Sintaxi: diferència entre les revisions

La '''sintaxi''' (del grec σύνταξις, σύν: "'junts"', τάξις: "'ordre"') és la part de la [[gramàtica]] que estudia els mecanismes de generació de [[frase]]s. Aquesta matèria està tan interrelacionada amb la [[Morfologia (lingüística)|Morfologiamorfologia]] que la [[Lingüísticalingüística]] moderna considera que cal estudiar-les conjuntament en una única disciplina: la [[Morfosintaximorfosintaxi]].

L'atenció de la sintaxi és la frase, tot i que últimament s'està ampliant en l'anomenada ''gramàtica del discurs''. Analitza quina [[funció sintàctica]] fa cada element dintre de l'oració i determina quines combinacions de [[sintagma|sintagmes]] són permeses per una llengua determinada, així com quins nexes s'utilitzen per a estructurar i unir frases entre ellessi.

Hi ha diverses escoles de sintaxi,; les que més èxit han tingut són la que parteix de la gramàtica tradicional, l'estructuralista, la [[generativisme|generativa]] i la funcionalista.

No existeix una gramàtica tradicional que s'autoanomeni així, sinó que inclou tota la reflexió lingüística des de temps antics (en especial, a Grècia) fins al positivisme del segle XIX. Aquest corrent de pensament atribuïa a la sintaxi un paper clau en la gramàtica, el més important era trobar la [[funció sintàctica]] que exercien determinats mots en una frase, per explicar quines oracions estaven ben formades i quines no,; quin cas calia posar en les llengües amb declinacions i quin era el significat de determinades agrupacions. La necessitat de la sintaxi es justificava perquè, en idiomes amb varietat d'ordre, el paper de cada paraula podia resultar ambigu i canviar el sentit d'un missatge segons la col·locació dels elements.

L'[[estructuralisme]] afirma que un grup de paraules amb una única funció és un [[sintagma]] i estudia com es relacionen entre si els sintagmes per formar una frase o bé com s'estructura internament el sintagma, donant així peu a les [[relacions sintagmàtiques]] i a les [[relacions paradigmàtiques]], respectivament. Les paraules no s'afegeixen les unes a les altres linialmentlinealment sense més, sinó que responen a una estructura o jerarquia oracional,<ref>Tusón, Jesús, ''Introducció a la lingüística'', Columna, 1994</ref> que indica quins llocs pot tenir en una frase (en funció del verb que en sigui el nucli i els complements que admeti). L'[[anàlisi sintàctica]] pretén posar en evidència aquesta jerarquia. Cada sintagma s'organitza al voltant d'una paraula, que és el seu nucli i, d'aquesta manera, la sintaxi es relaciona amb la morfologia.

La sintaxi generativa parteix del presupòsitpressupòsit que existeix un mòdul sintàctic aen la ment que emmagatzema les regles de formació de les frases d'un idioma determinant. El parlant adquireix aquestes regles, que són recursives, i així només ha d'afegir el mòdul semàntic per generar frases vàlides. Com que el llenguatge natural permet variacions estilístiques que aparentment contradiuen aquestes regles d'acceptabilitat, la teoria generativa explica que existeix una estructura profunda de la frase (la natural o lligada al cervell) i una de superficial, que és com es manifesta aquesta de manera efectiva i que és una transformació respecte a la primera. La funció de la sintaxi, doncs, és esbrinar com actua l'estructura profunda en un idioma (i quines estructures són universals).

El [[funcionalisme lingüístic]] estudia com actua el llenguatge com a eina de comunicació, analitzant quines necessitats tenen els parlants per a fer-se entendre i després mirant quines estructures lingüístiques ajuden en cada idioma a satisfer-les. Té un enfocament més descriptiu que prescriptiu<ref>Dryer, Matthew S. (2006). "Descriptive theories, explanatory theories, and basic linguistic theory". In Felix Ameka. Catching Language: Issues in Grammar Writing. Berlin: Mouton de Gruyter. pp. 207–234</ref> i s'ajuda de les aportacions de la pragmàtica, teoria del discurs i la lògica, per a les seves anàlisis. Aquest corrent sintàctic va desenvolupar-se a partir dels anys 70, ajudat pel concepte de [[competència comunicativa]].

* [[Sintaxi del català]].