L'Esquella de la Torratxa: diferència entre les revisions

'''L'<nowiki/>''Esquella de la Torratxa''''' va ser un [[setmanari]] satíric, republicà i anticlerical fundat a [[Barcelona]] el [[5 de maig]] de [[1872]] pel llibreter [[Innocenci López i Bernagossi]], editor d'altres revistes satíriques com ''[[La Campana de Gràcia]]''. L'<nowiki/>''Esquella de la Torratxa'' duia el subtítol de "''Periòdich satírich, humorístich, il·lustrat y literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana"'', ''<nowiki/>''i va acabar la seva trajectòria al número 3.096, que aparegué el [[6 de gener]] de [[1939]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Revistes d'humor noucentistes |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=f4e0110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref> El seu format era de 28x18,8cm i 28,5x22,3cm. Així doncs, amb els seus més de tres mil números i una seixantena d’anys publicant-se va aconseguir que per les seves pàgines hi passessin la immensa majoria de dibuixants de premsa del seu temps.  En la seva col·lecció (que podeu consultar a l’arxiu digital en línia [[Arxiu de Revistes Catalanes Antigues|Arca]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.bnc.cat/digital/arca/|títol = Arxiu de revistes catalanes antigues|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>) es pot descobrir l’evolució del nostre país, des de les guerres carlines fins a la guerra civil, a través dels ulls de diverses generacions de dibuixants excepcionals, com Apel·les Mestres, Josep Lluís Pellicer, Josep Costa Picarol, Feliu Elias Apa, Ricard Opisso, Xavier Gosé, Josep Escobar, Josep Alloza, Avel·lí Artís-Gener Tísner, Pere Calders o Antoni Clavé, entre molts d’altres, a banda de col·laboracions de joves artistes, com Picasso o Juan Gris. En l’apartat periodístic podem parlar de noms tan  importants de l’època com: Serafí Pitarra, Prudenci Bertrana, Santiago Rusiñol o Rovira i Virgili