Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 38:
La base del massís està ocupada per pinedes de [[pi blanc]] (''Pinus halepensis''), molt resistents a l'escassetat d'aigua i que arriben fins als 600 metres d'altitud, essent substituïts sovint a les zones més obagues i/o altes pel [[pi roig]] (''Pinus sylvestris'') i la [[pinassa]] (''Pinus nigra''). Aquestes pinedes, en la seva major part, són fruit de la transformació humana del bosc primitiu i en moltes àrees apareixen barrejats amb [[alzina|alzines]] (''Quercus ilex'') i arbusts mediterranis com el [[bruc]] (''Erica'') i l'[[Arbocer|arboç]] (''Arbutus unedo''). Els alzinars constitueixen la vegetació característica i més estesa del parc natural, que per sobre dels 800 metres s'enriqueix amb espècies pròpies dels llocs humits com la moixera (''[[Sorbus]]''), el [[boix]] (''Buxus'') i el [[roure]] (''Quercus'') -que forma alguns boscos molt interessants, com ''les Teixoneres'' o el ''soto de la Bota''-. A les canals més obagues apareixen clapes ocupades per [[avellaner|avellaners]] (''Corylus avellana''), on s'arreceren plantes pròpies de la regió centreeuropea, que constitueixen els reductes més meridionals de la seva distribució.
Als roqueters i a les cingleres creixen diverses plantes de gran interès, adaptades a condicions extremes. Típiques de llocs amb poc sòl i orientats al nord són el fòssil vivent anomenat [[orella d'ós]] (''Ramonda myconi''), l'endèmica [[Saxífraga|corona de reina]] (''Saxifraga callosa ssp. catalaunica''), el [[Polypodium|polipodio comú]] (una falguera, ''Polypodium vulgare'') o la [[Campanula|campaneta]]. En els pedregars de solana abunden a la primavera l'aromàtica [[farigola]] (''Thymus vulgaris''), l'[[Boraginàcia|''Onosma tricerosperma'']], el [[Liliàcia|Lliri de Sant Bru]] (''Anthericum liliago''), el [[Tulipa|tulipa]] (''Tulipa sylvestris ssp. australis'') o la [[Nadala menuda]] (''Narcissus dubius''). Entre les plantes perennes destaquen algunes de fulles carnoses, adaptades a la sequera com el [[Sèdum|crespinell]] (''Sedum sp.''), l'[[Lletuga|enciam silvestre]] (''Lactuca perennis'') i els [[conillets]] (''Antirrhinum majus'').<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gurri Serra |nom=Francesc |títol=Parcs naturals de Catalunya |pàgines=158-159 }}</ref>01100110 01100001 01110101 01101110 01100001
L'existència de grans masses forestals que alternen amb esplèndides cingleres i espadats que s'alcen majestuosament damunt la plana ofereixen unes condicions òptimes per al refugi, la cria, la hivernada i el pas de nombroses espècies vertebrades. Per la gran variabilitat d'ambients ecològics presents en els terrenys del parc, s'hi poden diferenciar clarament diverses comunitats faunístiques ben particulars. Així, des dels típics habitants rupícoles fins als animals dels conreus propers a les masies passant per la fauna pròpiament boscana, es comptabilitzen un nombre força considerable d'espècies animals (prop de dos centenars de vertebrats), la majoria d'un gran interès.
| |||