Diferència entre revisions de la pàgina «Sanejament urbà»

36 octets eliminats ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
m (Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.)
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
[[Fitxer:Couverture assainissement.png|thumb|360px|Proporció de zones urbanitzades amb clavegueram bàsic al món. Situació a l'any 2002]]
El [[medi ambient]] té influència decisiva sobre el benestar i la salut de la població. El sanejament del medi ambient de les grans ciutats, és a dir, el del mitjà urbà on resideix l'home contemporani, és motiu de l'estudi de les [[instal·lacions sanitàries]].
 
Els beneficis derivats de les obres de sanejament, efectuades a cada país, estan registrats estadísticament mitjançant un notable descens de la taxa de mortalitat amb l'habilitació dels serveis d'[[aigua potable]] i els [[desguassos cloacals]].
 
El '''Sanejament urbà''' ha de resoldre el subministrament d'[[potabilització|aigua potable]] a la població; atendre l'evacuació de les aigües servides; les de pluges i l'eliminació de les escombraries. Afronta també la protecció del [[medi ambient]]:
 
== Ressenya històrica ==
Els antecedents històrics de l'evacuació de líquids cloacals de les grans poblacions data de molt antic, per exemple: a l'antiga ciutat [[Índia]] de [[Mohenjo-Daro]] es va construir un complex sistema de sanejament urbà que s'estima va existir entre els anys 2154 i [[1864 aC]] (Morris, 1979), on esmenta "... l'alta qualitat de les instal·lacions sanitàries de Mohenjo-Daro podria ser l'enveja a moltes parts del món actual. Són reflex d'un considerable nivell de vida associat a una supervisió comunal evidentment gelosa de les seves funcions. Les cases de vegades tenien un [[lavabo]] en planta baixa o en la planta pis, proveït dels corresponents [[desguassos]] i [[baixants]], que al seu torn desembocaven als [[claveguerons]] principals... ", a més, s'estima que la ciutat tenia prop de 35.000 habitants. També hi ha obres d'aquest tipus a [[Bagdad]] i a [[Egipte]]. Les més importants són les grans [[Cloaca Maxima]] que encara es conserven en funcionament a la ciutat de [[Roma]] i daten del [[340 aC]].
 
Lluny de perfeccionar-los, els pobles que els succeïren només van usar procediments inadequats d'evacuació que van perdurar fins a finals del [[segle XIX]], amb les conseqüències de grans epidèmies. De nou, el 1805 es construí la primera ''Cloaca Maxima'' a [[Nova York]]; el 1833 la de [[París]]; el [[1848]] la de [[Londres]] i el [[1874]] a [[1905]] el sistema de clavegueres de [[Buenos Aires]], per citar-ne alguns.
 
La infraestructura sanitària o de sanejament: són les obres o instal·lacions que tenen per objecte dotar una població d'[[potabilització|aigua potable]], allunyar les [[aigües servides]] i facilitar l'evacuació de les [[aigües pluvials]].
* de desguassos cloacals: xarxes col·lectores; clavegueres màximes; instal·lacions de bombatge; establiments de depuració.
 
* de desguàs pluvial.: boques de tempesta; conductes pluvials o pluvioductospluvioductes.
 
== Característiques en zones urbanes i rurals ==
L'aigua corrent se subministra a la xarxa de distribució per mitjà de tancs elevats que actuen de reserva i alhora fan de reguladors de pressió; també per bombatge directe des de cisternes o dipòsits subterranis d'emmagatzemament.
 
L'evacuació dels líquids sobrants o residuals, a les zones urbanitzades es resol amb xarxes col·lectores, que s'enllacen a canonades de major diàmetre que descarreguen a les clavegueres denominades màximes, o grans emissaris, que condueixen aquests líquids lluny dels poblats a llocs apropiats de vertitd'abocament o a les plantes de tractament o depuració.
 
Anteriorment els líquids pluvials s'eliminaven en forma conjunta amb els cloacals (sistema unitari). En l'actualitat se segueix la pràctica d'efectuar-lo separadament mitjançant una xarxa independent de clavegueram (sistema separativoseparatiu).
 
Les aigües de pluja circulen per les cunetes de les calçades o paviments fins als claveguerons o boques de tempesta, que es connecten als conductes pluvials o pluvioductes, que corren sota el nivell d'aquells i constitueixen el seu curs de desguàs cap als rierols, canals o rius.
On no és possible obtenir aigua subterrània, s'utilitza l'aigua superficial de rius, rierols i llacs, en la mesura que resultin aptes per al consum, ja que de no ser així haurien de ser potabilitzades mitjançant procediments adequats. En altres casos s'utilitza l'aigua de pluges, emprant el primitiu procediment d'emmagatzemar-la en recipients, coneguts com a [[aljub|aljubs]] o en [[cisterna|cisternes]].
 
Per la sevaD'altra partbanda, l'eliminació de les [[aigües servides]] es resol per mitjà de sistemes depuratius especials com per exemple: pous absorbents, amb la interposició, o sense, de cambres sèptiques, rases depuradores, [[Tancs Imhoff]] (cambres digestorsdigestores), sistemes de percolat, "piletes" d'estabilització, entre molts altres sistemes.
 
== Bibliografia ==
492

modificacions