|
Un plàstic termostable (en anglès:''thermosetting plastic'', o ''thermoset''), és un material [[Polímer|polimèric]] que ha sofert una [[reticulació química]] irreversible. La reticulació es pot dur a terme mitjançant la calor (generalment per sobre dels 2000 °C), per una reacció química (dues parts [[epoxi]] per exemple) o per [[irradiació]] com en el processat per feix d'electrons ([[raigs catòdics]]).
Abans de la reticulació química els materials termostables normalment són líquids i estan dissenyats per a ser [[Motlle|emmotllats]] fins a la seva forma final o bé usats com a [[adhesiu]]s. Altres són sòlids, com els dels compostos emmotllats usats en [[semiconductors]] i [[Circuit integrat|circuits integrats]]. Una vegada endurit, un plàstic termostable no pot ser reescalfat i fos per a retornar-lo a l'estat líquid.
D'acord amb la recomanació de la [[IUPAC]], un polímer termostable és un prepolímer en un estat sòlid tou o viscós que canvia irreversiblement a una xarxa de polímer infusible i insoluble per la reticulació química.<ref>http://old.iupac.org/goldbook/TT07168.pdf</ref>
==Procés==
El procés de reticulació química transforma la resina a [[plàstic]] o [[goma]] per un procés d'enllaçament creuat (''cross-link''). S'afegeix energia o un catalitzador que fan que les cadenes moleculars reaccionin en llocs químicament actius (llocs insaturats o epoxi, per exemple), generant una estructura rígida de tres dimensions. El procés de ''cross-link'' forma una molècula amb un pes molecular molt gran, que resulta en un material amb un elevat [[punt de fusió]]. Durant la reacció el pes molecular s'incrementa fins al punt on la temperatura de fusió és més alta que la temperatura ambient i el material pren la forma sòlida.
Un reescalfament incontrolat del material pot assolir la temperatura de descomposició abans d'arribar al punt de fusió. Això implica que els plàstics termostables no es poden reciclar, excepte com a materials de farciment.<ref>The Open University (UK), 2000. T838 ''Design and Manufacture with Polymers: Introduction to Polymers'', page 9. Milton Keynes: The Open University</ref>
==Propietats==
Els plàstics termostables generalment són més forts que els [[termoplàstics]] per la seva xarxa tridimensional i també són més adequats per a aplicacions a altes temperatures. Tanmateix són més fràgils.
==Exemples==
Alguns exemples de plàstics termostables:
* Sistemes de fibra de vidre de polièster
* [[Vulcanització|Goma vulcanitzada]]
* [[Baquelita]]
* [[Duroplast]], similar a la baquelita utilitzat en els automòbils
* Escuma d'[[urea-formaldehid]]
* [[Resina de melamina]]<ref>{{ref-publicació|autor= Roberto C. Dante, Diego A. Santamaría and Jesús Martín Gil |títol= Crosslinking and thermal stability of thermosets based on novolak and melamine |publicació= Journal of Applied Polymer Science |any= 2009 |volum= 114 |exemplar= 6 |pàgines= 4059–4065 | doi = 10.1002/app.31114}}</ref>
* [[Epoxi|Resina epoxi]]
* [[Poliimides]]
* Ésters cinats o policianurats en aplicacions electròniques
* ''Mold'' o ''mold runners'' (la part de plàstic negra dels circuits integrats o de semiconductors)
Alguns mètodes d'emmotllar termostables són:
* Injecció d'emmotllat reactiva
* [[Emmotllatge per extrusió]]
* [[Emmotllatge per compressió]] (emprat per a donar forma a la majoria de plàstics termostables)
* ''[[Spin casting]]''
== Referències ==
{{Referències}}
| 