Diferència entre revisions de la pàgina «Tolerància de fabricació»

cap resum d'edició
m (puntuació després de referència)
'''Tolerància de fabricació''' és el límit permissible o límits de variació en:
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
'''Tolerància de fabricació''' és el límit permissible o límits de variació en
# una [[dimensió]] física
# una [[magnitud física|propietat]] física o mesura d'un material, objecte fabricat, sistema o servei
# altres valors mesurats (com temperatura, humitat, etc.).
# en [[enginyeria]] i [[seguretat]], una [[distància]] física o espai (tolerància), com en un [[camió]], [[tren]] o [[vaixell]] sota un [[pont]] així com un tren en un [[túnel]] (vegi [[calibre d'estructura]] i [[calibre de càrrega]]).
# en [[enginyeria mecànica]] la tolerància de component mecànica entre un pern i una [[rosca]] o un forat, etc.
 
A una variació més enllà de la tolerància (per exemple, una temperatura massa calenta o massa freda) se'n diu no conforme, rebutjada o excedint la tolerància. Si la tolerància és massa restrictiva, pot ocasionar que la majoria dels objectes fabricats per això siguin rebutjats, la qual cosa es diu que és intolerant.
 
La tolerància es pot especificar com un factor o percentatge del valor nominal, una màxima desviació d'un valor nominal, un interval explícit de valors permesos, ser especificada en una anotació o quedar definida per la precisió numèrica del valor nominal. La tolerància pot ser simètrica, com per exemple 40±0.,1, o asimètrica, com 40+0.,2/−0.,1.
 
És sovint desitjable especificar la tolerància possible més gran mentre mantingui funcionalitat pròpia. Com ''més proper'' o ''més estanc'' les toleràncies són més difícil i per això més costoses d'aconseguir. Al contrari, ''més gran'' o ''més balder'', les toleràncies poden afectar significativament l'operació de la peça.
[[Genichi Taguchi]] i altres han suggerit que la tolerància tradicional a dues bandes és anàloga als "pals de porteria" en un joc de futbol: implica que totes les dades dins d'aquelles toleràncies són igualment acceptables. L'alternativa és que el millor producte té un càlcul que dóna precisament en el blanc. Hi ha una pèrdua creixent que és una funció de la desviació o variabilitat del valor d'objectiu de qualsevol paràmetre de disseny. Com més gran sigui la desviació de l'objectiu, més gran és la pèrdua. Això es descriu com la [[Funció de pèrdua de Taguchi]] o "funció de pèrdua de qualitat", i és el principi clau d'un sistema alternatiu anomenat "inertial tolerancing".
 
ResearchLa andinvestigació developmenti workel conducteddesenvolupament bydel treball realitzat per M. Pillet andi els seus colleaguescompanys<ref>Pillet M., Adragna P-A., Germain F., Inertial Tolerancing: "The Sorting Problem", Journal of Machine Engineering : Manufacturing Accuracy Increasing Problems, optimization, Vol. 6, No. 1, 2006, pp. 95-102.</ref> atha theestat Savoyadoptat Universityen hasla resulted in industry-specificindústria adoptionespecífica.<ref>[http://biblion.epfl.ch/EPFL/theses/2007/3825/3825_abs.pdf Thesis Quality Control and Inertial Tolerancing in the watchmaking industry, in french]</ref> RecentlyActualment, thela publishingpublicació ofde thela Frenchnorma standardfrancesa NFX 04-008 hasha allowedpermès furtheruna considerationconsideració bymés thegran per la comunitat manufacturingde communityfabricació.
 
== Tolerància de component Mecànica ==
* '''Grau d'Interval de Tolerància''': és una mesura estandarditzada de la diferència ''màxima'' entre un component i la mida bàsica (explicat més avall).
 
Per exemple, si es pretén tenir amb un eix de diàmetre nominal de 10 [[mm]] un lliscament dins d'un forat, l'eix es podria especificar amb una tolerància d'interval des de 9.964 a 10 mm (és a dir, una desviació fonamental de zero, però una desviació inferior de 0.,036 mm) i el forat podria ser especificat amb una tolerància d'interval des de 10.,04 mm fins a 10.076 mm (desviació fonamental de 0.,04 mm i desviació superior de 0.,076 mm). Això proporcionaria un atac de neteja de a algun lloc entre 0.,04 mm (eix més gran ajustat en el forat més petit, anomenat la "màxima condició material") i 0.,112 mm (eix més petit dins el forat més gran). En aquest cas la mida de l'interval de tolerància, tant per l'eix com pel forat, s'escull per tal que sigui el mateix (0.,036 mm), significant que els dos components tindran el mateix grau de d'Interval de Tolerància.
 
Quan no es proporcionen més toleràncies, la indústria de [[mecanitzat]] utilitza les següents '''toleràncies estàndards''':<ref>2, 3 i 4 xifres decimals citats de la pàgina 29 de "Pràctiques de Màquines Eina", 6a edició, per R.R.; Kibbe, J.E.; Neely, R.O.; Meyer & W.T.; White, Isbn 0-13-270232-0, 2a impressió, copyright 1999, 1995, 1991, 1987, 1982 i 1979 per Prentice Hall.<br/></ref><ref>Segons Chris McCauley, Editor-In-Chief del [[Manual]] de la [[Maquinària]] de Premsa Industrial: '''Tolerància Estàndard''' "...''sembla no originar-se amb cap de les edicions recents (24-28) del MANUAL DE MAQUINÀRIA, encara que aquelles toleràncies poden haver estat esmentades a algun lloc en una de les moltes edicions velles del Manual.'' " (4/24/2009 8:47 Sóc) </ref>
{| border="0"
|-
|style="padding-left:2em;"|1 xifra decimal || (.x): || ±0.,2
|-
|style="padding-left:2em;"|2 xifres decimals || (.0x): || ±0.,01
|-
|style="padding-left:2em;"|3 xifres decimals || (.00x): || ±0.,005
|-
|style="padding-left:2em;"|4 xifres decimals || (.000x): || ±0.,0005
|}
 
=== Graus d'intervals de tolerància ===
En un disseny de components mecànics, s'utilitza sovint un sistema de toleràncies estandarditzades anomenava '''graus d'Interval de Tolerància'''. Les toleràncies estàndards (mida) es divideixen en dues categories: forat i eix. S'etiqueten amb una lletra (majúscules per a forats i minúscules per a eixos) i un número. Per exemple: H7 (eix) i h7 (forat). H7/h6 és una tolerància estàndard molt comuna que dóna un ajust bastant estanc, però no al nivell que no pugui entrar lel'ixeix al forat, o girar l'eix dins el forat. Les toleràncies funcionen de tal manera que un forat H7 significa que el forat s'hauria erfet una mica més gran que la dimensió de base (en aquest cas per a un ajust Iso 10+0.,015−0, que significa que pugui ser fins a 0.,015 mm més gran que la dimensió de base i 0 mm més petit). El valor gran/petit depèn en la dimensió de base. Per a un eix de la mateixa mida h6 significaria 10+0−0.,009, que és el contrari de H7.<ref>Aquest mètode de toleràncies estàndards també es coneix com a Límits i Ajustos i es pot trobar dins [http://www.iso.org/iso/iso_catalogue/catalogue_ics/catalogue_detail_ics.htm?csnumber=45975&Ics1=17&Ics2=40&Ics3=10 286-1:2010 Iso (Link al catàleg Iso)].</ref>
 
Una anàlisi d'ajust per a [[inferència estadística]] és també extremadament útil, ja que indica la freqüència (o probabilitat) de parts que encaixin pròpiament.
492

modificacions