Guimarães Rosa: diferència entre les revisions

El seu pare va ser un petit comerciant, en la secundària va començar a mostrar interès per la natura i les llengües. Va estudiar la carrera de Medicina i va exercir la professió a [[Itaúna]] i [[Barbacena]], ciutats de l'interior dedicades a la mineria,. durantDurant aquest període va aprendre de forma autodidàctica l'alemany i el rus. El 1934 va iniciar la seva carrera diplomàtica, començant sent consol-adjunt a [[Hamburg]] pocs dies abans de la [[segona Guerra Mundial]], va ser internat a [[Baden-Baden]] durant la contesa.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = Guimarães Rosa|nom = João|títol = Primeras Historias|url = |edició = trad. Virginia Fagnaniwey|llengua = espanyol|data = 1982|editorial = Seix Barral|lloc = Barcelona|pàgines = 9|isbn = }}</ref> També va ser secretari de l'ambaixada a [[Bogotà]] i conseller diplomàtic a [[París]]. A la tornada a [[Brasil]] va ser ascendit a ministre l'any 1958. Com escriptor va rebre el coneixementreconeixement del públic l'any 1956 amb la publicació de ''[[Grande Sertão: Veredas]]'' i ''Corpo de baile. ''Va morir d'un infart de cor sobre la seva taula de treball tres dies després d'haver sigut admès a la l'[[Acadèmia Brasilera de Lletres]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Bosi|nom = Alfredo|títol = História concisa da literatura brasilera|url = |edició = |llengua = portugués|data = 1999|editorial = Editora Cultrix|lloc = São Paulo|pàgines = 428-429|isbn = }}</ref>

En vida, Guimarães Rosa va poder analitzar algunes traduccions de la seva obra.

Va lloar el treball del traductor a l'alemany de ''Corpo de baile'' i ''Grande Sertão: Veredas'', de les que va dir que van realitzar la casi impossible labor de mantenir la fidelitat a l'original i ser comprensible pel lector alemany. Sobre les versions franceses va criticar que eren massa simples i racional i oblidaven les complexitats de la dicció original. La versió en espanyol de [[Ángel Crespo]] també va ser lloada per l'autor, com l'anglesa feta per [[James L. Taylor]] i [[Harriet de Onis]] (de la que només va comentar que era molt més fàcil de llegir en anglès). Tot i que existeixen moltes traduccions (la seva obra ha sigut traduïda al francésfrancès, espanyol, italià, anglès, alemany i recentment al català).<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Bosi|nom = Alfredo|títol = História concisa da literatura brasilera|url = |edició = |llengua = portugués|data = 1999|editorial = Editora Cultrix|lloc = São Paulo|pàgines = 428-429|isbn = }}</ref> i n'hi ha de molt bona qualitat, cap és capaç de transmetre la subtilesa i la brutalitat de l'original en portuguès.<ref name=":1" />

L'[[avantguarda]] és un moviment artístic que al segle XX va influir als escriptors brasilers que acabaran conciliant modernitat amb una literatura més tradicional, João Guimarães Rosa és un exemple perfecte d'aquest fenòmentfenòmen.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Guimarães Rosa|nom = João|títol = Gran Sertão: riberes.|url = |edició = Les millors obres de la literatura universal del segle XX|llengua = |data = 1990|editorial = Edicions 62 i La Caixa|lloc = Barcelona|pàgines = 5|isbn = }}</ref> Des de l'aparició de la seva sorprenent novel·la ''Grande Sertão: Veredas ''(traduït al català com ''Gran sertão: riberes'')<ref>{{Ref-llibre|cognom = Guimarães Rosa|nom = João|títol = Gran Sertão: riberes:|url = |edició = Les millors de la literatura universal del segle XX|llengua = |data = 1990|editorial = Edicions 62 i La Caixa|lloc = Barcelona|pàgines = 5|isbn = }}</ref> la crítica ha assenyalat un canvi profund en la [[literatura regionalista brasilera]].

