Diferència entre revisions de la pàgina «KV17»

32 octets eliminats ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
{{Tomba Reial Egípcia
|Nom = KV17
== La tomba a l'[[Antic Egipte]] ==
Començada a construir pel propi Seti I i segurament acabada pel seu fill i hereu [[Ramsès II]] cap al 1278 aC, la tomba va servir provisionalment d'amagatall de mòmies reials (incloses les de [[Ramsès I]], el pare de Seti I, i Ramsès II) durant el [[Tercer període intermedi d'Egipte|Tercer període intermedi]], abans que els [[Summe Sacerdot|Summes Sacerdots]] d'[[Amon]] de la [[Dinastia XXI d'Egipte|dinastia XXI]] no les traslladessin a l'amagatall de [[Deir el-Bahari]], la tomba [[TT320]]. La tomba va ser saquejada diverses vegades.
 
== El controvertit Belzoni i el descobriment de la tomba ==
[[Fitxer:Giovanni Battista Belzoni by William Brockedon.jpg|thumb|left|120px|El "Gran Belzoni"]]
El venecià [[Giovanni Battista Belzoni]], més conegut com "''el Gran Belzoni''", havia estudiat enginyeria hidràulica, però havia treballat de forçut en un circ ambulant (era molt corpulent i mediamesurava més de dos metres). La seva fascinació pels recents descobriments a Egipte i un intent de trobar feina com a enginyer el va dur, junt amb la seva dona, l'anglesa Sarah Bane, al país del [[Nil]]. La seva ambició era descobrir tresors nous i potser algun gran rei. Aviat es va posar a treballar per a [[Henry Salt]], el cònsol britànic a [[Egipte]], qui li encarregà d'enviar a [[Anglaterra]] tot allò que pogués. La seva primera gran gesta, el 1817, va ser enviar des del [[Ramesseum]] un bust de més de 7 tones de [[Ramsès II]], anomenat aleshores "''el jove Memnon''", al [[Museu Britànic]] de [[Londres]]. Belzoni va quedar fascinat per aquell faraó i en va voler seguir el rastre per tot Egipte. El mateix any va estar excavant infructuosament a la Vall dels Reis, fins que poc abans d'abandonar, a mitjans de setembre del mateix any, va descobrir la tomba [[KV16]] del pare de Seti I, [[Ramsès I]], una tomba petita i inacabada, però molt avançada si tenim en compte que Ramsès I només va regnar durant un any aproximadament. El descobriment va animar Belzoni a seguir excavant i més o menys un mes després, el 16 d'octubre, va descobrir la KV17.
 
Segons el propi Belzoni, la tomba semblava acabada de tancar, les pintures dels murals brillaven tant i estaven tan ben conservades que semblaven acabades de fer. Belzoni també va trobar restes dels materials i utensilis emprats pels constructors (de [[Deir al-Madinah]]) abandonats a la tomba.
# [[Jean-François Champollion]], el traductor de la [[Pedra de Rosetta|pedra Rosetta]] que va desxifrar els [[jeroglífic egipci|jeroglífics]], es va endur part d'una paret amb decoracions de 2,26 x 1,05 metres (de la porta de "G") durant l'expedició que va fer a Egipte el 1828, coneguda com l'"Expedició franco-toscana", el seu amic i col·laborador [[Ippolito Rosellini]] també se'n va endur objectes. Avui dia tots aquests elements formen part de les col·leccions del [[Museu del Louvre]] i del museu de Florència. Champollion també va estar estudiant i documentant les inscripcions de la tomba. Al corredor "G" també es van arrencar parts dels murals (com els [[Cartutx egipci|cartutxos reials]], algunes figures i part dels textos) en diverses èpoques.
# L'expedició prussiana del 1845 també es va endur objectes de la tomba que avui són al [[Museu Egípci de Berlín]] (''Ägyptisches Museum Berlin'', en alemany). [[Karl Richard Lepsius]], el cap de l'expedició, la va descriure, dibuixar, la va mesurar i en va fer els primers plànols, documentació que va incloure en la famosa recopilació de 12 volums ''Denkmäler aus Aegypten und Aethiopien'' - ''Monuments d'Egipte i [[Etiòpia]]'' (del 1849 al 1858).[[Fitxer:KV17 - Seti I Schematic.jpg|thumb|Representació [[Projecció isomètrica|isomètrica]], [[Dibuix_d'arquitectura#Planta|planta]] i [[Dibuix_d'arquitectura#Al.C3.A7at|alçat]] de la KV17]]
# [[Howard Carter]], el futur descobridor de la tomba de [[Tutankamon]] (la [[KV62]]), la va excavar i va realitzar diversos treballs de restauració i apuntalament: va reforçar les parets que s'havia endut Champollion amb maons per a evitar que s'esfondressin i també va protegir amb maons i amb una reixa l'entrada i la primera part del llarg corredor de surt de la cambra funerària i que s'enfonsa en la roca uns 174 metres. Tot i els esforços de Carter, la situació de les paretparets i dels sostres continua empitjorant i han aparegut diverses esquerdes.
# El 1979, l'equip del [[Theban Mapping Project]] (o ''TMP''), dirigit per l'egiptòleg [[Kent Weeks]], la va medirmesurar, estudiar i en va fer plànols nous.
# El 1991, l'egiptòleg i [[Epigrafia|epigrafista]] Erik Hornung la va estudiar i en va copiar els textos, estudi que més tard publicà en un recull sobre algunes de les tombes més destacades de la Vall.
# Des del 1996 fins al 2000, un equip de l'''American Research Center in Egypt'' (Centre d'Investigació Americà a Egipte) va estar restaurant la tomba.
[[Fitxer:Egyptian races.jpg|thumb|left|280px|Dibuix del 1820 reproduint un dels relleus de les quatre races conegudes, d'esquerra a dreta: libi, nubi, asiàtic i egipci.]]
 
