com les sèries HP-41 i HP-71, Podenpoden treballar amb diversos instruments mitjançant una interfície HP-IB opcional. La interfície pot connectar-se a la calculadora mitjançant un mòdul opcional HP-IL.
 
== Vegeu també ==
492

modificacions