Cangas del Narcea: diferència entre les revisions

'''Cangas del Narcea''' és el [[concejo (Astúries)|consell]] més gran de la [[Comunitat Autònoma]] del [[Principat d'Astúries]] i un dels més grans d'[[Espanya]]. Està situat al sud-oest del Principat. La [[capital]] és Cangas del Narcea, que és travessada pel [[riu Narcea]] del que procedeix el seu nom i pel [[riu Naviego]]. Limita al nord amb [[Allande]] i [[Tineo]], a l'oest amb [[Ibias]], al sud amb [[Degaña]] i el municipi lleonès de [[Laciana]], i per l'est amb [[Somiedo]].

El que sí que hi ha és una absència de notícies que va des del [[Procés de romanització|poder romà]] fins a l'[[edat mitjana]], on es van començar a trobar notícies d'aquest territori, però no amb la configuració que té avui dia el consell de Cangas del Narcea, ja que en un primer moment, les seves extensions es reduïen a la vall del [[riu Naviego]]. Per una altra banda, es creu que en els segles X i XI hi havia, en aquesta zona, una gran quantitat d'aristocràcia amb grans propietats, els quals van fundar els [[monestir]]s. Tots aquests petits monestirs van caure sota el predomini del de [[Monestir de Corias|Corias]], que va tenir una gran influència a la història d'aquest consell. Va esserésser fundat pels comtes Piñolo i Aldonza, pertanyents a la més influent noblesa asturiana, amb una gran fortuna tant en terres com en diners.

Al [[segle XIII]], va esserésser el rei [[Alfons X de Castella]] qui amb el seu programa de repoblació, fundà una pobla anomenada: Cangas de Sierra en [[1255]], centralitzant-se l'activitat administrativa i econòmica d'aquesta zona. La [[Baixa Edat Mitjana]] va portar per al consell de Cangas, el pas per diferents mans senyorials; com una manera de portar el suport d'aquests a la corona. Va esserésser el rei [[Alfons XI de Castella]] el que va donar una sèrie de privilegis a la gent de la zona i al [[monestir de San Juan de Corias]], per tal d'evitar el despoblament de la zona.

Els segles XIV i XV, estan marcats per diferents tipus de lluites, fins a caure el consell aen mans de la poderosa família Quiñones, essent restituït, més tard, a la corona pel rei [[Enric III de Castella]]. Tanmateix hi va haver diferents enfrontaments entre els corregidors manats per la corona i la família Quiñones, que ostentaven el comtat de Luna, acabant-se en un plet que es va resoldre all'any [[1553]] a favor del rei, i aconseguint Cangas la seva autonomia amb jurisdicció ordinària de reialenga. L'[[Edat Moderna]], va portar grans canvis, tant territorials com administratius, destacant la desamortització del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] que no va assolir esfondrar la puixança del monestir de San Juan de Corias, el qual ja havia anat perdent influència i algunes terres en els darrers anys, però que seguia tenint la seva influència sobre el vast territori.

Al [[segle XIX]] va succeir la [[guerra de la Independència Espanyola|guerra de la Independència]] i el consell va esserésser envaït dues vegades juntament amb l'incendi del seu arxiu i l'ajuntament. Però el més important d'aquesta època va esserésser la [[desamortització de Mendizábal]], que va acabar completament amb el [[monestir de San Juan de Corias]], venent-se tot el seu patrimoni i quedant el monestir abandonat durant trenta anys, fins que novament va esserésser ocupat per una comunitat de monjos dominics. En aquest segle, Cangas seguia dins del seu tradicional aïllament, augmentat per la falta del ferrocarril; tot i que, malgrat tot, la vila de Cangas va començar a tenir un gran creixement degut a un altre tipus de comunicació com ara les carreteres: Espina-Ponferrada, Cangas-Oviñana, i Puente Nuevo. El [[segle XX]], va portar als seus inicis un canvi de nom, la corporació de [[Cangas del Tineo]] el va canviar per Cangas del Narcea, i això va esserésser degut al fet que la vila era el centre de tot aquest territori i no volia tenir dependència de [[Tineo]].

Té les mateixes característiques que molts [[municipi]]s rurals asturians, com pot ser: la seva incapacitat per a mantenir la seva població i un èxode cap a les zones industrialitzades del centre d'[[Astúries]]. Aquest consell té la peculiaritat d'estar molt separat del centre. El seu [[èxode rural]] va començar més tard que els dels altres consells, això provocà que es retardessin i anèssinanessin enrederits, però tot canvia a partir de la [[1970|dècada dels 70]] que va esserésser emparada per la seva [[mineria|activitat minera]] i que va aconseguir un gran auge.

