Diferència entre revisions de la pàgina «Leon Battista Alberti»

m
Corregit: estan considerats > són considerats
(fixing death date: 20 April was a mistake in English Wikipedia. 25 April is in Britannica.)
m (Corregit: estan considerats > són considerats)
Després de la mort del seu pare el [[1421]], Alberti tingué fortes diferències amb la família, amb l'afegit de problemes econòmics. Aquesta situació l'impulsà a prendre els vots religiosos, per començar la carrera eclesiàstica. El [[1431]] es convertí en secretari del patriarca de Grado ([[Gorizia]]), el [[1432]] es traslladà a [[Roma]], on fou nomenat "abreviador apostòlic" (el seu paper era rubricar els "breus apostòlics", les disposicions papals enviades als bisbes). Durant 34 anys treballà com abreviador, visquent entre [[Roma]], [[Ferrara]], [[Bolònia]], [[Florència]], [[Màntua]] i [[Rimini]].
 
El [[1433]] Alberti començà a redactar quatre llibres en llengua [[vulgar]], l'italià de l'època parlat a la regió [[toscana]]: els ''Llibres de la Família'', que estansón considerats com la seva obra mestra, i que finalitzà el [[1441]]. Reprodueixen un diàleg [[apòcrif]] que tingué lloc a [[Pàdua]] el [[1421]]. En el debat hi participen diversos membres de la família Alberti, personatges reals. S'hi enfrenten dues visions oposades: d'una banda hi apareix la mentalitat emergent, [[burgesia|burgesa]] i [[modern]]a, i de l'altra la [[tradició]], una mentalitat [[clàssic]]a unida al passat. L'anàlisi del llibre és una visió dels principals aspectes de la vida social de l'època; el matrimoni, la família, l'educació, la gestió econòmica de la família, i les relacions socials.
 
Tot i haver escrit nombrosos textos en [[llatí]], llengua a la qual li reconeixia un gran valor cultural i unes qualitats expresives superiors, Alberti fou un fervent defensor de la llengua vulgar, ja que la considerava més adequada a les exigències d'una societat naixent en permanent transformació. L'experiència del ''Certame coronario'', una competició de [[poesia]] dedicada al tema de l'amistat, que tingué lloc a [[Florència]] el [[1441]], serví com a confirmació de la importànciai valor de la llengua vulgar. A la idea d'aquest concurs cal atribuir-li les proves de diverses líriques desenvolupades per Alberti, recollides i publicades successivament amb el títol de ''Rimes'', gairebé totes amb temàtica amorosa, però molt originals i innovadores tant en l'estil como en la [[mètrica (poesia)|mètrica]]. Es tracta d'un dels primers exemples en la literatura italiana del recurs a una [[mètrica (poesia)|mètrica]] "bàrbara".
1.154.433

modificacions