John Desmond Bernal: diferència entre les revisions

'''John Desmond Bernal''' (10 maig 1901 – 15 setembre 1971) fou un dels científics britànics més coneguts i polèmics del seu temps pel seu important compromís sociopolític. Conegut entre els seus amics com "Sage", Bernal es considerat un pioner de la cristal·lografia de raigs-X aplicada a la biologia molecular. També va publicar diversos treballs sobre sociologia i [[història de la ciència]], amb importants aportacions sobre [[Informació i Documentació|informació i documentació científica]]. Va nèixer a Nenagh, en el comtat de Tipperary (Irlanda) en una família d'origen sefardita per part de pare.<ref>Bevis Marks Records, Vols 1–6 of the Spanish and Portuguese Jewish Congregation, London; Miriam Rodrigues Pereira, ed</ref>   

En 1919, va entrar a l'Emmanuel College, de la [[Universitat de Cambridge]] amb una beca,<ref name="boy">{{cite book|last=Boylan|first= Henry |year=1998|title=A Dictionary of Irish Biography, 3rd Edition|pages=25|location=Dublin|publisher= Gill and MacMillan|isbn= 0-7171-2945-4}}</ref> on es va graduar en matemàtiques i ciències en 1922. Els seus estudis de postgrau els va fer sota la tutela de Sir William Bragg en els laboratoris Davy-Faraday de Londres. En 1924 va determinar l'estructura molecular del grafit. En 1927 va ser esdevenir el primer professor titular de cristal·lografia estructural a Cambridge, i més tard es va convertir en director adjunt del Cavendish Laboratory en 1934, on va començar a aplicar les seves tècniques cristal·logràfiques a l'anàlisi de les molècules orgàniques. En el seu grup de recerca a la Universitat de Cambridge, Dorothy Crowfoot Hodgkin va donar les seves primeres passes en cristal·lografia, tasca per la qual ella va rebre el Premi Nobel de química en 1964. En 1934 Bernal y Hodgkin van prendre les primeres fotografies de raigs X de cristals proteics. Entre altres científics destacats que van estudiar amb Bernal, es poden esmentar Rosalind Franklin, Aaron Klug y Max Perutz.   

El 1939 va publicar ''The Social Function of Science,'' on va defensar que la ciència no consisteix en una recerca individual i abstracta del coneixement, sinó que com activitat social ha de ser objecte de polítiques de finançament i de planificació. Entre els molts elements de planificació de l'activitat científica, Bernal formulà propostes per millorar la comunicació científica, l'arxiu de la producció científica avaluada i avalada científicament, i l'accés a la documentació; per a tal fi suggeri la superació del sistema de publicació en revistes científiques mitjançant la creació d'un sistema mundial de repositoris on sota el monopoli de les autoritats estatals s'havien de conservar els articles en suport microfotogràfic. En aquest sentit és reveladora l'afirmació d'Eugene Garfield, creador del Science Citation Index (SCI), qui va dir "his idea of a centralized reprint center was in my thoughts when I first proposed the as yet nonexistent SCI in Science in 1955."<ref>Eugene Garfield. "Tracing the Influence of JD Bernal on the World of Science through Citation Analysis", Presented at British Association for Crystal Growth, Irish Association for Crystal Growth Conference 2007 & Bernal Symposium on Protein Crystallisation