Fins i tot, avui dia, el seu capital segueix augmentant i arribant a tenir més de 9.000 habitants, tot rondant la categoria de petita ciutat. Encara que, geogràficament, es pot considerar com a tal, ja que posseïx tots els serveis d'una gran ciutat (hospital, jutjat, hisenda, conselleries...), la capital és un pur nucli de serveis que es trobaestà situat entre el top 10 dels nuclis més urbans i grans d'Astúries, actua com una autèntica capital del suroccident, vertebrant aquest i arribant a ser el nucli urbà més gran a l'occident. Cangas capital estén el seu arc d'influència per la resta de l'occident asturià i la comarca de laciana (Lleó).

La capital ha quadruplicat la seva població en contraposició amb la resta del consell que va tenir una emigració cap a diferents punts com: la [[República Argentina]], [[Madrid]] i el centre industrial d'Astúries. Actualment, es percep certa tornada dels emigrats, especialment dels madrilenys, després de la jubilació. Cal destacar que el nombre d'habitants del consell segueix baixant- actualment a un ritme normal- i s'espera que pràcticament s'estabilitzi en els propers anys vinents. Malgrat de la baixada experimentada, qualificada per alguns sectors d'alarmant, no ho pot esserésser com a tal, ja que altres consells de la conca minera central han experimentat un despoblament major àdhuc estant molt més prop o inclosos en l'àrea metropolitana central asturiana. Amb tot això, Cangas del Narcea té una estructura demogràfica de les més joves d'Astúries i la seva taxa de natalitat és de les més altes del Principat, essent tot això degut a la seva explotació minera que encara que està en forta reculada, proporciona més del 30% de l'ocupació, i que es va preveure que pel 2005 hi va haver una reducció del 50% dels llocs de treball pels nous plans de reconversió.

A part del sector miner, Cangas del Narcea posseeix un important [[sector primari|sector ramader i agrícola]], essent també d'esment la seva producció [[vi|vinícola]] d'elaboració artesanal, però que, en el cas de la indústria agropecuària, també està en franca reculada. No és així el cas del sector vitivinícola que ha apostat per una producció de qualitat basada en les varietats tradicionals de raïm. El futur econòmic de Cangas del Narcea depéndepèn de la cada vegada major afluència de turistes que visiten els carrers de la Vila a més del vast patrimoni cultural i ecològic repartit al llarg de tot el Consell. Com punt àlgid d'aquest gir cap al turisme trobem la inauguració del [[Parador de Turisme]] de Corias que es va produir l'any 2010 i les obres del qual ja han donat començamentcomençat, serà el major parador més gran d'Espanya.

Al consell de Cangas del Narcea, des del 1979, el partit que més temps ha governat ha estat el [[PSOE]] de la mà del [[José Manuel Cuervo Fernández]], que ha governat des del [[1983]] fins al [[2007]] (vegeu la [[Llista d'alcaldes de Cangas del Narcea]]). AlEl 2007, va arribar a l'ajuntament l'IU, el grup amb menys representació política del consell. Aquest fenomen, es va produir gràcies al suport dels 6 regidors del [[PP]], que sumats als 3 d'[[Izquierda Unida]], superen als 8 del [[PSOE]].

El José Manuel Cuervo Fernández, candidat del PSOE i exalcalde, des del primer moment va manifestar la seva intenció de governar en solitari, tot i que, posteriorment, va començar a negociar amb l'IU sense massa entusiasme, trencant-se les negociacions al cap de poc, la qual cosa li acabaria costant el bastó de comandament. Aquest inesperat pacte va posar en risc les negociacions per a arribar a un govern de coalició entre IU i PSOE a la [[Junta General del Principat d'Astúries]] -encara que finalment no es va portar a terme- i va motivar l'expulsió del partit del candidat d'IU i als seus altres dos companys de partit, tal com va exigir el PSOE per a reprendre les negociacions a nivell autonòmic, encara que aprofitaria aquesta situació per a trencar unes negociacions que s'estaven portant a terme de mala gana del Javier Fernández (secretari general de la [[Federació Socialista Asturiana|FSA]]). Aquest nou govern comença amb bastants dificultats al esserésser governat gairebé en exclusiva pels 3 regidors d'IU (o exregidors) i haver de contarcomptar amb el suport dels 6 regidors del PP per a aprovar les seves propostes.