Diferència entre revisions de la pàgina «Copons de Llor»

18 octets eliminats ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: participar a la > participar en la)
{{FVA|data=novembre de 2012}}
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
'''Copons de Llor''' és un [[llinatge]] [[Catalans|català]] amb orígens a la [[Baixa edat mitjana]] que tingué una importància creixent a l'[[edat moderna]]. Els membres del llinatge participaren en les tensions internes del [[Principat de Catalunya]]. Els seus noms apareixen a les diferents corts celebrades al llarg dels segles, per exemple a les [[Corts de Barcelona (1519)]].<ref name="Roca1983">{{ref-llibre|autor=Francisco José Morales Roca|títol=Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII(1599-1713)|url=http://books.google.com/books?id=qmJKsFkxcMsC&pg=PA203|consulta=25 April 2012|any=1983|editorial=Ediciones Hidalguia|isbn=978-84-00-05398-7|pàgines=203–}}</ref>
 
== Integrants del llinatge ==
===Jaime de Copons===
[[Jaime de Copons]], 3r Senyor de Copons, va tenir per fill segon a Don [[Pere de Copons]], que va casar-se en [[1266]] amb [[Sibil·la de Rajadell]], Senyora de Llor, que va ser filla de [[Berenguer de Rajadell]], i neboda de [[Guillermo Rajadell]], quequi li va fer donació del [[castell de Llor]] al [[febrer]] de [[1266]]. Don Pere de Copons va estar en la [[conquesta de Menorca]] en [[1286]]. Va tenir per fill i successor a Don Berenguer.<ref name="">[http://www.fundacionoguera.com/libros/55%20LA%20MITJANA%20NOBLESA%20CATALANA%20net%20reduit%20mda%20psw.pdf LA MITJANA NOBLESA CATALANA, pàg, 62]</ref>
 
===Berenguer de Copons i Rejadell===
[[Berenguer de Copons i Rejadell]], Senyor de Llor, va participar en la [[conquesta de Sardenya]] amb l'Infant [[Alfons d'Aragó]], i després en la guerra de Sicília, amb l'Infant [[Martí d'Aragó]] i el seu cosí Pedro-Ramón cinquè Senyor de Copons. El [[1411]] era [[cavaller de la Melsa]] o de l'[[Estament militar de Catalunya]]. El [[1386]] es va casar amb [[Sibil·la de Monsonís i Marlés]] (filla de Don Guillem), i després ena les segones núpcies amb madona Violant. El seu fill Berenguer fou l'hereu, i del segon matrimoni tingué Hug que va ser Senyor de la Manresana.
 
===Berenguer de Copons i Monsonís===
Berenguer (2.0) de Copons i Monsonís Senyor de Llor fou el 6è Senyor de Copons per haver-lo heretat del primer germà del seu pare Pere-Ramon de Copons, 5è Senyor de Copons mort sense descendència, segons el testament d'aquest de 1429. Va ser cavaller de l'Estament militar de Catalunya en 1411. Va casar-se en 1379 amb Na Violant de Messina i Destorrent, filla segona de Don Joan Senyor de la Manresana y de Banca de qui no va tenir fills. Va casar-se per segona vegada amb Leonor d'Alentorn, amb qui va tenir 1r a Don Joan que el va succeir a Copons i 2n a Don Berenguer que va ser Senyor de Llor, que es tractarà a part.
 
