Mzab: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: i un altra > i una altra
Línia 44:
Mzab no s'esmenta abans de la conquesta àrab. Quan van arribar al Magrib, els [[ibadites]] i [[kharigites]] que fugien de les persecucions [[omeies]] es van establir al [[Djebel Nafusa|Djebal Nafusa]] i van convertir aviat a l'islam les tribus [[berber]]s de la vall del Mzab que nomaditzaven en una àmplia zona fins a [[Tahart]], on es va establir el regne dels [[rustàmides]]. El [[909]], el darrer imam [[rustàmides|rustàmida]] es va haver de refugiar a [[Isedraten]] (Sedrata), una confederació de ksurs fundada al final del [[segle VII]] a la part sud de la regió de la moderna d'[[Ouargla]] (Wargla abans Wargilan). El territori estava al límit entre el nord i el desert i s'hi comerciava en [[or]], [[esclau]]s, [[cereal]]s, [[cuiro]], [[dàtil]]s i altres productes. Els ibadites van acabar fundant, al segle següent, sobretot mercès als Banu Musab locals, un petit estat. L'Atef es va fundar el 1012, Bou Noura el 1046, Beni Isguen (Ar Tisjen) el 1048 o 1053 i Ghadaïa el 1053 o 1085. De Melika (At Amlisht), no es coneix la data, però fou vers la meitat del segle. El 1075, destruïda Isedraten, els habitants van poblar una part el Mzab i l'altra part Ouargla. Al segle XIV, va passar a dependre dels [[abdalwadites]], fins al final de la dinastia al segle XVI.
 
Amb els segles, l'expansió demogràfica va obligar a fundar-hi nous establiments i, el 1630, es va fundar Lagrara (Guerrara) i el 1679 Barriane. El 1853, per un tractat, es va establir el protectorat francès que garantia l'autonomia, però la regió fou annexionada el 1882; les normes administratives vigents no es van conservar, però bàsicament eren dues ''djamaa'' o assembles per població, una per als afers administratius i ununa altra per a la justícia.
 
El 1896, la població de les cinc ciutats originals s'estimava en 18.892 habitants i, el 1954, en 25.541 habitants. Va pujar fins a 46.530 el 1966, quan a la resta de pobles hi vivien 40.975 habitants. La província de Ghardaïa tenia el 1987 216.140 habitants, i la població de Guerrarra era de 35.351 habitants i la de Berriane de 21.361. Les cinc ciutats (avui pràcticament unides, excepte El Ateuf, una mica separada) tenien la següent població: