Club de lluita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç a peli |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 27:
| seguit_per =
}}
'''Club de lluita''' (títol original en anglès: ''Fight Club'') és la primera novel·la de [[Chuck Palahniuk]], publicada el [[1996]]. En català, l'obra va ser traduïda per [[Jordi Cussà i Balaguer|Jordi Cussà]] i publicada el [[2005]] per [[Edicions 62]]. La trama gira al voltant d'un protagonista sense nom que lluita contra la seva creixent molèstia cap al [[consumisme]] i els canvis de l'estat de la masculinitat en la cultura nord-americana. En un intent per superar-la, crea un club de [[boxa]] clandestí com a nova forma de teràpia. La novel·la va ser adaptada al cinema amb el [[Fight Club|mateix títol]] el 1999 pel director [[David Fincher]], el qual la convertiria en un fenomen de la cultura popular. Per la seva popularitat
== Argument ==
La història gira al voltant d'un narrador sense nom que odia la seva feina i la forma de vida que porta. El protagonista treballa de [[pèrit]] per a un fabricant d'automòbils sense nom, organitzant les revisions de models defectuosos. Alhora, està profundament desil·lusionant de la «febre consumista» que ha absorbit la seva vida, la qual cosa fa que es defineixi a si mateix com una persona basada en els mobles, robes i altres objectes materials que posseeix. Aquests dos aspectes de la seva vida, combinats amb els freqüents viatges de feina a través de diferents zones horàries, el pertorben fins al punt de provocar-li un [[insomni]] crònic.
Línia 33:
Després de la recomanació del seu metge (que no considera el seu insomni una malaltia seriosa), el narrador assisteix a grups de suport per a homes amb [[càncer de testicle]] per veure el que és patir de veritat. Després d'esbrinar que plorar en aquests grups de suport i escoltar els testimonis emocionals d'individus que pateixen li permet dormir a les nits, es torna addicte a assistir-hi. Alhora, es fa amic d'una víctima del càncer anomenat Bob. Encara que en realitat no pateix cap de les malalties que els altres participants tenen, mai és sorprès com a «intrús» fins que coneix a Marla Singer, una dona que també assisteix a grups de suport sense estar malalta. La seva presència «reflecteix» l'«intrusisme» del narrador, recordant-li que no pertany realment als grups de suport. Això li impedeix de ser capaç de plorar i per tant provoca que odiï Marla. Com a resultat d'aquests dos factors, el narrador és de nou incapaç de controlar el seu insomni. Després d'un curt enfrontament, tots dos comencen a acudir a grups de suports diferents per evitar trobar-se de nou.
Poc abans d'aquest incident
# No parlar del club de lluita.
# Que cap soci parli del club de lluita.
Línia 42:
# Les baralles duraran el temps que sigui necessari.
# Si aquesta és la vostra primera nit al club de lluita, heu de lluitar.
Mentrestant
A mesura que creix el nombre de membres del club de lluita (i, sense que el narrador ho sàpiga, s'estén a altres ciutats de tot el país), Tyler comença a usar-lo per a difondre les seves idees anticonsumistes i reclutar membres per participar en atacs cada vegada més elaborats contra corporacions nord-americanes
# No es fan preguntes.
# No es fan preguntes.
Línia 60:
== Personatges ==
* '''El narrador''' — El protagonista de la novel·la, el nom del qual mai s'esmenta, possiblement per fer d'ell un personatge quotidià (encara que prop del final de la novel·la li ensenya a Marla seu carnet de conduir amb el nom real, però no es descobreix). Comença la història patint insomni, i comença a acudir a grups de suport per a malalts terminals (fent veure que s'està morint d'aquestes malalties) per a aconseguir dormir a les nits (després de plorar amb ells). Finalment deixa d'acudir a aquests grups quan funda el club de lluita al costat de Tyler Durden com un mètode de tractar el seu insomni i el seu disgust amb la cultura consumista. L'odi cap a si mateix, la seva inestabilitat mental i el seu comportament violent el configuren un bon exemple d'[[antiheroi]]. Alguns fans de la pel·lícula diuen «Jack» al narrador, en referència a una escena en la que llegeix històries escrites des de la perspectiva dels òrgans d'un home (per exemple, «el bulb raquidi de Jack»); els diàlegs del protagonista en el guió oficial de la pel·lícula també usen el nom de «Jack» per referir-se a ell. A més, alguns objectes de l'atrezzo de la pel·lícula (com un xec del narrador) porten el nom de «Jack Moore», la qual cosa indica que els membres de l'equip de rodatge també pensaven que aquest era el nom del narrador. El nom «Jack» era «Joe» en la novel·la, i es va canviar en la pel·lícula per a evitar conflictes amb la revista ''Reader's Digest'' pel seu ús (els articles llegits pel narrador van ser publicats en la revista). El narrador crea un precedent per als protagonistes de les següents novel·les de Palahniuk, especialment en el cas dels personatges masculins, que sovint comparteixen el seu comportament antiheroic i transgressor.
* '''Tyler Durden''' — Un [[Primitivisme|primitivista]]-[[nihilista]] amb un fort odi cap a la cultura consumista
* '''Marla Singer''' — Una dona que el narrador coneix durant la seva assistència als grups de suport. El narrador deixa de rebre el mateix alleujament quan adverteix que Marla està fingint seus problemes exactament igual que ell. Després d'abandonar els grups, es troben de nou quan Marla coneix Tyler i es converteix en el seu amant. En novel·les posteriors de Palahniuk en què el protagonista és masculí, també apareix un personatge femení semblant a Marla. Aquests personatges femenins han ajudat a Palahniuk a afegir temes romàntics a les seves novel·les.
* '''Robert ''Bob'' Paulson''' — Un home que el narrador coneix a un grup de suport per a malalts de càncer testicular
== Crítiques ==
Encara que ''Club de lluita'' ha estat elogiat per la seva comprensió de la cultura contemporània nord-americana, també ha rebut crítiques per part de diversos comentaristes culturals i acadèmics, moltes de les quals giren al voltant de la possibilitat que la novel·la promogui la [[misogínia]] i la conducta autodestructiva. Alguns passatges de la novel·la semblen suggerir que els homes tenen alguna cosa a guanyar lliurant-se de les seves característiques femenines i dedicant-se a activitats més masculines. Més encara, aquests crítics creuen que aquestes activitats, principalment les baralles, són autodestructives. Fins i tot més problemàtic és per a alguns el paper de la novel·la cultura popular, ja que d'aquest paper resulta fàcil deduir que les idees presentades en la novel·la estan influint en la població general. No obstant això, hi ha molta polarització en aquest assumpte. Els partidaris de la novel·la han respost assenyalant que el narrador acaba rebutjant Tyler i el club de lluita i sembla també posar molt d'èmfasi en el desenvolupament d'una relació més autèntica amb Marla.
Molts crítics també van qualificar ''Club de lluita'' de ser [[Homosexualitat|homoeròtica]]
== Premis ==
|