Tolerància de fabricació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m puntuació després de referència |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Tolerància de fabricació''' és el límit permissible o límits de variació en:▼
▲'''Tolerància de fabricació''' és el límit permissible o límits de variació en
# una [[dimensió]] física
# una [[magnitud física|propietat]] física o mesura d'un material, objecte fabricat, sistema o servei
# altres valors mesurats (com temperatura, humitat, etc.)
# en [[enginyeria]] i [[seguretat]], una [[distància]] física o espai (tolerància), com en un [[camió]], [[tren]] o [[vaixell]] sota un [[pont]] així com un tren en un [[túnel]] (vegi [[calibre d'estructura]] i [[calibre de càrrega]])
# en [[enginyeria mecànica]] la tolerància de component mecànica entre un pern i una [[rosca]] o un forat, etc.
Linha 11 ⟶ 10:
A una variació més enllà de la tolerància (per exemple, una temperatura massa calenta o massa freda) se'n diu no conforme, rebutjada o excedint la tolerància. Si la tolerància és massa restrictiva, pot ocasionar que la majoria dels objectes fabricats per això siguin rebutjats, la qual cosa es diu que és intolerant.
La tolerància es pot especificar com un factor o percentatge del valor nominal, una màxima desviació d'un valor nominal, un interval explícit de valors permesos, ser especificada en una anotació o quedar definida per la precisió numèrica del valor nominal. La tolerància pot ser simètrica, com per exemple 40±0
És sovint desitjable especificar la tolerància possible més gran mentre mantingui funcionalitat pròpia. Com ''més proper'' o ''més estanc'' les toleràncies són més difícil i per això més costoses d'aconseguir. Al contrari, ''més gran'' o ''més balder'', les toleràncies poden afectar significativament l'operació de la peça.
Linha 29 ⟶ 28:
[[Genichi Taguchi]] i altres han suggerit que la tolerància tradicional a dues bandes és anàloga als "pals de porteria" en un joc de futbol: implica que totes les dades dins d'aquelles toleràncies són igualment acceptables. L'alternativa és que el millor producte té un càlcul que dóna precisament en el blanc. Hi ha una pèrdua creixent que és una funció de la desviació o variabilitat del valor d'objectiu de qualsevol paràmetre de disseny. Com més gran sigui la desviació de l'objectiu, més gran és la pèrdua. Això es descriu com la [[Funció de pèrdua de Taguchi]] o "funció de pèrdua de qualitat", i és el principi clau d'un sistema alternatiu anomenat "inertial tolerancing".
== Tolerància de component Mecànica ==
Linha 42 ⟶ 41:
* '''Grau d'Interval de Tolerància''': és una mesura estandarditzada de la diferència ''màxima'' entre un component i la mida bàsica (explicat més avall).
Per exemple, si es pretén tenir amb un eix de diàmetre nominal de 10 [[mm]] un lliscament dins d'un forat, l'eix es podria especificar amb una tolerància d'interval des de 9.964 a 10 mm (és a dir, una desviació fonamental de zero, però una desviació inferior de 0
Quan no es proporcionen més toleràncies, la indústria de [[mecanitzat]] utilitza les següents '''toleràncies estàndards''':<ref>2, 3 i 4 xifres decimals citats de la pàgina 29 de "Pràctiques de Màquines Eina", 6a edició, per R.R.; Kibbe, J.E.; Neely, R.O.; Meyer & W.T.; White, Isbn 0-13-270232-0, 2a impressió, copyright 1999, 1995, 1991, 1987, 1982 i 1979 per Prentice Hall.<br/></ref><ref>Segons Chris McCauley, Editor-In-Chief del [[Manual]] de la [[Maquinària]] de Premsa Industrial: '''Tolerància Estàndard''' "...''sembla no originar-se amb cap de les edicions recents (24-28) del MANUAL DE MAQUINÀRIA, encara que aquelles toleràncies poden haver estat esmentades a algun lloc en una de les moltes edicions velles del Manual.'' " (4/24/2009 8:47 Sóc) </ref>
Linha 48 ⟶ 47:
{| border="0"
|-
|style="padding-left:2em;"|1 xifra decimal || (.x): || ±0
|-
|style="padding-left:2em;"|2 xifres decimals || (.0x): || ±0
|-
|style="padding-left:2em;"|3 xifres decimals || (.00x): || ±0
|-
|style="padding-left:2em;"|4 xifres decimals || (.000x): || ±0
|}
=== Graus d'intervals de tolerància ===
En un disseny de components mecànics, s'utilitza sovint un sistema de toleràncies estandarditzades anomenava '''graus d'Interval de Tolerància'''. Les toleràncies estàndards (mida) es divideixen en dues categories: forat i eix. S'etiqueten amb una lletra (majúscules per a forats i minúscules per a eixos) i un número. Per exemple: H7 (eix) i h7 (forat). H7/h6 és una tolerància estàndard molt comuna que dóna un ajust bastant estanc, però no al nivell que no pugui entrar
Una anàlisi d'ajust per a [[inferència estadística]] és també extremadament útil, ja que indica la freqüència (o probabilitat) de parts que encaixin pròpiament.
|