L'Esquella de la Torratxa: diferència entre les revisions

Durant molts anys, el seu títol fou ''La Esquella de la Torratxa'', fins que el 1911 es normalitzà el seu títol. Així doncs, ''L'Esquella'' és sens dubte una de les publicacions catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita, i a les seves pàgines hi ha retratada a través de l'humor i la [[caricatura]] l'evolució de la societat catalana i espanyola durant més de trenta anys. [[File:Esquella de la Torratxa.jpg|thumb|Primer número de L'Esquella de la Torratxa, il·llustrat per [[Apel·les Mestres]].]]

 

''[[La Campana de Gràcia]]'' veié la llum el [[1870]] i a causa de la seva crítica municipal profunda, el [[1872]] les autoritats van castigar la publicació amb una suspensió d'un mes. L'editor, amb els mateixos col·laboradors, tot canviant el títol del setmanari, va crear una nova publicació, ''L'Esquella de la Torratxa'', que aparegué entre el 5 i el [[26 de maig]], amb només quatre números, per substituir l'absència al quiosc de ''La Campana''. Dos anys més tard la situació es repetí i novament aparegué entre el [[15 de novembre]] i el [[6 de desembre]] de [[1874]], una altra vegada amb només quatre números, i no fou fins al [[19 de gener]] de [[1879]], durant una nova suspensió, que continuà publicant-se ara ja de forma ininterrompuda i simultàniament amb ''La Campana de gràcia.''

 

''La Campana'' va desaparèixer després dels fets del [[6 d'octubre]] de [[1934]]. Se n'havien publicat 3.403 números. ''L'Esquella'' va sobreviure, però a l'inici de la guerra civil fou confiscada per la [[Unió General de Treballadors|UGT]] que n'encarregà la confecció al Sindicat de Dibuixants Professionals. La nova gestió, malgrat els problemes de la guerra, fou un èxit i la darrera etapa del setmanari resultà brillant, plena de troballes humorístiques i encetant un estil d'humor avançat al seu temps, que anys més tard triomfaria en publicacions europees. La redacció era formada per una nova generació de dibuixants: José Alloza, [[Pere Calders]], [[Avel·lí Artís-Gener]] (Tísner), [[Ernest Guasp]] i [[Jacint Bofarull]]. També comptà amb col·laboracions d'[[Feliu Elias|Apa]], Martí Bas, Nyerra, Graus, Narro, Goñi, Tona, Oxymel, [[Josep Escobar i Saliente|Escobar]], Alpresa, Friedfield, Graus, o [[Antoni Clavé i Sanmartí|Clavé]].

 

El relleu de l'editor i fundador [[Innocenci López i Bernagossi]] el prengueren el seu fill i més endavant el seu nét, que seguiren editant les dues publicacions. Durant més de trenta anys, el director d'ambdues publicacions fou el periodista [[Josep Roca i Roca]], després ''L’Esquella'' fou dirigida, entre d’altres, per [[Màrius Aguilar]], [[Prudenci Bertrana]] i [[Pere Calders]].