Detenció provisional: diferència entre les revisions

Ans al contrari de la reclusió penal, comunament coneguda com empresonament, la durada de la detenció provisional no és determinada ''[[a priori]],'' i s'acaba normalment al moment de la sentència jurídica al procès de fons, quan un jutge decideix la llibertat provisional (sovint en imposar a l'imputat certes condicions o el pagament d'una fiança) o quan s'ha exhaurit la durada màxima determinada per la llei.{{sfn|Ley de Enjuiciamiento Criminal | 2014| loc= art. 504}} Tot i aixóaixò, segons l'article 6 de la [[Convenció Europea de Drets Humans]], tothom té dret a un judici just en un «termini raonable» i no es pot abusar de presó provisional.<ref>{{ref-publicació |cognom= Consell d'Europa |enllaçautor= Consell d'Europa|article= Convention de sauvegarde des Droits de l'Homme et des Libertés fondamentales telle qu'amendée par les Protocoles n° 11 et n° 14 |url=http://conventions.coe.int/Treaty/fr/Treaties/Html/005.htm |format= html |llengua=francès |consulta= 2 de maig del 2015|publicació= |data= {{data inici|1950|11|4}}, esmenat el {{data inici|1998|11|1}}, |pàgina= |citació= |ref= }}</ref> De vegades és precedida per una [[detenció preventiva]], una mesura administrativa sense procés i de curta durada (màxim 72 hores a Espanya, excepte al cas de terrorisme o de bandes armades), durant la qual la polícia i el jutge d'instrucció poden col·lectar els arguments que condueixen segons el cas, a una alliberació total, o una llibertat amb càrrecs o una detenció provisional, en aquest dos casos sempre després un procediment jurídic al qual s'han de respectar les drets de la defensa de l'imputat.