El corredor "G", amb una rampa descendent, comença al final de les escales ("accés F") i després de la porta de "G", aquí la tomba canvia lleugerament el seu axis, girant 0,6º cap a la dreta respecte a la cambra "F". A continuació hi ha la porta d'"H" i el corredor "H", dividit en dues seccions, la primera amb cinc graons descendents i la segona amb una rampa, a les parets del corredor hi ha un nínxol estret (un a cada banda). Més enllà hi ha la porta d'"I" que dóna accés a la cambra "I", aquesta cambra fa de vestíbul de la cambra funerària. Després de la cambra "I" hi ha la porta de "J" i la pròpia cambra funerària o cambra del sarcòfag, "J". Aquesta cambra és la més complexa de tota la tomba: està dividida en dosdues seccions clarament diferenciades, la primera (a partir de la porta de "J") té forma rectangular i està dividida en tres àrees (o passadissos) per dues fileres de tres pilars quadrats cadascuna, el sostre, com a la resta de la tomba, és completament recte. Al fons, cap al final de la sala, hi ha la segona secció, la zona del sarcòfag o "cripta", queda enfonsada respecte a la secció anterior i s'hi accedeix gràcies a uns graons que ocupen tota l'amplada de la sala excepte allà on hi ha un pilar. El sostre d'aquesta secció té forma de [[volta de canó]] amb la corba de la [[volta]] lleugerament aixafada, és la primera tomba on es va construir el sostre de la sala del sarcòfag amb volta. És l'única zona amb curvatura de la tomba.
 
