Crimea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link FA template (handled by wikidata) |
m He precissat l'extensió tertitorial de la Penínusla i he afegit la referència ala Guierra de Crimea que no constava en la primera versió. |
||
Línia 83:
}}
[[Fitxer:Map of Ukraine political simple Oblast Krim.png|250px|thumb|Situació de Crimea a Ucraïna (mapa d'abans de la seva adhesió a la [[Rússia|Federació Russa]].]]
La '''península de Crimea''' (en [[ucrainès]] Автономна Республіка Крим, ''Avtonomna Respúblika Krym''; en [[rus]] Автономная Республика Крым, ''Avtonómnaia Respúblika Krim''; en [[tàtar de Crimea]] ''Qırım Muhtar Cumhuriyeti'') és una península situada a la costa septentrional de la [[mar Negra]] de 27.000 quilòmetres2 i que està envoltada gairebé completament d'aigua. La península es troba just al sud de la zona continental d'[[Ucraïna Verda|Ucraïna]] i a l'oest de la regió [[Rússia|russa]] de [[Kubanski (Pxékhskaia)|Kuban]]. La península està envoltada per dos marcs: el [[Mar Negre]] i el petit [[Mar d'Azov]] a l'est. Està connectada amb la Ucraïna continental per l'[[istme de Perekop]] i està connectada amb Kuban per l'[[estret de Kertx]]. La [[fletxa d'Arabat]] està situada al nord-est, una estreta franja de terra que separa un sistema de llacunes anomenades [[Sivaix]] des del mar d'Azov.
La sobirania de la península està disputada entre Ucraïna i Rússia. En virtut de la Constitució d'Ucraïna, com reconeixen els tractats internacionals, la península és una part integral d'Ucraïna, dividida entre la República Autònoma de Crimea i la ciutat de [[Sebastòpol]], al sud-oest. Crimea i Sebastòpol van declarar-se conjuntament un estat independent el març 2014, després del resultat del [[Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014|referèndum de Crimea]] el 16 de març de 2014, on el 96,77% dels votants van optar per unir-se amb Rússia. Seguidament, el 21 de març Rússia els va admetre com a subjectes federals: [[República de Crimea]] i [[Sebastòpol|ciutat federal de Sebastòpol]]. Ucraïna i gran part de la comunitat internacional, que rebutgen el referèndum com a il·legítim,<ref>{{ref-notícia|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4179877/20140318/unio-europea-reconeix-ni-reconeixera-lannexio-russa-crimea.html |agency=VilaWeb|títol=La Unió Europea 'no reconeix ni reconeixerà' l'annexió russa de Crimea|data= 18 març 2014|consulta= 15 abril 2014}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4179215/20140314/estats-units-reconeixeran-resultat-referendum-inconstitucional-illegal-crimea.html |agency=VilaWeb|títol=Estats Units no reconeixeran el resultat del referèndum 'inconstitucional i il·legal' de Crimea|data= 14 març 2014|consulta= 15 abril 2014}}</ref> no reconeixen la reclamació de Rússia i consideren que els governs prorussos de Crimea i Sebastòpol són il·legítims.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.reuters.com/article/2014/03/18/us-ukraine-crisis-idUSBREA1Q1E820140318|agency=Reuters|títol=Putin signs Crimea treaty as Ukraine serviceman dies in attack|data= 18 març 2014|consulta= 19 març 2014}}</ref>
== Geografia física ==
Línia 209:
Des de 1359 diverses guerres civils van afectar a l'Horda d'Or; uns prínceps que descendien de [[Genguis Khan]] i del seu nét [[Togha Temur]] (fill de [[Jotxi]]) es van establir a la península i vers el 1400 van adoptar el nom familiar de [[Giray]] o Kerey; van tenir el suport del [[shirin]] i així el príncep [[Devlet Berdi]] va dominar de fet la península el 1426 i va tractar de tenir relacions comercials amb [[Egipte]] (1427) però es va trobar amb l'oposició del khan de la [[Gran Horda]]. El seu germà Hadjdji Giray (modern turc [[Haci I Giray]]) que el va substituir vers el 1428 (està testimoniat com a khan en monedes el 1429 i es va proclamar sobirà oficialment l'agost de 1449) és considerat el fundador del [[khanat de Crimea]].
El khanat fou ocupat per [[Rússia]] el [[13 de juliol]] de [[1771]] i el [[21 de juliol]] de [[1774]] al [[tractat de Küçük Kaynarca]] que va posar fi a la [[Guerra Russo-Turca (1768-1774)|guerra russo-turca]] del 1768-1774, l'[[Imperi Otomà]] va renunciar a la sobirania i va quedar sota protectorat rus. L'annexió es va produir el [[19 d'abril]] de [[1783]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kırımlı |nom=Hakan |títol=National movements and national identity among the Crimean Tatars: (1905-1916) |url=http://books.google.cat/books?id=vqF1SIy9D3gC&pg=PA1&dq=1783+crimea+annexation&hl=ca&sa=X&ei=wQgJUufJIOa47AaTmYCIDQ&ved=0CEwQ6AEwBA#v=onepage&q=1783%20crimea%20annexation&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1996 |pàgines=1 |isbn=9004105093}}</ref> El [[1801]] es va formar la província de [[Tauride]].
La Península va ser escenari entre el 1854-1856 de la [[Guerra de Crimea]] que va enfrontar l'Imperi Rus contra una aliança internacional formada per la Gran Bretanya i França en suport de l'[[Imperi Otomà]].
El febrer de 1917 es va crear el partit Milli Firka (Partit Nacional) dels Tàtars. Aquest partit va convocar una assemblea nacional a [[Simferopol]] on els tàtars de Crimea van crear el seu Consell Nacional. Es va designar un Consell Executiu que va organitzar les milícies, i que el [[14 d'octubre]] de [[1917]] va assolir el govern de fet de la península. El [[10 de desembre]] de [[1917]] es formava el parlament o ''kurultay'' i es constituïa tot seguit el govern nacional que el dia [[13 de desembre]] proclamava la República Popular i Democràtica de Crimea a [[Ak Saray]]. El Consell Nacional va utilitzar com a bandera una de blau cel amb el ''"[[Tamga]]"'' daurat al centre; la mateixa bandera però en color vermell de fons es va decretar pels vaixells civils, i amb fons verd per a funcions religioses. El [[24 de desembre]] de [[1917]] la república declarava la independència però el [[14 de gener]] de [[1918]] les milícies tàtars eren derrotades a Simferopol pels bolxevics locals revoltats, que el mateix dia declaraven abolit el govern tàtar. El [[7 de març]] de [[1918]] els revolucionaris proclamaven la [[República de Taurida]] que el [[21 de març]] de [[1918]] esdevenia la [[república Soviètica de Taurida]]. La bandera d'aquesta república fou vermella llisa.
| |||