===Joan de Copons i Alentorn===
 
===Ramon de Copons i Gibert===
Ramón de Copons i Gibert 8è Senyor de Copons, etc. Va obtenir del Rei Don Joan II d'Aragó, en 1474, donacions de les jurisdiccions de Copons i Durbán. Va casar-se en 1462, amb Violen-te de Calders i Claret, filla de Don Francisco Senyor de Santa Fe, de qui va tenir 1r a Don Ramón que el va succeir, i 2n a Na. Lluisa, que va ser esposa de Don Anton-Joan de Vilaplana, doncell de Cervera, 3r Fra Hug, que va ser cavaller de Sant Joan i Comendador de Torres de Segre, qui va tenir de Angelina Borrasana, al fill natural Don Galcerà de Copons, fundador de la causa Pía de Copons; que no va tenir descendents<ref group="nb">Aquest (Don Galcerà de Copons) pel seu testament de [[22 de juny]] de [[1607]] va fundar una Casa-Pía, per a dotar donzelles del seu llinatge, nomenant Administradors als seus parents, 1r Don Dalmaci de Copons Bartomeu Senyor del Bullidor 2n a Don Jerònim de Copons Barthomeu Senyor de Moya, 3r Don Francesc de Miquel i Pol, de Vilafranca (espòs de Jerònima de Copons i Maiol). 4.t El Senyor de Llor i 5è don Lluis de Miquel i Pol, de Barcelona. Tots els quals en 1865, van quedar reduïts a la Marquesa de Moya, que guardava els fons (successora dels Bullidor i Moya), després a nom d'aquesta el Comte de Solterra. El Sr, Duc d'Almenara Alta (successor dels Miquel de Barcelona) i el Marquès de Blondell (successor dels Miquel de Vilafranca).</ref> 4t Don Dalmau que no va tenir successió.
4t Don Dalmau que no va tenir successió.
 
===Ramon de Copons i Calders===
Ramón de Copons i Calders, 9è Senyor de Copons, Durban, etc. Va casar-se en 1489 amb Rafaela d'Hospital, filla de Francisco i Brígida de la qual no va tenir fills; i altra vegada cases casà amb Na María de Oluja filla del Senyor de la Cardosa de qui va tenir un fill pòstum, anomenat Joan, que va viure o no va viure.
 
Un dia, pel motiu del qual es va suscitar llarg plet sobre la successió dels béns i feu de Copons. Don Ramón havia atorgat testament en 4 de maig de 1536, nomenant hereu al fill que deixés, que com s'ha dit va ser el Don Joan de Copons i Oluja, anomenat el "Pòstum", que no va arribar a heretar. La més pròxima hereva era dona Lluïsa de Copons Calders, casada amb Don Joan-Anton de Vilaplana donzell de Cervera. Aquests van ser pares de Lluís Vilaplana i Copons, casat el 1512 amb Na Antiga Artigas, i van ser pares d'altrede LluisLluís de Vilaplana i Artigas, quequi va seguir el plet per Copons, però va morir sense fills, sota testament de 1576, nomenant un altre parent més remot dels Vilaplana, que deien que gens tenia a veure amb la família Copons.
 
La veritat és que segons el plet que va seguir, Don Joan-Anton de Vilaplana i Na Lluisa de Copons, van tenir un segon fill anomenat Don Antonio de Vilaplana i Copons que va anar a viure a Perpinyà, i va ser pare de 1r. Joan Ginés, i aquest de Don Antonio, que va ser Carlán de Copons en 1593, i aquest va ser pare d'altre Anton, Carlà de Copons el 1636, que va ser pare de Na Joana Vilaplana i Descamps, que va vendre el castell en 1667 a Don José de Camprodon, qui va obtenir investidura. Aquest senyor era de la casa dels Barons de Prullans, de la qual són successors els senyors Marquesos de Monistrol. El castell està arruïnat.
 
== Notes ==
 
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|autor=Francisco José Morales Roca|títol=Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII(1599-1713)|url=http://books.google.com/books?id=qmJKsFkxcMsC&pg=PA203|consulta=25 April 2012|any=1983|editorial=Ediciones Hidalguia|isbn=978-84-00-05398-7|pàgines=203–}}.
*{{ref-llibre|autor=E. Mitjana de las Doblas|títol=Casas Solariegas: La casa de Copons|url=http://books.google.com/books?id=uMZvQwAACAAJ|consulta=25 April 2012|any=1948|editorial=Thomas}}
 
492

modificacions