Moltes de les seves marques dels gèneres, tantant germànics com anglosaxons, de les històries d'animals que fan servir als animals com a exemples de les virtuts i vicis dels éssers humans, són molt presents als contes de Rosa.<ref name=":4" />

Autors immediatament anterioranteriors a Guimarães Rosa considerats els seus antecessors en l'àrea de la ficció:<ref name=":0" />

Rosa també es va nodrir amb la narrativa jueu-cristià, de la que fa servir les [[paràboles]], i de la greco-romanagrecoromana les fabules.<ref name=":4" />

El marc de les seves novel·les és sempre el paisatge de la seva terra natal, Minas, per on comença tots els relats.<ref name=":1" /> Fa servir els factors climàtics i geològics del sertão com agents dramàtics que tenen un paper protagonista en el desenvolupament de l'argument.<ref name=":4" />Busca sempreSempre busca expressar amb les seves novel·les alguna cosa ètica, transcendent, ell mateix va confessar la "por que té a loallò efímer"<ref name=":1" /> En la seva obra podem trobar violència, vitalitat, força, frenesí, energies obscures que empenyen a la gent cap al seu destí.<ref name=":1" />

Rosa fa servir el pla màgic, l'incert, té un to de fabulafàbula o mite que està acompanyat d'un gran fervor de la imaginació i grans dosis d'originalitat.<ref name=":2" />

El motor principal dels seus contes és loallò [[místic]] o [[metafísic]] (lo l'intraduïble, lo l'intuïtiu, el son, les paradoxes incomprensibles), aquest son els objectius dels seus contes.<ref name=":4" /> En els seus contes els protagonistes acostumen a ser "vaquers" persones del món rural sense estudis. Aprofita d'aquestes persones que no tenen conceptes o prejudicis propis de l'home modern per la seva formació. Els ignorants, els nens, els boigs, li permeten parlar d'una realitat que no esés assimilable pel coneixement sinó per l'la intuïció.<ref name=":4" />

Aquest esés només un exemple de la multitud de fonts de les quualsquals va beure Rosa i com la seva obra està enriquida per una gran varietats d'estils i d'idees. Investigar les influències literàries i filosòfiques a Rosa es perdés per a la història de la literatura i de l'art.<ref name=":3" />

Per a Guimarães Rosa l'la importància dels idiomes ocupa un gran espai a la seva formació, de fet era poliglota. En una entrevista va afirmar:

"Parlo portuguès, alemany, francès, anglès, espanyol, italià, esperant, una mica de rus, llegeixo en suec, holandès, llatí i grec (però amb el diccionari a la mà); entenc alguns dialectes alemanys, vaig estudiar la gramàtica delde l'hongarès, de l'àrab, del sànscrit, del lituaneslituà, del polonès, del tupí, de l'hebreu, del japonès, del txec, del finlandès, del dinamarquèsdanès, vaig picotejar d'unes altres. Però tot malament. I crec que estudiar l'esperit i el mecanisme d'altres llengües ajuda molt a la comprensió més profunda de l'idioma nacional. Principalment, si s'estudien per diversió, gust i distracció".<ref name=":5">{{Ref-web|url = http://www.tirodeletra.com.br/ensaios/LinguagemocultadeGuimaraesRosa.htm|títol = A linguagem oculta de Guimarães Rosa|consulta = 17.04.2015|llengua = portuguès|editor = Jorge Fernando dos Santos|data = }}</ref>

Els personatges que crea Rosa accepten loallò desconegut i el misteri, que és l'arrel del plaer i del dolor. En les seves novel·les no hi ha gana, ni misèries, ni carències. LoAllò físic perd importància, no existeix una lluita contra el medi, els personatges estan per sobre d'això: la seva inquietud esés espiritual, tracten deintenten buscar i entendre loallò metafísic.<ref name=":2" /> L'espiritualitat invadeix les seves obres i esés un fil conductor a tota la seva narrativa. Alguns dels temes comuns en la seva obra sonsón: la necessitat d'oració o de contemplació, la necessitat de perfeccionament i purificació i la creença en la divinitat.<ref name=":3" />

