Diferència entre revisions de la pàgina «Geografia física»

cap resum d'edició
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
La '''geografia física''' és la branca de la [[geografia]] que aborda l'estudi de les característiques naturals existents a la superfície de la Terra, és a dir, l'estudi de les condicions de la natura o el paisatge natural.
 
* La [[geomorfologia]], que és l'estudi i comprensió de les [[Relleu terrestre|formes del relleu]] de la superfície terrestre ([[muntanya]], [[altiplà]], [[plana]] sobre [[Conca sedimentària|conques sedimentàries]], [[Volcà|volcans]], etc.). Inclou també els processos que van originar aquestes formes del relleu i els processos geomorfològics actuals: [[meteorització]], [[erosió]], [[sedimentació]], [[lliscament|esllavissades en massa]], etc. Fou una branca fundada a principis del segle XX pel geògraf nord-americà [[William Morris Davis]], i actualment nombrosos geògrafs de moltes nacionalitats han desenvolupat aquesta disciplina, com per exemple, els francesos [[Jean Tricart]], [[Emmanuel de Martonne]], [[Max Derruau]], [[Roland Paskoff]] i d'altres.
* [[Orografia]]. Part de la geografia física que tracta sobre la descripció i estudi de les [[muntanya|muntanyes]].
* [[Hidrografia]] i [[hidrologia]]. Són les ciències que estudien les aigües continentals (bàsicament, [[riu]]s, [[llac]]s i [[aigües subterrànies]]): els rius i les seves [[Conca hidrogràfica|conques]], ([[llit]]s, [[cabal hidràulic|cabal hidrogràfic]], xarxes hidrogràfiques, curs superior, mitjà i inferior, aprofitament [[Hidràulica|hidràulic]], [[règim fluvial]], [[dinàmica fluvial]], etc.).
* La [[glaciologia]], a diferència de la hidrografia, es preocupa pels cossos d'aigua en estat sòlid, com ara la [[glacera]], els casquets, els [[iceberg]]<nowiki/>s, les plataformes de gel, etc.
* La [[geocriologia]], que es dedica a l'estudi del [[permafrost|pergelisòl]].
 
== Història de la geografia física ==
A partir del naixement de la geografia com a ciència durant l'època clàssica grega i fins a finals del segle XIX amb el naixement de l'antropogeografia o geografia humana, la geografia va ser gairebé exclusivament una ciència natural: l'estudi descriptiu de localització i la [[toponímia]] de tots els llocs del món conegut. Diverses obres, entre les més conegudes durant aquest llarg període, podrien citar-se'n com a exemple, des de les d'[[Estrabó]] (''Geografia''), [[Eratòstenes]] (''Geografia'') o [[Dionís Periegeta]] (''[[ Periegesis]] [[Ecúmene | Oiceumene ]]'') a l'[[edat antiga]], fins a les d'[[Alexander Von Humboldt]] (''Cosmos'') en el segle XIX, en les quals es considerava a la geografia com una ciència fisiconatural, per descomptat, passant per l'obra '''''Summa de Geografia,''''' de [[Martín Fernández de Enciso]], de començaments del segle XVI, en què apareix assenyalat per primera vegada el Nou Món.
 
Entre els segles XVIII i XIX, una polèmica presa de la geologia, entre els partidaris de [[James Hutton]] (tesi de l'[[uniformisme]]) i [[Georges Cuvier]] ([[catastrofisme]]), va influir poderosament en el camp de la geografia.
El segon procés important en va ser la [[teoria de l'evolució]] formulada per [[Charles Robert Darwin]] a mitjan segle XIX (que va influir decisivament en l'obra de [[Ratzel]], que posseïa una formació acadèmica com a zoòleg i era seguidor de les idees de Darwin), la qual cosa va significar un important impuls en el desenvolupament de la biogeografia.
 
Un altre esdeveniment important a la fi del segle XIX i principis del XX donarà un gran impuls al desenvolupament de la geografia i tindrà lloc als Estats Units. Es tracta del treball del famós geògraf [[William Morris Davis]], que no solsnomés va realitzar importants aportacions en l'establiment de la disciplina al seu país, sinó que va revolucionar-ne el camp en desenvolupar la teoria del [[cicle geogràfic]], la qual va proposar com a paradigma per a la geografia en general, encara que, en realitat, va servir com a paradigma per a la geografia física. La seva teoria explicava que les muntanyes i altres accidents geogràfics estan modelats per la influència d'una sèrie de factors que es manifesten en el cicle geogràfic. Encara que la teoria de Davis no és enterament exacta, era absolutament revolucionària i excepcional en el seu temps i ajudava a modernitzar la geografia i a crear el subcamp de la geomorfologia. Les seves implicacions impulsaren una infinitat d'investigacions en diferents branques de la geografia física. Pel que fa a la paleogeografia, aquesta teoria va aportar un model per a comprendre l'evolució del paisatge. Per a la hidrologia, la glaciologia i la climatologia, va ser un impuls en la investigació dels factors geogràfics que estudien, modelen el paisatge i n'influeixen en el cicle. El gruix dels treballs de William Morris Davis van conduir al desenvolupament d'una nova branca de la geografia física: la geomorfologia, els continguts fins aleshores no es diferenciaven de la resta de la geografia. Al cap de poc, aquesta branca presenta un gran desenvolupament. Alguns dels seus deixebles van realitzar importants aportacions en diferents branques de la geografia física i humana, com ara [[Curtis Marbut]] amb el seu preat llegat per a la pedologia, i [[Mark Jefferson]], [[Isaiah Bowman]], entre d'altres.
 
== Geògrafs físics notables ==
492

modificacions