A les dues bandes de la primera secció, en línia amb els primers dos pilars, hi ha dues cambres laterals, totes dues amb portes (porta de "Ja" i porta de "Je"), la de l'esquerra és la "Ja" i la de la dreta és la "Je" (es va anomenar les cambres començant per l'esquerra i seguint la direcció de les agulles d'un rellotge). A tocar de la primera secció, però ja dins de la segona secció, hi ha la porta de "Jb" que mena a la cambra lateral "Jb", aquesta cambra té dos pilars quadrats situats en fila i perpendiculars a la porta. A les parets de l'esquerra, del fons i de la dreta (totes excepte la de la porta d'entrada) hi ha uns repeus o bancs més o menys a mitjana alçada de l'habitació, és a dir, aproximadament a un metre i mig del terra. Cadascun d'aquests bancs té a sota uns relleus dividits en quatre nínxols alineats horitzontalment i amb una fondària de pocs centímetres que estan decorats amb relleus d'objectes funeraris. A la paret de la dreta, a tocar de la paret del fons i per sobre dels bancs hi ha un petit nínxol excavat a la roca. A l'altra banda de la segona secció i tocant a la paret del fons hi ha la porta de "Jd" i la cambra lateral "Jd" a continuació, avui dia està plena de restes de la tomba, amb trossos dels murals, de les parets i dels sostres malmesos. Entre aquestes dues cambres i darrere de la paret del fons hi ha la cambra lateral "Jc", s'hi accedeix per la porta de "Jc" que és inusualment llarga (fa 2,54 metres) i que va haver de ser reconstruïda amb maons per Howard Carter, ja que s'havia ensorrat, la porta és a tocar de la paret dreta de la segona secció i s'obre a la paret del fons. La cambra "Jc" té forma rectangular i té quatre pilars quadrats alineats en una sola filera perpendicular a la porta de "Jc". La cambra, inacabada, té greus problemes estructurals, en part perquè està situada damunt del corredor "K", molt inestable.
Zahi Hawass, el 2008, el va fer excavar, però el difícil accés i la runa que omplien el túnel van fer que no pogués passar dels 136 metres de llargada, Hawass esperava trobar una cambra funerària oculta o una cosa similar al final del túnel. El 2010 va encarregar a uns enginyers que apuntalessin i netegessin el túnel, hi van muntar bastides, escales i riells (paral·lels a les escales) per a transportar vagonetes que facilitessin el desenrunament de la zona, com si es tractés d'una mina. Al final hi va poder entrar, ell i el seu equip, i van poder confirmar que el corredor s'acabava bruscament en un cul de sac als 174 metres. El túnel passa per sota d'altres tombes de la Vall, com la [[KV11]] i la [[KV34]]. Durant les excavacions i els treballs de neteja del corredor es van trobar diversos objectes funeraris de poc valor (com [[uixebti]]s de [[faiança]] i cartutxos reials) escampats pel corredor, és possible que l'aigua i el fang de les inundacions que hi ha hagut a la tomba s'enduguessin part dels objectes que quedaven dispersos i els dipositessin al corredor.
 
L'única tomba de la Vall que té un passadís o túnel similar és la [[KV20]] de [[Hatshepsut]] i el seu pare [[Tuthmosis I]], probablement la primera que es va construir allà. La tomba té una forma poc usual, només té dosduess cambres principals i alguna petita de secundària, comença amb un llarg passadís, amb escales en alguns trams, que baixa donant una volta, de forma irregular, com si es tractés del principi d'una espiral o d'una gran escala de cargol, en el sentit de les agulles del rellotge. La tomba té una llargada de 210 metres i acaba en la cambra funerària. Tots aquests factors podrien fer pensar que Seti I tenia la intenció de fer-se una segona tomba amagada sota la primera per a evitar els lladres. Una altra teoria, defensada avui per Hawass, és que aquest corredor facilités l'accés del faraó cap a l'[[Inframon]].
 
===La decoració ===
[[Fitxer:La tombe de Sethi 1er (KV.17) (Vallée des Rois, Thèbes ouest) -9.jpg|thumb|250px|Vuitena hora de l'Amduat, s'aprecien el treball dels relleus i la gamma cromàtica dels pigments, malmesos pels visitants i exploradors.]]
 
La representació del cel de la cambra funerària s'inspira en algunes tombes de la dinastia XVIII i les decoracions dels sarcòfags reials de la [[Dinastia XII d'Egipte|dinastia XII]]. Possiblement la inspiració més directa sigui el sostre de la segona part de la tomba de [[Senemut]], l'arquitecte i ''[[djati]]'' (visir) de [[Hatshepsut]], la [[TT353]], (aquí només hi ha les cambres funeràries, a la primera part, la [[TT71]], hi ha les capelles), que conté el mateix tipus de simbolisme, però està incomplet i inacabat. A l'[[Osireion]], part del complex del temple d'[[Osiris]] que Seti I va construir a [[Abidos]], també es van trobar representacions similars (vegeu: [[Temple de Seti I a Abidos]]). Aquest recull d'astronomia inclou algunes de les llistes de degans i representacions de les estrelles per al mesurament del temps astronòmic.
 
La decoració està composta principalment per baixos [[Relleu (escultura)|relleus]], quasi tots [[Policromia|policromats]], amb una gran gamma cromàtica elaborada a partir d'un nombre limitat de [[pigment]]s naturals. La distribució de les decoracions per les cambres i els passadissos té una funció simbòlica i ritual, i sovint s'empra l'efecte mirall, on els dibuixos de les parets i els textos d'una i d'altra banda estan estretament relacionats i contenen una mateixa representació o una de molt similar i paral·lela.
492

modificacions