Estadi del mirall: diferència entre les revisions

L''''estadi del mirall''' és un concepte de la teoria psicoanalítica de [[Jacques Lacan]]. S'utilitza per a designar la fase del desenvolupament psicològic de l'[[nen|infant]] compresa entre els sis i divuit mesos d'edat, en la qual el nen és capaç de percebre per primera vegada la seva imatge corporal completa en un [[mirall]]. En aquesta fase, segons la teoria lacaniana, es desenvoluparia el [[jo]] com a instància psíquica o ego.

Tot i així, el Jojo es construiria a partir d'una imatge externa, la qual cosa implica que la identitat ens és donada des de fora. El Jojo es precipita a partir d'una identificació imaginariaimaginària.

Fins a aquest moment, el cos és percebut com a una seriesèrie de sensacions fragmentades. En veure la seva imatge en el mirall, el nen adquireix la noció de complitud del seu cos. La imatge que dóna lloc a la adquisició de la noció de complitud pot ser una imatge captada en un mirall o bé la imatge d'un altre nen. La complitud aparent obre la possibilitat d'un nou domini del cos.

== El lloc de l'Altrealtre ==

Lacan afirma la l'anterioritat i la preeminència de lod'allò simbòlic en la constitució del subjecte. El nen es troba en una constel·lació de circumstàncies en lesquè haurà de trobar-hi un lloc, "subjectivar", fer seva la seva història per tal de poder ubicar-se en ellas'hi, fet que li donarà una existència simbòlica més enllà de la seva vida biològica.

Aquest lloc on el subjecte es veu posicionat és la primera presentació de lodel que Lacan denomina "Elel lloc de l'Altrealtre". L'Altre simbòlic, amb majúsculesmajúscula, per tal de diferenciar-lo de l'[[àlter ego|''alter ego'']]. Aquest lloc té com a funció central identificar el subjecte ([[identificació primària]]). Aquesta identificació serà l'antecedent necessari d'altres identificacions que li permetin situar-se en loallò simbòlic com a mortal i sexuat (identificacions alde Ideall'ideal del [[Jojo]], identificacions imaginariesimaginàries).

Un dels efectes de la identificació serà la constitució del [[Jojo]]. Quan un subjecte parla de sid'ell mateix veiem una gran multitud d'imatges que defineix com el seu "serésser". Aquest conglomerat d'imatges és, en part, el que en psicoanàlisispsicoanàlisi es denomina "[[Jojo]]". És a dir, les representacions que el subjecte es fa sobre el serl'ésser que és ell.

És necessari, doncs, plantejar la [[gènesis del Jo|gènesi del jo]]. El primer moment d'aquest procés de constitució del Jojo és l'Estadiestadi del Mirallmirall.

* http://www.lacan.com/rolleyes.htm.

* http://www.lacan.com/lacan1.htm.

* http://www.lacanonline.com/index/2010/09/what-does-lacan-say-about-the-mirror-stage-part-i/.

* http://www.lacan.com/seminars1a.htm.

* http://www.amazon.com/dp/0415135222/.