Rosa va confessar a una entrevista: "Considero la llengua com el meu element metafísic: escric para aproximar-me a Déu, estic sempre buscant lo l'impossible, lo l'infinit [...]. Sóc místic: puc estar inmòbilinmmòbil durant molt temps, pensant en algun problema i esperar. [...] Nosaltres, sertanejos, som persones especulatives, a qui el simple fet de meditar causa plaer".<ref name=":4" />

A la seva narrativa, i als seus contes, podem trobar un tema que recorre tota la seva obra, la "saudade" del sertão, és a dir, l'enyorança per retornar a un estat anterior, un estat de fluir sense fi, molt pròxim al dolor còsmic dels romàntics alemanys. També hi trobem la imatge de la calma inquietant, com de sota el sertão sota els homes hi hagués una energia a punt d'esclatar, un exemple és una frase del sertão: "viure esés perillós".<ref name=":4" />

Hi ha crítics que afirmen que la literatura de Guimarães Rosa està influenciada per les doctrines del Corpus Hermeticum, els Misteris de l'Antiguitat, les idees [[Càbala|cabalístiques]], la [[maçoneria]], [[Astrologia|l'astrologia]], la l'[[alquímia]], el [[taoisme]], el [[bramanisme]], el [[budisme]] i l'[[hinduisme]].<ref name=":5" />

De fet, ben analitzat, Rosa no va inventar tot sol la fórmula de la literatura del sertão: Bernardo i Arinos van revelar el sertão miner, van ser els primers a exposar i fer visible aquesta realitat (amb les seves formes estilístiques i la forta influència del romanticisme). Euclides va projectar l'home del segle XIX amb les seves preocupacions i idees socials al sertão baià. Rosa, en canvi, va saber transmetre el sertão miner del segle XX, però aquesta no esés la gran qualitat de l'escriptor, el seu merit i la seva fama es basa en el fet que, més enllà de l'argument, Rosa va transmetre "la història".<ref name=":2" /> Rosa va més enllà de l'argument i atribueix una dimensió mística al sertão que no havia sigut retratada a la literatura brasilera.<ref name=":4" />

L'argument és d'aquesta novel·la és el fil conductor que permet al narrador de temes místic i metafísic. L'existència del dimoni, les forces de la natura, el destí, la presència de Dèu, etc. La simbologia i l'la intuïció recorrentrecorren tota l'obra. Els personatges són bandolers, persones analfabetes però amb un alt grau de saviessasaviesa, sense prejudicis científics i amb un fort vincle amb el món espiritual.<ref name=":3" />

La primera versió de ''Sagarana'' va ser ''Sezão'' (1937). Es va publicar l'any 1946 amb el títol final, aquesta obra està construït a partir de la referència de dues obres, que encara es conserven a la biblioteca de Rosa: ''El Nou Testament'' i ''Primeira série de instruções'', del "Círculo Esotérico da Comunhão do Pensamento". Molts dels textos de ''Sagarana'' tenen forma de paràbola. Tot i això l'estil i el to no són com les paràboles de l'Evangeli, que tenen un to popular moralitzant. La naturalesa del text esés de "veritat revelada", vol donar la sensació de la presència viva de [[Crist]]. També s'observa l'la influència delde l'esoterisme en la temàtica dels contes: hi ha un esforç per orientar els pensaments cap a lo positiu, es tracta d'una lectura espiritual.<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom = Frankl Sperber|nom = Suzi|títol = Guimarães Rosa: Signo e sentimento|url = |edició = |llengua = portugués|data = |editorial = Editora Ática|lloc = São Paulo|pàgines = |isbn = }}</ref> L'estructura bàsica d'aquests contes presenta similut amb la de l'[[Evangeli|Evangel]]<nowiki/>i: provocació- conflicte- reacció.